viernes, 17 de abril de 2015

Shigatsu wa kimi no uso (anime)

Nou anime al blog!
Títol: Shigatsu wa kimi no Uso
Significat del títol: La teva mentida en aquell abril
Extensió: 22
Format original: manga
Adaptacions: anime
Estudi de l'animi: A-1 Pictures
Autor original: Naoshi Arakawa
Altres obres de l'autor/a: Sayonara Football, Tsumetai kosha no Toki wa Tomaru

T'agradarà si: et va agradar el manga, t'agrada el drama, tens interès pels animes de tall musical i concretament per la música clàssica.
Ni ho intentis si: no et ve de gust el drama o no suportes els animes que es centren en una disciplina i particularment en la música.

Sinopsi
L'Arima Kousei era un nen prodigi tocant el piano, però des que la seva mare va morir no pot escoltar les notes del piano i ha intentat allunyar-se del món de la música. Fins que a l'abril, apareix ella, envoltada de nens, com si fossin els músics de Bremen, la Kaori omplirà el món del Kousei de color i de música.

Opinió
Primer de tot, no fa tant que vaig fer la ressenya del manga i he de dir que fer la de l'anime crec que serà, més o menys repetir el mateix. Així que sí no sé que dir, diculpeu-me, el cas és que com vaig dir en el manga llegia aquest i veia l'anime gairebé alhora per com el format original va trigar a traduir-se i gairebé va acabar alhora que l'adaptació, així que per una part em feia un tip veure dues vegades el mateix, però jo mateixa m'ho imposava així que mea culpa. En qualsevol cas, l'anime en general, és una bona adaptació segueix l'argument de manera fidel (no recordo res en particular que no estigués retratat, encara que potser n'hi hagi), i he quedat prou satisfeta.

La història segueix igual més o menys que al manga, moltes emocions i la música que en aquesta ocasió sentim. En qualsevol cas és un argument que a mi em sembla correcte, té els seus alts i baixos, potser molta música per a aquells que no us agradi, massa vocacional per altres, i fins i tot pot ser que trobeu que s'exagera el poder de la música i la seva capacitat de transmetre. Però això últim és propi de qualsevol anime/manga musical o vocacional on s'exagera ja de per si, i crec que en general el nivell d'exageració és acceptable.
No obstant això, he de dir que al final, certa escena que en el manga no vaig comentar però em va grinyolar una mica en l'anime encara ho fa més ja que la fan més irreal. És simbòlica, ho sé, és bonica, però pel poc real em sembla que força una mica el dramatisme, tot i així, no tinc més problemes amb aquest anime, i crec que la història del mateix és senzilla, però en general està ben explicada i sap arribar a l'espectador. A més entenc l'èxit que ha tingut i m'alegra veure que de vegades alguna cosa que no sigui un shonen de batalletes també triomfa (jo m'entenc, no tinc res en contra dels shonens d'acció, bé, sí, tinc coses en contra, no us mentiré).

L'animació és molt bonica, hi ha algunes escenes que només per ella mereixen la pena, alguns cirerers en flor i paisatges bons, i sobretot uns moviments quan toquen els instruments molt ben aconseguits.
A més d'això també he de dir que la música tant les clàssiques com les pròpies són genials. No obstant això, tinc una queixa ja que en algunes actuacions (i no dic l'última) només tocava un instrument i se sentien dos instruments per algun motiu estrany, la veritat és que no sé, a mi em molestava més que una altra cosa. També al primer opening m'agrada, encara que el segon també està bé.
Us deixo el primer opening i una ost que també m'agradava molt (les peces clàssiques també us les recomano, però prefereixo posar les pròpies de l'anime). Yuujin A kun wo Watashi no Bansousha ni Ninmei Shimasu / Kimi ga Iru.

Els personatges potser, com ja vaig dir en el manga són una mica infantils, però a mi no m'ha molestat, i crec que tots tenen les mateixes característiques que en el manga i no els canvien massa, la qual cosa està bé. Seguim tenint a l'Arima que al principi està traumatitzat i com evoluciona en trobar a la Kaori i el seu món es tenyeix de color i també recupera la música. A més d'això és un noi tranquil que a poc a poc venç els seus traumes i s'obre al món de la música que creia perdut. La Kaori, com ja vaig dir per mi és una ideal, per això no m'agradava com a personatge, m'agrada com a idea. Que no vull dir que em caigui malament, simplement que necessitava aquest final que no sembla agradar a tothom, i com només en aquest acabament veiem totalment la humanitat de la noia. Després la Tsubaki crec que segueix sent la meva preferida de les dues versions, perquè és egoista, però és humana, i m'agrada també per com n'és de tsundere (poc honesta amb els seus sentiments)
I bé, la resta de secundaris està bé i per a més detall la meva ressenya del manga (estic vaga, ho sé).

Resumint, entenc que l'anime hagi tingut èxit i m'uneixo als fans, potser no sóc tan boja com alguns, perquè no el considero el millor de tots els temps ni res per l'estil, però Shigatsu és una història simple, emotiva, amb uns personatges que a mi m'han caigut bé i un bon anime musical. I com a mi m'encanten els animes de música i també el drama, no tinc gaires queixes.

El millor: és emotiu, té un molt bon final, és entretingut, la banda sonora i l'animació.
El pitjor: potser per a alguns es faci exagerat, infantil en d'altres, tampoc us la recomano si no us agrada gens la música clàssica o li teniu aversió.

Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. a mi aquest anime em va encantar, te una historia preciosa, un dibuix agradable, una banda sonora molt bona i sobre tot m'encanta la Kaori i em va semblar un final perfecte

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, està prou bé, tot i que jo no sóc gaire fan de la Kaori, tampoc la detesto ha, ha. En qualsevol cas, en general és un anime força correcte.
      Gràcies per comentar^^

      Eliminar