jueves, 2 de abril de 2015

Pulp Fiction, Quentin Tarantino (pel·lícula)

Nova pel·lícula al bloc!
Títol: Pulp Fiction
Director/a: Quentin Tarantino
Repartiment: John Travolta, Samuel L. Jackson, Uma Thurman, Bruce Willis, Harvey Keitel, Eric Stoltz, Tim Roth, Maria de Medeiros, Amanda Plummer, Ving Rhames, Rosanna Arquette, Christopher Walken, Quentin Tarantino, Peter Greene, Phil LaMarr, Paul Calderon, Burr Steers, Frank Whaley, Steve Buscemi
Altres pel·lícules del director/a: Django Desencadenat, Reservoir Dogs
Durada: 153 min
Any: 1994
Format original: pel·lícula

T'agradarà si: vols una pel·lícula explicada de forma diferent, t'agrada veure tot tipus de pel·lícula i més descobrir algunes de les més valorades.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa tradicional, no t'agrada la violència encara que sigui intuïda.

Sinopsi

El Jules i el Vincent, dos assassins a sou amb molt poques llums, treballen per Marsellus Wallace. El Vincent li confessa al Jules que Marsellus li ha demanat que tingui cura de la Mia, la seva dona. El Jules li recomana prudència perquè és molt perillós sobrepassar amb la nòvia del cap. Quan arriba l'hora de treballar, tots dos s'han de posar mans a l'obra. La seva missió: recuperar un misteriós maletí. (FILMAFFINITY)

Opinió

Tenia moltes ganes de veure Pulp Fiction, és una pel·lícula que crec que la majoria coneixem ni que sigui de nom, però més enllà d'això no sabia absolutament res. Sabia que era una d'aquelles pel·lícules que agrada a molts i de les que si no t'agraden poden arribar a dir-te que no saps res de cinema (encara que això t'ho poden dir amb tot, amb aquesta especialment), però per això mateix les expectatives creixen i vols que t'agradi. En aquest cas he de dir que és una pel·lícula que té moltes coses bones, però que no m'ha acabat d'agradar tant com a la majoria.

L'estil de la història és molt bo. M'encanta la narració de la pel·lícula, aquesta forma d'anar intercalant capítols de forma desordenada em sembla molt intel·ligent. Fa que la pel·lícula tingui un interès de saber com encaixen totes aquestes peces. A més, m'agrada molt com principi i final acaben coincidint temporalment.
A més d'això cal dir que la fotografia em sembla en molts moments brillant (amb el meu poc coneixement del tema). I en general l'estètica que envolta la pel·lícula em sembla interessant en general. Bàsicament hi ha moments que realment són impressionants estèticament.
A part d'això també cal destacar que hi ha diàlegs dignes de menció. No obstant això, no han arribat a encantar-me com podrien, potser perquè no m'han sorprès tant com jo esperava, no he connectat tant com podria haver-ho fet... No per això diré que són dolents, al contrari, hi ha alguns que m'encanten, però per algun motiu esperava més. Dels diàlegs i tal és curiós esmentar l'obsessió per les paraulotes i algun exemple d'humor negre que està bastant bé.

La història, tampoc ha arribat a ser tot el que volia. Precisament per l'estructura que presenta crea expectatives en tot moment, i a mi, a nivell argumental no m'ha arribat del tot. No puc dir que no sigui interessant, perquè ho és, però per algun motiu necessitava més.
Quelcom curiós sobre la pel·lícula és que em sembla que encara és violenta com diuen, no és explícita. I de fet en general té molts tocs bastants subtils en molts sentits. Un que en particular és bastant clar és el maletí, crec que és quelcom de força interès i que aporta alguna cosa especial a la cinta. I probablement per això vingui, en part, la sensació que Pulp Fiction està destinada a causar aquesta insatisfacció en l'espectador després veure-la. Aquest detall del maletí és bàsicament per a mi el símbol del que m'ha passat amb la pel·lícula, és aquesta necessitat obsessiva de saber alguna cosa més de la pel·lícula, o el no saber en aquest cas el contingut del maletí la representació que m'ha faltat alguna cosa perquè m'agradés tant com sembla fer-ho a la majoria.

La banda sonora té alguns temes bastant interessants. He de dir que la música del principi et fica de ple en la pel·lícula i que per això us la deixo.



També em passa una mica el mateix del problema de l'argument amb els personatges. Són carismàtics en alguns moments però lamentablement no han arribat tampoc a sortir del que presentaven. No han estat tan especials com podrien haver estat. Encara que és cert que tenen moments no arriben a brillar, per a mi.
El boxejador crec que tenia molt potencial, m'agradava la seva història del rellotge, però és un exemple perfecte del personatge que queda bastant de fons sense arribar a ser molt. No sé, però a part de que és un tipus dur poc sabem.
Potser dels sicaris sapiguem alguna cosa més. El Vincent és al principi qui sembla ser més protagonista, però sobretot crec que destaca més en relació a la Mia en aquesta relació tan estranya que tenen. La Mia mateixa, també destaca per ser estranya i alhora molt seductora en aquesta primera cita digna de remarcar. Per això crec que el Vincent, encara que té personalitat no acaba de brillar al principi i tampoc ho fa en comparació el Jules que acaba sent més carismàtic. No obstant això fan els dos un duo d'allò més curiós que té el seus moments.

Resumint, no és una mala pel·lícula, de fet té un munt de coses que és probable que et facin gaudir-la, i per elles m'ha agradat veure-la. No obstant això, he de ser sincera, i fins i tot amb tot l'encant que té la cinta, tot l'estil tan personal que té, no ha arribat a impressionar tant com podria. Tot i això, és d'aquestes pel·lícules que potser amb el pas del temps o en un altre moment torni a veure i la gaudiré molt més que ara mateix. A més, t'agradi o no, és una pel·lícula que tothom hauria de veure, perquè segur que t'emportes alguna cosa de Pulp Fiction.

El millor: l'estètica en general, l'estil, diàlegs, estructura narrativa.
El pitjor: per algun motiu estrany no ha arribat a convèncer del tot.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario