lunes, 13 de julio de 2015

Heroine Shikkaku, Koda Momoko (manga)

Un manga més al blog

Títol: Heroine Shikkaku
Significat del títol: Ja no sóc l'heroïna
Extensió: 36 capítols (10 volums)
Format original: manga
Adaptació: live action
Autor original: Koda Momoko
Altres obres de l'autor/a: Anesan Countdown!, Yotteke! Otoko Mura

T'agradarà si: vols un shojo amb una protagonista diferent, vols una història curta i no cal que sigui molt memorable.
Ni ho intentis si: no et ve de gust un shojo o comences a llegir i no suportes la protagonista.

Sinopsi
La Hatori pensava que estava destinada a ser com una heroïna d'un shojo, a més tenint un amic de la infància del qual està enamorada no tenia dubte que acabaria casant-se amb ell. No obstant això en la realitat les coses no van del tot així...

Opinió
Aquest és un manga que vaig descobrir com sempre per pàgines de mangues en línia. En el cas d'aquest títol particular les crítiques eren molt dispars però em vaig animar-me per tota la paròdia que té el manga. Entenc el problema que molta gent ha tingut amb la protagonista, perquè és insuportable, però això és el que la fa alhora tan divertida i diferent. He gaudit molt llegint aquest manga, no sabia que esperar-me, però tot i que està ple de tòpics sap ser diferent i encara que el dramatisme a vegades sigui exagerat no deixa de ser còmic.

La història és entretinguda i a mi m'ha enganxat molt, però suposo que té molt a veure que per mi la protagonista m'encanta per ser tan poc perfecta i tenir una moral poc clara. Al principi l'argument es basa en els intents desesperats de la protagonista d'enamorar al seu amic d'infància. I aquí trobem una primera part de paròdia del shojo que tots els que heu llegit algun manga del tipus us pot entretenir. Sobretot si esteu fins als nassos dels personatges de shojo que sembla que siguin perfectes i sàpiguen sempre el que està bé i tinguin una moral irreprotxable. La Hatori no dubta a fer tot el possible -sigui molest o no- per intentar conquistar al Rita, fins i tot fer-se passar per heroïna bona i perfecta.
No obstant això, en una segona part del manga trobem un enfocament més seriós i centrat en el triangle romàntic. Sí, el típic triangle amorós que es dóna en els casos de shojo on la protagonista està enamorada d'algú que no li correspon (crec que m'heu entès tots). I generalment no m'agrada aquest desenvolupament, perquè en la majoria de casos tots sabem amb qui es quedarà la protagonista... En aquest cas encara que el drama és exagerat, m'he trobat amb una relació amb uns problemes que m'he cregut, més enllà de la gelosia la seva relació m'ha semblat problemàtica, tant que em semblava creïble.
I sí, el final segueix sent problemàtic per a tots perquè la gran majoria ens agradava més l'altre noi. Però per a la protagonista, tenint en compte la seva vida sabíem que anava a passar això i és probablement el millor. Encara que potser si no m'hagués fet spoilers hi hagués moments en què podria haver dubtat. Fins i tot amb tot això, el manga m'ha agradat pel que és. entretingut i amb bon humor. També és cert que la reflexió final em sembla tan òbvia que no calia, que sí, que dóna un bon missatge i tot el que tu vulguis però em sembla molt típic per haver de posar-ho.

El dibuix en general és bonic. En els trossos còmics les deformacions de cara de la protagonista no tenen preu (em recordava a la Risa de Lovely Complex), però quan l'argument s'anava cap al drama (que no deixo de dir que en moltes ocasions és molt exagerat) la dibuixant posava llàgrimes a tot arreu, sempre, fins a la sacietat. No, de debò, tothom plorava.
A part del comentari estúpid en general el manga es deixa llegir i enganxa si pots suportar la protagonista atípica. Jo recomanaria llegir el primer capítol, si la protagonista et cau bé endavant, tot i que també és cert que en el transcurs et pot decebre per posar-se més dramàtic.

Els personatges són en general tots defectuosos. La Hatori és una noia egoista, il·lusa, tant que de vegades sembla que visqui en un altre món, de vegades té mala bava, però després cau en una fase de lamentació i de fer-se la víctima. En aquests moments sempre hi ha la millor amiga que sap ser distant i dir-li com n'és de patètica o simplement fer-li veure que les coses no són com ella creu.
El Rita és el noi que pot resultar encara més inaguantable que la protagonista per ser un indecís, triar sempre malament i en el pitjor moment. En la seva defensa puc dir que és l'estereotip de noi shojo portat a l'extrem. El típic noi en principi distant, que s'allunya de la protagonista perquè oh, apareix la noia que per algun motiu té alguna responsabilitat amb ella i que per això el seu sentit del deure fa que hagi d'ignorar els seus sentiments fent-ho tot plegat moolt dramàtic. El que en aquest cas es porta una mica a l'extrem al principi i acaba resultant en un noi que costa que t'agradi perquè no sap ni ell mateix el que vol. Sí, això és probablement el millor del Rita, que el més probable és que no t'agradi perquè és humà (en això és realista? Potser).
El Hiromitsu també és el noi típic que comença sent frívol que va amb totes les noies que troba però que, oh sorpresa, s'enamora de la protagonista. D'acord, ho accepto, la personalitat un pel bromista i freda contrastada amb el costat més amable fa que aquest tipus de personatge vagin més amb mi. I encara que en general es queda en un personatge estereotipat, tot i que això a mi ja em serveixi per agradar-me, té moments on es cansa (oh, sorpresa amb una noia que només està mig per tu al final et canses i pots explotar...) i explota. Almenys he vist una mica d'humanitat i no aquesta moralitat de fer el correcte que tenen tots els shojos.

Resumint, seré sincera el manga no és una meravella, és un shojo que argumentalment segueix una estructura típica (Strobe Edge, Ao Haru Ride) i uns tòpics també molt propis del gènere però que no obstant això és molt probable que a molts fans del shojo no els hi agradi pels seus personatges amb els quals pot costar empatitzar i tan imperfectes en general. En el meu cas aquests personatges m'han semblat originals tenint en compte el gènere de manga, m'ha entretingut i encara que a moments el drama fos exagerat m'ho he passat molt bé amb la seva lectura.

El millor: personatges atípics pots odiar-los a moments però et diverteixen, entreté molt.
El pitjor: la reflexió final em sobra per típica, el drama és exagerat, una pena que argumentalment no sigui tan original. I sobretot, encara que a mi m'ha agradat bastant puc imaginar molta gent que no li agradi.


Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios: