martes, 30 de junio de 2015

Utsubora, Asumiko Nakamura (manga)

Nou manga al blog.
Títol: Utsubora
Extensió: 2 volums
Format original: manga
Autor original: Asumiko Nakamura
Altres obres de l'autor/a: En la misma la clase

T'agradarà si: t'agrada el thriller, tens interès en arguments molt complexos, busques un ambient dramàtic i tens.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa amb un argument senzill, no t'agraden els ambients un pel foscos i decadents.

Sinopsi

Jun Mizorogi, un famós escriptor, sucumbeix a la temptació del plagi quan una bellesa que sembla sortida de les pàgines de la seva última novel·la arriba a la seva vida per seduir i turmentar-lo. Enmig de tot, s'haurà d'enfrontar a les sospites sobre la sobtada i misteriosa mort de la jove Aki Fujino, el seu anterior... ¿musa? (Traduït de l'edició d'Milkyway)

Opinió

Aquest és un manga que no tenia gaire clar si comprar-lo o no, si m'anava a agradar o no, que m'anava a trobar exactament. Per ser dos volums, el que si que tenia clar era que em volia esperar que em pogués comprar el manga de cop. I en part podria dir que després de llegir-lo segueixo igual, què puc dir de Utsubora? Podria quedar-me en allò obvi i dir que ha estat una lectura complexa, potser massa per a mi o per a aquest moment, però també és cert que el manga té mèrits a part de la seva complexitat, i que òbviament si us agraden les trames complicades amb salts temporals constants i que et deixaran amb el dubte de saber que has llegit o si alguna cosa se t'ha escapat al teu enteniment, t'agradarà dóna-li una oportunitat. També si busques una lectura apta per a discussions sobre el seu significat, per rellegir diverses vegades, fer teories conspiradores...

D'acord, potser exageri l'argument és complex però no ho és tant si ens quedem amb allò superficial. Més o menys hi ha unes accions que podem dir que són "veritables" i que a través dels dos toms queden "clares". El problema (tot i que també és en part una de les coses que fan l'obra més especial) és tota la metaliteratura que acaba per impregnar el manga. I és així com un arriba un moment que li preguntes al manga: (perquè sí, jo tinc converses amb el que llegeixo) què està passant? Quan potser no sigui una bona pregunta, sí, en presentar al principi com un misteri sembla que tinguem la necessitat de resoldre el que ha passat i és suposo una perspectiva totalment vàlida. No obstant això, jo he acabat pensant que fidel a les meves teories perspectivistes tot el que diu el manga és veritat des d'una perspectiva o una altra, o sigui una història dins d'una altra o no.
Fins i tot amb tot aquest embolic si que cal dir que és cert que potser hi ha alguns punts que m'hagués agradat o més desenvolupament o menys insinuació. Hi ha algunes línies argumentals que no semblen arribar a tancar-se del tot (o almenys a mi l'editor se m'ha quedat una mica perdut).
A això cal afegir-hi el final que en la seva primera lectura em va deixar prou confusa per tornar a llegir el manga de forma gairebé obsessiva, necessitava trobar un sentit, i aquest final em va despertar tantes idees conspiradores (encara que no tinguessin molt sentit). Ara mateix escrivint aquesta ressenya segueixo repassant algunes pàgines aleatòries del manga buscant aquest "alguna cosa més" que m'acabés de resoldre alguns dubtes (tot i que abans digués que acceptava la no resolució, una part de la meva segueix sent lògica, lamentablement).

L'estil de la història és sens dubte el que fa que es crei l'ambient especial de la història, amb un dibuix estrany a primera vista, però que amb el pas de les pàgines t'acostumes i és més arriba a convèncer que és l'ideal per a aquesta història. Sóc dolentíssima escrivint sobre dibuix, però el que us vull dir amb això és que és un dibuix poc corrent i que dóna un toc extra de misteri i de decadència. Perquè el manga respira per a mi decadència, millors moments passats que s'han tornat en un present una pel ombrívol que veiem clarament amb el tema del plagi. En qualsevol cas el que m'agrada de la manera narrar la història és com va canviant el temps (sobretot veient aquests detalls de les revistes per saber quin mes és), és cert que complica l'assumpte bastant, però dóna interès a seguir amb el argument i així t'enganxa (i potser entres en lectura bucle com jo).

Els personatges són pocs però en general ben definits (o poc descrits per generar misteri, però suposo que la seva no definició és part de la seva manera de definir-se, ignoreu-me). L'escriptor protagonista és un home que ja no està en la seva major glòria i que tota la seva vida ha sentit que li faltava alguna cosa i la seva "pèrdua" es fa més forta ara que ha perdut la inspiració (o potser no tant). El cas és que encara que faci una acció comunament reprotxable com és el plagi hi ha alguna cosa en ell que ens fa empatitzar amb ell, per la seva confusió i decadència.
Després hi ha la noia del pèl negre que condueix la trama. Sabem poc d'ella, però com l'escriptor ens fascina, la veiem idealitzada i alhora ens porta a través de la confusió a més de desprendre una tristesa inherent i obsessió.
A més hi ha altres personatges més secundaris com deia abans l'editor o la neboda de l'escriptor que per algun motiu esperava més d'ells.

Resumint, i no estic molt centrada així que disculpeu-me, és un manga que m'ha agradat llegir i comprar perquè sé que el podré llegir diverses vegades i seguiré trobant-li coses. Tanmateix també és cert que és complex, potser massa o no acaba de dir tot el que podria. Potser per a mi no hagi resultat ser perfecte, però crec que ha valgut la pena (nom'embolico ni res jo sola ...).

El millor: com et condueix pel seu ambient decadent i misteriós a través de les pàgines i un estil interessant.
El pitjor: la complexitat dóna la sensació de perdre's alguna cosa o que falti al manga li falta quelcom per acabar d'arribar del tot.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario