martes, 28 de julio de 2015

El resplandor, Stephen King (llibre)

Nou llibre al bloc!
Títol: El resplandor (crec que no hi ha traducció al català, no ho sé)
Títol original: The shining
Autor/a: Stephen King
Altres llibres de l'autor/a: Misery, Carrie, It
Pàgines: 651
Continuacions: Doctor Sueño (encara que es pot llegir la primera independentment)
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula
Enllaços d'interès: http://stephenking.com/

T'agradarà si: t'agrada la novel·la de terror o de suspens, vols una història on l'ambientació sigui important.
Ni ho intentis si: no suportes res que descrigui conductes estranyes, coses sobrenaturals..

Sinopsi
REDRUM. Aquesta és la paraula que el Danny havia vist al mirall. I, encara que no sabia llegir, va entendre que era un missatge d'horror. (...) La seva mare estava pensant en el divorci, i el seu pare, obsessionat amb una cosa molt dolenta, tan dolenta com la mort i el suïcidi, necessitava acceptar la proposta de cuidar d'aquell hotel de luxe, de més de cent habitacions aïllat per la neu, durant sis mesos. Fins el desglaç estarien sols. Sols?... (Extracte de la sinopsi d'una edició, traduïda del castellà).

Opinió
Tenia moltes ganes de llegir alguna cosa de Stephen King i més generalment de terror. És un gènere que gairebé no he tocat mai, alguna lectura esporàdica crec que pot ser que hagi tingut algun element d'aquest tipus i en altres formats si que he experimentat amb el gènere però en novel·la he llegit més aviat poc. En aquesta ocasió les meves referències d'El resplendor eren poques, sé que és una novel·la coneguda per tots sobretot per la seva adaptació cinematogràfica i certa escena d'aquesta però jo sabia poc del seu argument. Segons tinc entès l'adaptació no és del tot fidel, però no per això està menys valorada i sembla ser una versió molt ben acceptada pel seu director tan reconegut. Però no us vinc a parlar de la pel·lícula (vull veure-la però de moment encara no l'he vist) sinó del llibre i encara que he pogut trobar moltes coses d'interès no ha acabat d'agradar-me. Tanmateix hi trobo coses de valor i crec que m'agradaria provar amb altres obres de l'autor.

Crec que si hi ha alguna cosa que he de analitzar ara mateix em sembla que seria com es crea el terror o la incomoditat en el llibre. No és que jo hagi sentit por però si que és cert que es crea una inquietud que pot ser que a altres afecti més que a mi.
En qualsevol cas la premissa de l'aïllament seria el primer punt per crear-lo basant-se en la por a la solitud al costat d'una altra cosa pitjor, la por a la gent a la que en un principi confiaries. En aquest cas la "suposada confiança" es posa en dubte amb un personatge amb uns antecedents més que curiosos i que tot d'una sabem que pot ser temperamental i imprevisible. Així que més per optar per la desconfiança de tots es basa en enfocar-la cap un personatge.
Un altre element que s'uneix a aquesta premissa ja de per si tensa és la confusió. Sobretot entre allò real i allò no real, entre el seny i la bogeria. Durant tot el llibre no sé sap que està passant realment. Arriba un punt en què sabem que ha passat però l'autor juga d'una manera brutal amb l'ambigüitat, amb no saber si són els personatges que estan bojos o és el "món" el que ho està el que em porta al següent i últim punt.
L'ambientació és l'altre punt clau i gairebé principal ja no per causar la inquietud sinó per com acaba sent gairebé el "protagonista" de la història. L'estil és en moltes ocasions descriptiu i sobretot intenta "donar vida" a l'hotel Overlook. D'una banda veiem l'hotel com a lloc esgarrifós on transcorren els fets, el lloc on passen coses estranyes, però alhora va evolucionant i es va convertint en allò que mou el llibre o almenys des d'una òptica més fantàstica o basant-nos en l'argument seria gairebé allò principal.

A un altre nivell el llibre si li treus tot allò fantàstic em sembla una novel·la sobre la violència domèstica i els problemes dins d'una família en general. I si bé és cert que a nivell terrorífic no és tant l'impacte o l'interès per a mi (encara que sàpiga veure-li el mèrit) m'interesso més per allò "real" de la història. Per com si li treus l'element fantàstic la història segueix tenint sentit i potser dóna més "por" del que pugui haver passat. Per això em sembla intel·ligent el recurs de la confusió tant en descripcions com en fets, perquè et fa pensar fins a quin punt té el control allò "fantàstic". A més la forma en què està escrit el llibre, rotant entre tres personatges fa que ens mostri alguns punts de vista dels que podem estar més o menys d'acord o podem dubtar.
En algun lloc vaig llegir que segons l'autor (i en teoria no hauríem de fer gaire cas al que digui l'autor d'una obra, però almenys crec que sempre és una visió interessant) és que veia El Resplandor com una novel·la sobre la relació entre un pare i un fill. I és un punt de vista bastant interessant, però per a mi no crec que sigui tan vital aquesta relació, em sembla a mi que l'autor volia donar-li més importància, perquè sempre està dient com hi havia un vincle entre tots dos, però alhora no era capaç de transmetre-m'ho, sempre ho deia però no m'ho he cregut del tot i a mi la novel·la m'ha semblat més com un retrat familiar més que basar-se en la relació del pare i el fill.

Una cosa que em va semblar bastant curiosa descobrir és que estigués basat en alguns temes recurrents d'un conte de Poe. Us recomano que si aneu a llegir el llibre llegiu el conte (La màscara de la mort vermella) perquè total són sis pàgines i em sembla interessant l'ús que fan tots dos autors de les màscares com a element de pànic i tota la descripció del ball festiu diabòlic. De fet algunes de les imatges de l'autor crec que són interessants i potents alhora que confuses i ajuden a causar l'ambient estrany del llibre (tot i que potser jo no hagi entrat del tot).

Els personatges són també interessants per les tres perspectives que donen a l'assumpte a part de l'Hotel que acaba convertint-se en gairebé el protagonista de la història. El Jack és potser la personalitat més carismàtica de la història amb tota la seva violència, els seus problemes, els seus excessos. Potser és el que té més pes en l'argument i el que se segueix amb més interès per ser força imprevisible no saps quan es podrà controlar o quan no. Després hi ha la Wendy que al principi semblava donar un toc de seny o de sentit comú però en el fons s'acaba desfigurant bastant per tenir una personalitat un pel fluixa. En canvi em sembla més interessant el paper del Danny com a nen dotat o que sap més del que hauria de saber. Crec que encara que potser no sigui del tot fidel a l'edat que té, queda justificat pels seus poders i m'agrada com intenta reprimir el seu coneixement per no complicar les coses mostrant força sentit comú.

Resumint, encara que sóc capaç de trobar-li moltes coses d'interès al llibre i en general m'ha agradat llegir-lo no sabria dir-vos si l'he gaudit perquè crec que m'ha faltat entrar en el que passava o quelcom que no sabria dir-vos. Tot i així ha estat una lectura que considero que ha estat bé i penso que potser li donaré algun dia una nova oportunitat a l'autor (encara que he de dir que no crec que llegeixi la segona part del llibre perquè no la veig molt necessària i pot ser que tingui interès pel Danny però no tant per llegir-la, tot i que mai se sap).

El millor: ambientació, descripcions, confusió i ambigüitat...
El pitjor: potser m'ha faltat alguna cosa no sé si a nivell argumental o de personatges...

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario