martes, 7 de abril de 2015

Paranoies RiKanna 40. Puntuacions: benificis i perversió

Avui us vinc a parlar-vos d'un tema que no us interessa, encara que probablement no crec que res del que escrigui interessi massa (millor no em poso en actitud víctima i a lamentar-me): el motiu de perquè no poso puntuació als llibres o històries en general. És un tema que ja vaig tractar en una antiga entrada però que per coses de la vida sento l'obligació moral (quines coses que tinc, eh? Sóc rara, ho sé) de cridar als quatre vents tot i que corri el risc que ningú m'escolti. Les puntuacions són el mal!

Fins aquí l'exageració ridícula del dia. No, les puntuacions en els llibres, pel·lícules, o altres històries no són dolentes, de fet són bastant útils ja que tots alguna vegada (i qui digui que no menteix) s'ha fet a la idea de l'opinió d'algú veient només el número tan significatiu i clar. Però jo em pregunto: No és horrible haver de resumir un llibre en un miserable número? I el que és més no és això producte de la constant mania d'adaptar-nos al saber que produeix la ciència i només valorar allò que es pot explicar. O en termes més clars, tan obsessionats estem per ordenar i classificar?

He de confessar-vos que sóc terriblement relativista i a més, òbviament, de vegades, les meves opinions canvien. I encara que sóc conscient que potser no tothom sigui igual que jo m'arrisco a pensar que la majoria d'éssers humans canvien de parer constantment i no acceptar que ho fem em sembla ridícul, és clar que cada dia rebem impulsos que ens fan canviar, així que per què tant tabú a dir-ho? ¡Canviem d'opinió al llarg del temps! (Encara que us pugui resultar hipòcrita)

Ho sé, penseu que m'he anat de tema, però deixant clara la constància del canvi torno a aquest maleït número que sembla que ha de definir tota una història a més de ajuntar-li el problema de la comparació. Aquests números de l'1 a 5 o 1 a 10 els poseu/posava en relació a una comparació: "mereix un 4 perquè m'ha agradat bastant, però no hi ha res perfecte, i mereix una mica més que un aprovat", "mereix un 3 perquè és un llibre normalet, sense més, entretingut ". I potser a ningú més li passi, però de sobte t'adones que aquell llibre el recordes cada vegada amb més afecte, sí, a aquest que en el seu moment li vas posar un miserable 3. Què has de fer, canviar-li la puntuació? I si després tornes a adonar-te que no t'ha agradat tant? I si hi ha un llibre amb un 4 que t'ha agradat molt més que aquest? Els estàs posant al mateix nivell?

D'acord, probablement, com ja vaig dir fa temps la majoria de persones no tinguin cap tipus de problema en posar el número, l'escriuen i poden dormir amb la consciència tranquil·la, però no és el meu cas. No dic amb això que vagi a fer una croada contra les puntuacions, perquè no tinc ni ganes, ni em crec capacitada tampoc, però almenys vull fer reflexionar a alguna persona avorrida amb ganes de llegir això (o més aviat que es mengi un mica el cap).
En base a quins criteris poses el nombre definint al llibre: simbolitza com l'has gaudit o intentes objectivar la teva opinió i en base a uns criteris, que fan per a tu que sigui un bon o mal llibre, creus que tens dret a valorar un llibre?

No estic criticant-te ni de bon tros, ets lliure de posar puntuacions amb el criteri que vulguis (i jo sóc lliure, suposo de canviar la persona enmig d'un text suposo, es veu que al principi éreu molts i us heu anat anant i ara només estàs tu... ignoreu-me), però si ho fas en base de la teva opinió només puc optar per l'argument una mica demagog i dir-te, tot el que t'ha fet sentir un llibre (sigui odi o amor) el resums en un miserable nombre? Per què fas servir els números en una cosa tan de lletres com és la literatura?

Si en canvi creus que tens prou autoritat per valorar, perquè siguem clars, tots en algun moment ens creiem petits déus i els nostres blocs sorgeixen perquè una part petita del nostre cervell creu que podem dir alguna cosa nova quan probablement no siguem capaços de dir res, quin és el teu criteri en valorar un llibre objectivament? L'entreteniment? La qualitat de l'estil? Els personatges? Intentes valorar tot? De debò tens un criteri tan objectiu que tothom pugui acceptar? És la teva objectivitat llavors una subjectivitat? (Buff, pobre si algú el llegeix, el que arribo a escriure).

I finalment, i repeteixo, no estic dient que deixis o deixeu de puntuar, vull ensenyar-vos el meu punt de vista Per què aquesta obsessió per fins i tot haver de ordenar els llibres segons puntuacions? Em va agradar, però solament un 4. I no us sorgeixen els dubtes quan poseu molts o 1 o 5 pensant que sou molt d'extrems? O potser us passi com quan puntuava jo i tot siguin 2 o 3 i pensis no caic sempre en les opinions neutres-negatives?

En fi, espero que no us canseu llegint-me, encara que el més probable és que ho feu. En qualsevol cas, és cert que la meva aversió a les puntuacions és una cosa irracional, però més que res adoro defensar aquesta irracionalitat així que no us espanteu gaire de mi amb aquestes idees estranyes.



Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario