miércoles, 17 de junio de 2015

Ready Player One, Ernest Cline (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: Ready Player One
Autor/a: Ernest Cline
Altres llibres de l'autor/a: Armada (de pròxima aparició)
Pàgines: 384
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula (de pròxima aparició)
Enllaços d'interès: http://readyplayerone.com/

T'agradarà si: sents nostàlgia pels 80, t'agrada el món dels videojocs i sèries a nivell una mica freak, t'agraden les novel·les que esmenten moltes obres, vols un llibre àgil i d'aventures.
Ni ho intentis si: no ets molt fan de les novel·les d'aventures, no t'interessa massa el món dels videojocs.

Sinopsi

La novel·la cibernètica que ha inspirat la propera gran producció de Warner Bross, a mig camí entre Avatar i Matrix.
Som a l'any 2044 i, com la resta de la humanitat, el Wade Watts prefereix mil vegades el videojoc OASIS al món real que cada vegada és més ombrívol. Es diu que amaga les diabòliques peces d'un trencaclosques la resolució del qual conduirà a una fortuna incalculable. Les claus de l'enigma estan basades en la cultura de finals del segle XX i, durant anys, milions d'humans han intentat trobar-les, sense èxit. Tot d'una, el Wade aconsegueix resoldre el primer trencaclosques del premi, i, a partir d'aquest moment, ha de competir contra milers de jugadors per aconseguir el trofeu. L'única forma de sobreviure és guanyar; però per fer-ho haurà d'abandonar la seva existència virtual i enfrontar-se a la vida i a l'amor en el món real, del qual sempre ha intentat escapar. (traducció de la sinopsis de l'edició en castellà)

Opinió

Aquesta novel·la la vaig conèixer per diferents opinions de blocaires que eren molt positives. Una cosa que em cridava l'atenció era aquest to nostàlgic que té, per com havia sentit que enamoraria als freaks dels videojocs però també als que no ho fossin. En qualsevol cas, encara que dels videojocs més famosos estic força lluny ara mateix, de petita era una assídua a jocs com Zelda o Pokémon a més de provar bastants gèneres i encara avui tornar a ells de tant en tant (i bé, en terreny freak de videojocs podria parlar de visual novels que encara llegeixo avui en dia...). Per tot això em va cridar molt l'atenció i potser les meves expectatives eren superiors al que m'he trobat. És entretingut, no us diré que no, i té aquesta nostàlgia que si coneixeu les referències potser us encanti (no és el meu cas, els 80 em queden una mica lluny), però més enllà d'això és un llibre d'aventures bastant normalet que per no ser un gènere que m'agradi massa tampoc he trobat que sigui gaire especial.

La història s'estructura en base a la premissa bàsica de resoldre el gran misteri d'on s'ha amagat la fortuna del creador del joc i en relació a això els protagonistes hauran de resoldre pistes i passar proves. Vaja, una estructura d'aventura clàssica situada en un joc de realitat virtual. I en aquest aspecte no és gens innovador, sabem com acabarà, tot va segons el planejat en aquests casos (fins i tot el típic moment mig derrotista per crear tensió que s'acaba per resoldre).
Per això a trets generals no és un llibre que m'hagi agradat massa, però té alguns detalls que no estan malament del tot. Pel que fa a nivell argumental m'agrada la premissa per poder guanyar el joc has de conèixer els gustos del creador. Aquesta obsessió per tot els gustos d'algú que ja ha mort em sembla molt interessant.
També el principi em semblava prometedor per com el protagonista se'ns presentava en condicions de vida lamentables i com la presentació, més pausada en comparació a altres moments, ens fica de ple en el món en què viu el Wade. L'autor després va donant dades de la forma de viure del moment, però l'essencial se'ns explica al principi i després es fa poc èmfasi en l'ambientació del món.

L'estil, en conseqüència al que s'ha dit, sol ser molt directe i ràpid. És un llibre que es deixa llegir ràpidament i que entreté, enganxa, encara que sàpigues el que passarà, per molt trillades que estiguin algunes coses a més d'alguns deus ex machina que conté. No obstant això, de tant en tant tenia moments més interessants estilísticament. Sobretot quan el llibre no se centrava tant en l'aventura i es basava una mica més en com se sentia el personatge. Recordo en com al principi parlava de les mentides que t'expliquen de nen, o alguns moments de desamor que té. A vegades la novel·la també tenia un to humorístic que no estava malament.
Tot i així, per la rapidesa amb la qual passa tot se'm fa un llibre que, si com crec faran pel·lícula, s'adaptaria millor al segon format que no a les lletres. De veritat que com a pel·lícula simple li veig futur.

L'ambientació crec que enamorarà aquells que sàpiguen reconèixer les referències de les que parla el llibre. No és el meu cas i per això només ho he vist com una altra història més sobre videojocs de realitat virtual. Tanmateix també és cert, que encara que sigui de forma una mica superficial, m'agrada que tractin del confort que pot arribar a produir aquest món virtual com a forma d'escapament de la realitat.

Els personatges com podeu imaginar no són una meravella tampoc. El protagonista acaba caient bé perquè encara que en ocasions no escapa de l'elegit condemnat a triomfar, no deixa de ser el típic pobre noi que s'ha acabat ficant en un merder gairebé sense saber-ho. No és que m'encanti però almenys és un protagonista tolerable. Després hi ha la noia que compleix només el paper de l'objectiu amorós del protagonista. Això sí, li posen una mica d'intel·ligència i comentaris graciosos a més d'afegir una mica de fredor fingida perquè ens posem al costat del protagonista. Tot i així, tot i el to usat en la meva descripció, l'Ar3mis no em queia malament, tenia moments entretinguts, i la revelació final, encara que alguna mica estereotipada (no, el problema sóc jo que no tinc confiança en mi mateixa) no em va molestar. Simplement tampoc em va interessar gaire. Potser sorprenentment l'Aech, amb una revelació que si bé arribat a un punt me la vaig imaginar pot resultar una sorpresa, em va agradar més. El sentiment d'amistat que tenia amb el protagonista estava bé i almenys era agradable.
El creador del joc em sembla interessant com idealitzat i com a aspiració. A més d'aquests sentiments de voler que tothom s'interessi per el que a tu t'apassionava em sembla que és interessant.

Resumint, per a mi és una novel·la simple però acceptable. Que serveix perfectament si el que busques és no pensar massa i entretenir-te. I que si es dóna el cas que ets una mica freak i més de la cultura dels 80, sobretot dels videojocs, et farà sentir nostàlgic i potser li donis més valor que jo.

El millor: es llegeix ràpid, entreté.
El pitjor: no és gens memorable.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario