domingo, 26 de abril de 2015

Yumemiru Taiyou, Ichigo Takano (manga)

Nova ressenya d'un manga al bloc!
Títol: Yumemiru Taiyou
Extensió: 47 capítols (10 volums)
Format original: manga
Autor original: Ichigo Takano
Altres obres de l'autor/a: Orange

T'agradarà si: vols un shojo entretingut, no t'importa gaire que la relació amorosa principal tardi en notar-se i realitzar-se.
Ni ho intentis si: no et ve de gust un shojo, no vols slice of life, no empatitzes amb els personatges (si proves l'inici)

Sinopsi

La Shimana està vagant per un parc havent decidit no anar a l'escola i escapar-se de casa quan troba un home vestit amb un quimono. Farta de la situació en la seva família, l'home estrany li oferirà una habitació a canvi que trobi alguna motivació o somni pel qual viure.

Opinió

Aquest és el típic cas de veure un shojo que està sent popular a les pàgines de manga de lectura en línia i voler provar què tal està, m'agrada fer-ho periòdicament perquè és el gènere que més consumo en aquest format per la seva senzillesa i com produeix entreteniment fàcil. No és que sigui massa fan però caic en ell ja que tinc por de què arguments més complexos em decebin. En aquest cas en concret és un shojo que per culpa d'haver-lo llegit a terminis, per tenir una parella que triga a definir-se, un slice of life que no m'ha convençut i semblar una amalgama d'idees que podrien haver progressat bé però només s'han quedat en idees no m'ha convençut.

La història és la mateixa de sempre, en aquest cas tenim un principi que a mi em prometia una mica d'evolució en la protagonista, de replantejar la seva vida i fins i tot de trobar alguna cosa que li agradés fer. De veritat que pensava que el manga seria en part vocacional o almenys la protagonista trobaria alguna cosa per fer, he quedat decebuda en aquest aspecte per com al final ho acaba arreglant només enfocant-se al benestar de la seva parella, quelcom que és bastant submís i sense personalitat per part de la protagonista.
Després tenim els problemes de la noia en decidir qui li agrada. D'acord, no és això, però m'ha donat la sensació que ni la mateixa autora tenia clar amb qui aparellar la protagonista i que el manga estava tan poc planejat que anava canviant cada dos per tres. Probablement no sigui així, però de veritat que per a mi no acaba de fluir bé el pas d'un amor a un altre a més del problema que tots esperàvem en cert moment que li agradés una altra persona i no va ser així, però això encara li vaig poder deixar passar.
També tinc problemes amb l'ambient que es crea entre els personatges, crec que hagués donat per a molt més, però que lamentablement m'ha fet sentir força llunyana amb tots els personatges i les seves relacions, poc m'interessaven les seves interaccions i no ha aconseguit ficar-me en aquest ambient. Encara que la idea de compartir casa sempre em sembla una premissa que ben portada pot ser bastant útil.
El final, inesperadament, ha resultat satisfactori. Diguem que es basa en la típica escena que esperem en un shojo perquè aquest acabi de la forma més tancada possible, però diguem que és més del que ofereixen i en aquest cas crec que està ben realitzat. Tot i així, no ha estat suficient perquè aquest shojo m'hagi deixat amb bon gust de boca.

L'estil com en la majoria dels mangues del gènere és bastant dinàmic i deixa que el lector passi força ràpid les pàgines. Tampoc és que m'hagi enganxat però en general tampoc m'ha avorrit. Diguem que potser en aquesta part ha estat més problema meu per no llegir-lo massa seguit i per haver d'esperar que sortissin els següents capítols.

Els personatges tampoc m'han acabat de fer el pes. La Shimana és una protagonista un pel simple per al meu gust i en aquest cas, per algun motiu, m'ha molestat una mica. No és que sigui més ximple que altres protagonistes, però crec que no m'ha arribat a convèncer en cap moment. El Taiga crec que m'hagués pogut caure millor si m'hagués cregut o fluid bé amb la seva relació amb la Shimana, però no m'han acabat de convèncer, i encara que la seva actitud amb aires de tsundere estava bé no ha arribat a ser tot el que podia. El primer interès de la Shimana cau bastant en l'oblit, i encara que crec recordar que la seva història em va semblar interessant no ho va arribar a ser prou i la seva personalitat va quedar diluïda per al meu gust. El Zen, per culpa que l'autora em va guiar a fer-me idees equivocades amb ell crec que acaba quedant com un personatge còmic, simple i sense més. Crec que el manga hagués evolucionat de forma més plausible si aquest hagués tingut més rellevància en l'aspecte amorós, però no obstant això la cosa no acaba de funcionar i ni ell destaca ni tampoc ningú per culpa d'aquest intent de sorprendre o embolicar l'espectador per donar resposta a qui serà la parella de la Shimana.

Resumint, és un manga que no m'ha agradat gaire, potser perquè l'he llegit a trossos, perquè els personatges m'han dit poc i per la confusa direcció que pren no acabant de quadrar amb el que espera el lector. A banda d'això, crec que si podeu obviar alguns detalls no és un shojo horrible i si us agrada el gènere pot ser que us entretingui. En el meu cas no m'ha acabat de convèncer i us recomano molt més el manga que han portat a Espanya de l'autora Orange.

El millor: es llegeix ràpid, entreté.
El pitjor: el problema amb qui es queda amb la Shimana i el mal portat que està, que els personatges no m'han convençut.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario