sábado, 9 de mayo de 2015

Odissea, Homer (llibre)

Nou clàssic al blog! Disculpeu que hagi trigat a pujar ressenya, però us aviso que durant maig no sé si podré pujar massa entrades perquè vaig bastant atabalada. De seguida que tingui més temps m'ocuparé més del bloc.

Títol: Odissea
Títol original: Ὀδύσσεια
Autor/a: Homer (atribuïda)
Pàgines: 496
Precedit de: La Ilíada (relativament)

T'agradarà si: t'interessen les obres clàssiques (en tots els sentits), les novel·les d'aventures, tens curiositat en llegir la famosa història del retorn a Ítaca d'Odisseu.
Ni ho intentis si: no t'atreu gens la mitologia, les obres tan antigues, l'aventura, ja coneixes massa la història perquè t'atregui.

Sinopsi

Heus aquí un dels més grans poemes èpics de tots els temps: Odissea. En ell es narra el retorn de l'heroi, Odisseu, a la seva pàtria, Ítaca, després de la conquesta de Troia. Composta com la Ilíada en hexàmetres, recull nombrosos contes populars i llegendes que, adaptades, s'integren en l'epopeia. D'aquesta manera, mentre que en la Ilíada el tema central, la còlera d'Aquil·les, va avançant inexorablement, vers a vers, des del seu plantejament fins al seu desenllaç. En Odissea el retorn de l'heroi és narrat, amb art magistral perquè l'objectiu suprem és aconseguir el goig més gran possible en la narració de belles històries. Tot això s'aconsegueix, a més, sense que minvi en absolut la cohesió que manté units els seus episodis. (Traducció d'una edició en castellà)

Opinió

Bé, doncs com ja vaig dir en la ressenya de la Ilíada sabia que tard o d'hora anava a posar-me amb "la seva segona part". Òbviament no són continuacions, però si que és cert que continua després dels esdeveniments de l'altra obra i que en aquest cas segueix les aventures d'Odisseu, del qual probablement sapigueu alguna cosa, ni que sigui la conegudíssima aventura amb les sirenes o amb el Cícople segur que sabeu alguna cosa així que crec que és impossible entrar en aquest llibre totalment verge, per dir-ho d'alguna manera. El cas és que esperava trobar-me amb poca cosa nova perquè el viatge d'Odisseu per tornar a casa me l'han explicat diverses vegades, també havia sentit que era més entretinguda que la Ilíada (la qual cosa tampoc és gaire complicada tenint en compte d'on veníem). Així que vaig començar a llegir sense saber que esperar, he de dir que no ha estat malament, o això és el que la meva mala memòria creu recordar.

El cas és que sorprenentment la història no comença amb Odisseu, sinó amb Telèmac, és una cosa que no acabo d'entendre molt bé quina funció té en l'argument perquè el que es descriu pel que fa a ell no acaba d'arribar enlloc i acaba per resultar inútil. Tot i així, suposo que serveix com a presentació del conflicte, per avisar que Odisseu ja porta uns anys perdut per algun lloc i centrar-te una mica.
El que m'ha cridat l'atenció és com no comença pel principi del seu viatge sinó ho fa a la meitat, a més després aprofita el haver d'explicar a un altre personatge que ha fet per posar al dia sobre el que havia passat anteriorment. No és que sigui res de nou, però tenint en compte l'antiga que és l'obra sorprèn que ja es fessin servir estructures que no avancessin cronològicament.
Una cosa que satisfà en comparació a la Ilíada és que aquesta obra si té un final tancat. Potser no és que sigui més satisfactori, però si que és cert que el final de la Ilíada et feia plantejar-te que se suposava que era el centre d'allò, quina història estava explicant?, per què acaba aquí i no una mica més endavant? Per això em va sorprendre tant que Odissea acabés de forma tancada.

L'estil té els epítets que ja us parlava abans i particularment m'ha cridat bastant l'atenció com per canviar de dia l'aparició del matí sempre estava descrita amb les accions de la deessa que la representa. Si que és cert que al final et fa preguntar-te, per què no pots dir que van canviar de dia i prou? Per què fas la frase més llarga del normal només per lluir-te? Però bé, tenint en compte que era una manera per facilitar la transmissió oral podem entendre perquè ho feien.
En general, he de dir que la forma com està narrada no presenta dificultats ni avorreix tant com ho feia Ilíada. Si aquesta em matava cada vegada que es posava a descriure qui matava a qui, en quin ordre i com ho feia, Odissea sol deixar-se llegir bastant bé, no he tingut problemes ni m'he avorrit massa. És obvi que no és una lectura lleugera, només la quantitat d'anys que porta escrita representa una distància important pel lector, però tot i això acaba sent una història d'aventures entretinguda, amb exageracions diverses (digueu-me, no us sembla inútil que només per dir que et dius Ningú et surti tot bé? Crec que podeu entendre'm), però que al cap i a la fi t'entretenen, i és més del que podia esperar. Si bé és cert que saber el final, la majoria de les aventures i en general tot el que passarà no ajuda que t'enganxis no s'arriba a perdre l'interès.

Una cosa que m'ha cridat també força l'atenció és el ritme de l'obra. No entenc per quin motiu després que la majoria de l'obra anés tot força ràpid arribi un moment que s'estengui pàgines i pàgines. És a dir, quan Odisseu arriba a Ítaca l'acció comença a anar molt lenta i encara que era evident el que anava a passar, no l'importa anar amb tot luxe de detalls per explicar coses que arriben a ser un pel irrellevants. En qualsevol cas, no m'ha arribat a molestar gaire, però realment m'ha sorprès aquest canvi de ritme tan radical.

Sobre els personatges crec que no val molt la pena que us digui res perquè realment són la representació d'una virtut o un defecte. Tenim a Odisseu que és l'astúcia, Penélope com la perseverança i així la majoria. Crec que es diu que els personatges de les obres clàssiques no tenen subjectivitat així que us podeu fer a la idea que no tenen massa "personalitat" (o almenys com l'entenem avui en dia, suposo).

Resumint, no us puc dir res de l'Odissea que no s'hagi dit abans, de fet no puc dir res sobre res que no s'hagi dit abans i el que és pitjor ho hauran dit millor que jo (així que a tirar-se per un pont), però crec que és una obra que sorprenentment es deixa llegir prou bé, que a estones fins i tot entreté, i que només per curiositat lectora (expandir horitzons, llegir alguna cosa antiga i que ha influenciat tant) val la pena llegir-la.

El millor: no és del tot pesada, de vegades entreté.
El pitjor: entrar-hi sabent gairebé tot i més.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario