jueves, 25 de junio de 2015

Aku no Hana, Shuzo Oshimi (manga)

Hola! Nou manga al bloc.
Títol: Las flores del mal (Aku no Hana)
Extensió: 10 volums
Format original: manga
Adaptacions: anime
Autor original: Shuzo Oshimi
Altres obres de l'autor/a: Boku wa Mari no Naka, Cibercafé a la deriva

T'agradarà si: t'agraden els mangues psicològics, no t'importa un ritme pausat, vols personatges extravagants.
Ni ho intentis si: no et ve de gust res estrany, que es qüestioni que fer amb la vida, com viure sense caure en la mediocritat.

Sinopsi

El Kasuga passa els seus dies llegint a Baudelaire i fascinat per les seves poesies sentint-se especial gràcies a la lectura. Res sembla que canviarà en la seva vida fins que un dia veu un banyador de la noia que li agrada, la temptació és més gran del que podia esperar i se l'emporta. El que no s'esperava és que la noia més rara de la classe, la Nakamura, l'ha vist en ple acte, i que ha decidit fer un contracte amb ell a canvi del seu silenci.

Opinió

Crec que el que més em va cridar l'atenció del manga a primera vista va ser el títol amb la clara referència a Baudelaire. Després vaig llegir la sinopsi i encara que tenia interès no m'acabava de convèncer, la premissa del banyador em sembla una mica forçada i estranya (sobretot tenint en compte que mai he entès el fetitxe per la roba del sexe contrari), però ho vaig poder ignorar per tal de veure que em reservava el manga i en general és una història que val la pena llegir, és un pel lenta en el principi i no va aconseguir-me captivar del tot en l'inici però a mesura que passen els capítols i sobretot en els últims, em va agradar molt el desenvolupament i fins i tot em va arribar a enganxar.

La història té un aire juvenil de voler ser diferent, de sentir-te ofegat per la mediocritat i voler sortir-ne. Bàsicament la primera part i més extensa de l'obra es basa en aquest desig d'experimentar més enllà del que fa tothom, de destacar d'alguna manera, de trobar aquest "altre costat" del què parla la Nakamura. He de dir que m'encanta la manera que té l'autor ni molt subtil ni molt evident, de mostrar aquest esperit tan romàntic (del Romanticisme) en els personatges.
A principis de la història ens trobem amb un triangle amorós que més aviat acaba sent una elecció d'estil de vida per al protagonista: ¿què és el que vols una felicitat buida dins de la societat o experimentar fins a quin punt poden arribar dos joves en perversió? La resposta arriba enmig de la pluja i no deixa de ser molt dramàtica.
Són les relacions entre els tres les que portaran el pes de l'argument en aquesta part. A partir d'aquesta tríada l'autor és capaç d'explotar al màxim els desitjos reprimits que té cadascun i que volen sortir d'una vegada per totes.
Ja bastant avançat el manga passa cert temps i comença per a mi la part més interessant, amb un Kasuga ja més crescut però que segueix perdut en el món. Potser per sentir-me més propera a aquest Kasuga més canviat que ja ha deixat la ira de la infància i que intenta acoblar-se a la societat sense aconseguir-ho del tot. A més, cert nou personatge em va conquistar per la seva forma de ser.
El final acaba de configurar el manga com una història de formació una mica atípica pels impulsos del protagonista sent jove, però que no deixa de no escapar-se del gènere. Tanmateix m'agrada com l'autor fa servir la lectura a través dels volums: com al principi és només un mitjà per sentir-se superior i després acaba per ser la redempció del protagonista.

L'estil de l'autor en general en aquest manga es caracteritza per un ritme lent (de vegades massa) però que alhora ajuda a crear l'atmosfera del manga que el fa especial. Així que em queixo que al principi no aconseguís enganxar-me i endinsar-me en la història, però alhora sé que era necessària aquesta calma amb la qual passen les coses.
El dibuix en si destaca quan l'autor fa servir metàfores visuals per parlar del que succeeix. Sobretot hi ha una molt repetida basada en la portada de l'edició que té el protagonista de Les flors del mal que serveix com a mesurador de la "maldat". Suposo que es podria dir que el manga parla del mal i la temptació, però em sembla que és més aviat el no tenir una moral clara, el voler ser diferent entre tanta "escòria humana"(en paraules de Nakamura). És una fascinació pel prohibit el que mou als personatges en un principi i l'intent d'arribar a una nova realitat o intentar crear-la.

Els personatges per tant són el nucli de la història. Tenim al nostre protagonista que al principi el veiem com fàcilment influenciable i fascinat per allò que no entén i sembla ser tan diferent. En aquest sentit Baudelaire és el mateix que la Nakamura i fins i tot la Saeki per a ell, són entitats que ha idealitzat per escapar a la seva comprensió, al principi influenciat per poetes voldrà una musa pura i idealitzada però ràpidament buscarà quelcom més, allò que sembla poder donar-li un sentit a la seva mediocre vida. Tanmateix seguint a qui segueix no deixarà de veure-la idealitzada en un sentit diferent al d'abans, sent més aviat un sentiment d'adoració que de veritable comprensió. Per tant el Kasuga intentaria buscar en la realitat allò que havia cregut entendre en els seus llibres sent al principi simplement seguidor d'ideals. Més tard veurem com evoluciona el personatge i intenta deixar de tenir, com ell mateix acaba pensant, una relació purament de dependència.
La Nakamura és potser el personatge trobem més lluny del lector. Sabem les debilitats de la noia? Poques vegades a excepció de potser la seva llibreta, podem imaginar que pot passar pel seu cap però en general se'ns mostra des dels ulls del Kasuga, més com a símbol del que desitja que com a persona. Sobretot veure-la en l'admiració del Kasuga fa que aquesta humanitat que pugui tenir la Nakamura quedi enrere.
La Saeki és en canvi molt humana. Encara que al principi la vèiem idealitzada per ser el que socialment s'esperava d'ella aviat veiem les seves insatisfaccions, els seus desitjos ocults que ha reprimit... Per això, encara que en general no acabés de caure'm bé, com a personatge he de reconèixer que està ben construït.
Finalment la Tokiwa serveix com a redempció pel protagonista, però almenys se'ns mostra una mica de la seva personalitat i no queda totalment idealitzada. La seva faceta d'escriptora i lectora per a mi fan que ella sigui un pel més especial (no sé perquè serà...).

Resumint, és un manga que en general crec que val la pena (i més estant llicenciada al castellà). Si us agraden els mangues que es basen en les relacions entre humans, amb drama, amb una mica de perversió i que acaba sent una història de formació no us podeu perdre Aku no Hana.

El millor: l'ambient que es crea al principi, misteriós i fosc, però sobre tot com els personatges es relacionen i evolucionen.
El pitjor: potser el ritme és una mica lent al principi, potser m'hagi costat entrar una mica en el manga.

Fins aquí el meu avorriment.


Pd: tinc moltes ganes de seguir llegint mangues de l'autor, de moment estic llegint Boku wa Mari no naka i estic enganxada i impacient per saber que passarà.

2 comentarios:

  1. seguramente el llegeixi perque em crida bastant l'atencio

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si ho acabes fent, espero que t'agradi ^^

      Eliminar