domingo, 28 de junio de 2015

L'elegància de l'eriçó, Muriel Barbery (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: L'elegància de l'eriçó
Títol original: L'Elégance du Hérisson
Autor/a: Muriel Barbery
Altres llibres de l'autor/a: Rapsòdia Gourmet (el personatge protagonista apareix en el llibre que us ressenyo)
Pàgines: 292
Format original: llibre
Adaptació: pel·lícula

T'agradarà si: busques una història més per l'estil o les reflexions, no t'importa massa l'argument, no et fa res que es pugui caure en la pedanteria o en reflexions un pel complexes i pretensioses.
Ni ho intentis si: busques un argument ple d'acció, no et va el drama o la reflexió.

Sinopsi

Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d'un bloc de pisos al número 7 de la Rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l'art, la lectura, la música..., una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que ¿on s'és vist que de la boca d'una portera surtin frases tan erudites? Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel·ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seva vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se'n surten prou bé amb el seu paper d'ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s'instal·la a l'apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia. Animal crepuscular i nocturn, l'eriçó és discret per natura i, com la Renée, és punxegut per fora i refinat per dins. Comèdia polifònica, sovint impertinent, L'elegància de l'eriçó va merèixer el Premi dels llibreters francesos 2007. (Sinopsi d'una edició)

Opinió

Aquest és un llibre que el vaig comprar només per impuls. El vaig veure de segona mà barat, em sonava el títol perquè crec que va ser best-seller fa uns anys i recordava haver llegit alguna opinió que estava bé, i almenys semblava ser entretingut. No obstant això, el que m'he trobat no ha estat exactament el que esperava, potser per això estigui una mica confusa amb el que he llegit. No està malament del tot i suposo que cert fet final dóna sentit a tota la història i li dóna un nou significat. Tot i així l'estil, de vegades una mica pretensiós, tampoc ha col·laborat perquè m'acabés d'agradar del tot.

Crec que la sinopsi de totes les edicions diuen bona part de l'argument. Potser més de la necessària o potser no és aquest el problema i ho és més el que jo pensava que volia dir. Després de llegir la contraportada jo esperava una obra plena de quotidianitat que es veu completament destruïda per l'aparició del Kakuro. I sí, en part és això, però alhora el llibre se centra més en les reflexions de les dues protagonistes i ignora una mica l'acció, i no està malament, però suposo que al principi em va estranyar.
Després cal dir que l'aparició d'aquest personatge que sembla el centre de l'acció triga bastant. Potser per com se'ns presenta el llibre et donen ganes de que aparegui d'una vegada i això feia que el principi em resultés lent. Tot i així és obvi que té un sentit, que l'autora necessitava primer habituar-nos a la vida de les dues perquè hi hagués aquesta ruptura. Però alhora em sembla que no és tan radical aquesta com me la imaginava.
Com veieu el llibre em causa moltes contradiccions, ja la premissa em sembla una mica "tonta". La idea que la portera hagi de dissimular la seva cultura per no "ofendre" als rics em sembla una mica estúpida, que si que resulta com un pretext per carregar contra la hipocresia de la burgesia però les idees que plasmen el llibre no les comparteixo hi ha una espècie d'elogi a la cultura com el Bé, l'art ens salvarà la vida. I no és que estigui malament, però de vegades em sonava una mica pedant la manera com pensava la portera o la nena. En el cas de la nena almenys com ella mateixa acaba escrivint té a veure la seva edat i com es sent incompresa per tots i així crida l'atenció d'alguna forma però tot i això a vegades em resultaven pesades.
A nivell argumental també el "trauma" que dóna sentit a la premissa em sembla un pel innecessari.
No obstant això hi ha bons moments, i el final, com deia, dóna un nou sentit al llibre. En aquest moment te n'adones d'on volia anar a parar la història i acaba sent irònic el que passa, però no deixa de portar aquest optimisme d'aprofitar el que porta la vida que no m'acaba de convèncer.

L'estil és per tant quelcom que cal destacar del llibre. A partir de capítols curts trobem les reflexions de la Renée i la Paloma, les dues tenen problemes que anem descobrint al llarg del llibre. El cas és que les dues tenen una veu semblant, potser l'únic que les diferències és que a vegades, poques, veiem alguna cosa en la veu de la Paloma més infantil (té 12 anys però la seva intel·ligència ho intenta justificar d'alguna manera). No obstant això no és tant això el que em molesta, el que em cansava era que de vegades l'estil era massa pretensiós, que no està malament, però algunes de les referències culturals (encara que he de reconèixer que algunes m'han interessat) acabaven portant a reflexions que em cansaven. Sobretot recordo aquesta idea d'essència de l'art com si fos platònic que té la Renée que em va treure una mica de polleguera.

Els personatges, encara que segueixi dient que em cansaven he de reconèixer que aconsegueixes acabar empatitzant amb ells. La Renée té un costat més feble i insegur del que veiem en les seves reflexions sobre l'art que la fa humana. I amb la Paloma passa una mica el mateix, que al final veiem un costat més humà, és només una nena que li ha tocat poder pensar més del normal i no és una cosa que sigui tan positiva com podria semblar. El Kakuro em sembla més com un personatge necessari per a l'argument que poder pensar en el seu caràcter en si.
Els altres habitants de l'edifici serveixen per donar l'ambient que ha fet que els personatges principals actuïn com ho fan. A més, aprofita l'autora per arremetre contra la hipocresia en general i en particular la burgesia francesa.

Resumint, i crec que he estat una mica repetitiva, aquest llibre té un estil que, si t'agrada, t'entretindrà i et portarà per una història amable amb un toc dramàtic que encara que simple té una mica de profunditat. No obstant això, és possible que l'estil, com a mi, no t'acabi de convèncer del tot fent així que no acabi d'arribar-te del tot el que està passant. Tot i així sinó t'importa o t'agraden les històries on amb poca acció hi ha entreteniment i reflexions, no està tan malament.
Crec que he llegit aquest llibre en mal moment, se m'ha fet llarg quan no ho és i no m'ha acabat de convèncer tot i que tampoc puc dir que sigui dolent del tot.

El millor: el final li dóna un sentit al que has llegit, a estones entretingut i amb pensaments interessants.
El pitjor: els personatges de vegades em cansaves amb les seves veus un pel pretensioses.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario