martes, 23 de junio de 2015

Maji de Watashi ni Koishinasai, Minato Soft (visual novel)

Hola! Nova visual novel al bloc.
Títol: Maji de Watashi ni Koishinasai!
Significat del títol: Estima'm de debò!
Estudi: Minato Soft
Altres obres de l'autor: Tsuyokiss
Continuacions: Maji de Watashi ni Koishinasai! S, Maji de Watashi ni Koishinasai! A
Format original: visual novel
Adaptacions: anime
Extensió aproximada: Molt llarg (> 50 hores)
Idioma: anglès (hi ha un projecte al castellà)
Contingut Sexual: sí
Enllaços d'interès: https://vndb.org/v1143

T'agradarà si: vols una obra amb comèdia, gens transcendental, no busques drama, vols slice of life pur i dur.
Ni ho intentis si: no ets molt fan de les històries on no passa res i es basen sobretot en la interacció dels personatges.

Sinopsi

Maji de Watashi ni Koishinasai! segueix els excèntrics personatges que viuen a Kawakami. Basant-se sobretot en un grup d'amics que des de petits han estat junts, a aquest grup s'uniran dues noves noies. Des del punt de vista del protagonista, un noi anomenat com el Tàctic llegirem les converses i les batalles que succeeixen en aquesta ciutat.

Opinió

Majikoi és una visual novel a la qual arribava amb ganes, la seva traducció havia creat molta expectació i que s'hagués reprès després de molt temps d'inactivitat encara havia fet que tingués més ganes de llegir-la. No sabia que m'anava a trobar però coneixia que tenia molta comèdia i després d'una cosa tan densa com I/O necessitava alguna cosa lleugera i aquesta obra en aquest sentit ha estat perfecta. No podeu buscar en aquesta visual novel un argument seriós o complex, però si només voleu entreteniment, personatges conversant, humor juntament amb escenes d'acció interessants encara que totalment exagerades, aquesta és la vostra obra.

Argumentalment en aquesta visual novel no passa gairebé res, l'evolució en la història és poca i tot es limita a converses entre amics i slice of life. Quan intenta posar-se una mica més seriosa la història arriba a tenir algun punt més o menys dramàtic però en general és còmica i relaxant. El que més m'agrada de la poca importància que té l'argument (que pot resultar un problema per a molts, ho entenc) és el to amb el que t'expliquen tot. Majikoi sap que és estereotipada, coneix el gènere en què es mou a més dels defectes en què pot caure i ho aprofita molt bé. No arriba a ser una paròdia encara que de vegades frega el gènere amb alguns comentaris sobre coses típiques del medi però no es pren seriosament a si mateixa, el to en general no fa que li puguis retreure la poca credibilitat o l'exageració, perquè t'està demanant que gaudeixis del que t'explica com el que és: entretingut, gens pretensiós, per passar l'estona. I en el meu cas ho ha aconseguit perfectament.
Passant una mica a terreny més concret us parlo de la meva impressió sobre les rutes principals en l'ordre que les he llegit.
Kazuko (Wanko). Sorprenentment aquesta va ser la ruta que primer vaig llegir i potser és de les que més m'ha agradat. Aquesta ruta, com totes al principi segueix l'slice of life que contenia la ruta comuna (converses entre amics i coneguts), és quelcom que he apreciat perquè el punt fort de Majikoi són la gran quantitat de personatges peculiars que donen lloc a situacions i converses divertides i surrealistes que en un principi tenia por que es perdessin per centrar-se en un personatge. En qualsevol cas, el particular d'aquesta ruta és que el drama està ben fet, no és que sigui res de l'altre món, però amb el to tan alegre i optimista que té la visual novel, és quelcom que no esperava i que m'ha sorprès per a bé. Vaig escollir aquesta la primera perquè potser la Kazuko és de les noies que menys m'atreia per la seva personalitat (em recorda a la Rin de Little Busters! Però en versió gos, en el sentit que la Rin era poc sociable com un gat i la Kazuko està feta com un gos, sociable, plena d'energia, seran coses meves però en aquesta vn veia grans similituds dels personatges amb l'altra que us comento), però em va sorprendre per a bé.
 Chris. Crec que és la ruta que em va agradar menys perquè té massa escenes de sexe (pot ser que soni estrany però em van cansar moltes, sobretot tenint en compte que altres rutes no en tenen gairebé i si les vols les pots llegir es fa a part de la història) i perquè la Chris, encara que té moments mono no m'agrada com personatge (la pobra és una mica ximple). A més crec que a nivell d'història no acaba d'interessar massa el conflicte que es dóna.
Momoyo. Aquí tenim el cas paradigmàtic de ruta, esforça't i aconseguiràs la noia. Bàsicament no em vaig prendre molt seriosament aquesta ruta però em va entretenir molt, com tota la visual novel vaja. Té una batalla que és potser el més interessant per ser una espècie de guerra de dos bàndols. De veritat que encara que normalment no suporto l'acció, l'autor d'aquesta obra té la virtut d'entretenir-te i desitjar que guanyin els que tu vulguis (encara que sigui obvi que ho faran) tot i que no et prenguis seriosament la batalla perquè de vegades fins i tot tingui escenes còmiques.
Mayuchi. Aquest personatge és un dels que em cau millor, la típica noia tímida li afegeixes un penjoll de mòbil amb forma de cavall amb el què fa un duo còmic parlant sola posant dues veus. De veritat que em sembla una manera de donar comicitat i destacar a un personatge que d'altra manera no seria ni nou ni diferent. De veritat que amb les seves converses amb el Matsukaze em semblaven molt divertides. En la seva ruta en sí veiem com intenta aconseguir els seus 100 amics i és entretinguda a més de tenir una altra escena de batalla bastant èpicament entretinguda. També hi ha una escena que té un toc emotiu pel que fa al Matsukaze.
Miyako. Crec que és la noia de Majikoi que més m'ha entretingut, el seu amor per Yamato en molts moments porta a moltes bromes i a una gran comicitat. Potser per això la seva ruta, que té un to més dramàtic no destaca tant la Miyako sarcàstica que tant m'agrada, però tot i que contingués el típic drama de la noia freda que no es relaciona amb ningú (o amb poca gent), no va estar malament, crec que no va arribar a ser prou exagerat per cansar i seguia entretenint.
Atzavara (agave). La ruta "veritable" o la que té més contingut a nivell argumental enganxa una barbaritat. No puc dir que el drama que exposés fos bo, perquè encara que no està malament cal dir que s'exagera bastant, però a nivell d'entreteniment presenta més personatges (o els tracta amb més profunditat), i dóna una nova cara a personatges que ja coneixíem. Respecte a això últim cal reconèixer que el conflicte final no deixa de ser exagerat, sobretot per la fàcil resolució que acaba tenint, però com es tracta d'aquesta visual novel poblada per persones excèntriques que proporcionen entreteniment a cada segon crec que puc perdonar-ho tot. L'únic que no em va agradar de la ruta van ser les dues escenes sexuals que té i que resulten les més forçades de tota la visual novel.

Sub-rutes. En aquest apartat us vull parlar una mica de les rutes no principals, hi ha sis en total més tres finals curts. Els tres finals curts n'hi ha un que no diu res (afegeix dos línies al que per la resta és text que ja has llegit) un altre que el protagonista es fa gai (i només per això em va fer gràcia, encara que siguin també dues línies o poc més) i l'altre que es queda amb els seus crancs ermitans (em va fer molta gràcia només per això). Després hi ha les tres rutes femenines, la Chika, la Mayo i la professora que bàsicament estan per tenir una escena sexual amb cadascuna i que no tenen cap rellevància o interès. I les tres rutes dedicades als tres nois de la família Kazama, que segueixen amb la tònica del slice of life de la ruta comuna però se centren en els problemes d'aquests (per al que s'ho pregunti, no són rutes gais). Crec que aquestes valen la pena i excepte la del Gakuto que no em va acabar convèncer les altres dues em van agradar molt. No és que siguin res de l'altre món però entretenen.

En aspectes més tècnics el dibuix em sembla d'allò més normal, no destaca ni per bé ni per mal i ho deixaria en que és agradable a la vista.
Una cosa que m'ha semblat molt curiosa és que després de tancar la visual novel passaves a veure una escenes d'escasses línies on algun personatge deia alguna cosa. No ho havia vist en cap visual novel abans i em sembla molt original (a més de ser entretingut i en aquesta en concret tenir moltes transicions d'aquest tipus així que no t'avorreixes).
En aspectes musicals em sembla que en general té suficients temes passables però que almenys donen varietat i acompanyen bé a les escenes. No obstant això els dos endings m'agraden molt i l'opening adverteix del to poc seriós que té la visual novel.
Opening
Ending

Els personatges són sens dubte el que més diverteix i més interessa. Aquesta visual novel pot ser que tingui uns 50 personatges o més amb personalitats diferents, de vegades estereotipades però que totes col·laboren a l'ambient de comèdia i diversió que té. La veritat és que et pot caure pitjor algun que altre, però fàcilment són suportables i agradables si estan barrejats en converses amb més personatges.
Per la importància que tenen les converses en un principi el joc comença tan in media res que pots preguntar-te on has anat a parar, sobretot tenint en compte que no hi ha massa monòleg interior per part del protagonista, però a mesura que passes poc temps llegint l'obra et submergeixes de ple entre els personatges. Quan he acabat la visual novel m'he quedat amb ganes de seguir llegint les seves seqüeles només per l'ambient que es forma entre els personatges i les seves converses. He de dir que al principi el protagonista semblava no tenir molta personalitat, però més que pels seus monòlegs el coneixem per com interactua en les converses i en general és un protagonista que cau bé.
Un altre encert de la visual novel és que el grup sigui mixt. En moltes visual novels els personatges masculins es queden en el protagonista i un amic, però que hi hagi diversitat s'agraeix. A més d'això m'agrada que faci referències al món otaku en general, a alguns tòpics de les visual novel i a obres en concret (m'he quedat amb el dubte la tan esmentada Autumn, algú sap quina obra és? O és una inventada?). Particularment em van agradar molt les mencions de Urasawa per ser un mangaka que m'agrada molt.

No et pots prendre seriosament Majikoi, però si no ho fas la pots arribar a gaudir moltíssim pel que és: humor, diversió i una història que només pretén entretenir però que el que vol ho aconsegueix a la perfecció. Si busques alguna cosa lleugera de contingut però d'extenses converses i peculiars personatges endavant. Això sí, si el que busques és serietat, drama o un argument sorprenent o intricat sens dubte, no llegeixis aquesta vn. Per a mi compleix perfectament amb el que es proposa i encara que és llarguíssima i l'he llegit amb calma, sé que quan es completin les traduccions de les seqüeles les llegiré (encara que es pot llegir aquesta només, per si algú s'ho pregunta).

El millor: divertida, personatges extravagants, t'atrapa amb el seu ambient i no voldràs sortir d'aquesta vida quotidiana.
El pitjor: no és gens especial a nivell argumental (per a mi no és dolent, reivindica en tot moment que no és una obra transcendental), pot ser que se us faci pesada (en el meu cas poques vegades, però és cert que no passa absolutament res).


Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. la veritat es que no crec que la vegi porque no em crida gaire l'atencio

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No, si t'entenc, les visual novels són un pel massa freaks per iniciar-se, i no crec tampoc que aquesta sigui una bona opció per començar-ne a llegir.
      Gràcies per passar-te pel bog! ^^

      Eliminar