viernes, 10 de abril de 2015

Nieve en verano, Haruka Kawachi (manga)

Nou manga al blog!
Títol: Nieve en verano
Significat del títol: és el nom d'una flor
Extensió: 4 volums (23 capítols)
Format original: manga
Adaptacions: anime
Autor original: Haruka Kawachi
Altres obres de l'autor/a: Omi Sensei no Binetsu, Sekine-kun no Koi


T'agradarà si: t'agrada l'slice of life, t'agraden els mangues ambientals, on els personatges i les emocions són més importants que l'argument en si.
Ni ho intentis si: vols un argument fort o molt sorprenent, no t'agraden els mangues tranquils o vols alguna cosa amb un ritme trepidant.


Sinopsi
El Hazuki s'enamora a primera vista de la Rokka, la propietària d'una floristeria. Poc després, comença a treballar allà amb l'única intenció d'apropar-se a ella. Quan per fi aconsegueix que el convidi a casa seva, queda consternat en descobrir que no viu sola. El Shimao, el seu difunt marit, roman al seu costat en forma de fantasma. No obstant això, només el Hazuki pot veure'l i comunicar-se amb ell. L'esperit no triga a llançar-li una declaració d'intencions: no està disposat a que ell ocupi el seu lloc al costat de la Rokka. Tanmateix, també li confessa que pateix per no poder fer feliç a la seva esposa, per la qual cosa proposa al Hazuki un tracte una mica particular. (De l'edició de tomodomo)
Opinió
Aquest és un manga que no coneixia de res, però que em va cridar l'atenció per la seva editorial (sí, mai hagués imaginat que les editorials fossin un punt d'influència en la compra, però en aquest cas sí que ho ha estat). També l'argument em cridava l'atenció perquè els drames amb fantasmes m'acostumen agradar si estan ben fets, així que no vaig dubtar gaire en comprar-me el primer tom, i si us dic la veritat, la meva primera impressió no va ser gaire bona, tampoc dolenta, però el cert és que el primer volum no em va acabar de convèncer, però per algun motiu vaig decidir seguir comprant la sèrie, i a mesura que llegia els restants volums em va anar agradant cada vegada més i al final he quedat encantada amb el manga.

La història potser no sigui el que més destaqui per mi en el manga, s'estructura amb un triangle amorós que té com particularitat que un dels integrants ha mort, però històries de fantasmes d'aquest tipus he vist moltes, i tots sabem com acabaran, però no per això deixen de ser més efectives.
Vull dir amb això que la premissa de la qual parteix m'agrada, però entenc que si el que busqueu és un argument original potser no serà una obra que us pugui impressionar en aquest sentit. Tot i així, crec que argumentalment, l'autora destaca per la idea de ficar en una mena de conte a cert personatge. Crec que aquest toc li dóna tant a nivell d'argument com d'ambientació alguna cosa especial a la història.
El final, com deia abans, és predictible, però no per això es gaudeix menys. Perquè encara que estava segura que havia de passar el que pensava, la tensió està prou ben desenvolupada perquè necessitis llegir-ho. A més, l'escena final amb l'avançament en el temps em sembla una bona manera de tancar la història i més amb aquest retrobament de generacions amb què s'acaba.

L'ambientació, i ja hauríeu de saber que en aquesta paraula agrupo una mica de tot, és el que més m'ha atret de la història. Entre plantes, records i molts sentiments llegeixes Nieve en verano i des d'escenes quotidianes l'autora és capaç de ficar-te de ple en les emocions dels personatges.
I suposo que aquesta és la gràcia de les obres costumistes o l'slice of life ben fet, que són capaços d'ensenyar la realitat de forma interessant, que d'acord, que l'obra té fantasia, però s'integren bastant bé.
No obstant això també és cert que potser si us agraden les obres amb un ritme molt ràpid o que passin moltes coses aquesta se us farà lenta i potser pesada. No és el meu cas que a excepció del principi que no em convencia, ja que després vaig anar agafant-li afecte als personatges i necessitava saber que els anava a passar.
Una altra cosa que m'agradaria comentar és la traducció, en general la trobo correcta, però això de "Farruco" em va matar una mica, entenc que sigui col·loquial, però en aquest punt em va impactar tant que fins i tot treia dramatisme a l'assumpte (d'acord, potser no sigui per tant).


Edito: d'acord, acabo de descobrir que farruco té més usos dels que pensava, així que ha estat problema meu (mea culpa).
També el dibuix de l'autora em sembla molt bonic, sobretot si destaquem les flors i la natura que impregnen la història destaquen. Potser els personatges en el seu disseny no siguin uns dibuixos per a tothom, però particularment crec que són diferents a l'habitual i que per això ja mereixen la pena.

Els personatges crec que és el punt que més m'ha agradat del manga. M'encanta com a partir de només tres és capaç de configurar tota la història i que necessitis saber més d'ells i del que els hi passarà.
La Rokka és potser la que menys m'interessava del trio però tot i així és un personatge femení bastant digne, una dona forta, però que encara no ha aconseguit oblidar al seu marit. És cert que sembla anar sempre amb una cuirassa posada, però tot i així és bastant comprensible la seva forma d'actuar a causa de tot el que ha passat. Em va agradar molt veure alguns dels records amb una Rokka més jove i més vital.
El Shimao és egoista, té un punt de esbojarrat, i fins i tot de variable però sóc incapaç de odiar-lo, de fet vaig acabar sentint molta tendresa pel personatge, per tot el que havia passat, per com s'havia refugiat en les plantes...
El Hazuki és el meu preferit. El seu costat tímid al principi, sabent com comprava plantes només per parlar amb ella, el seu amor per la Rokka i com ho porta i fins i tot com accepta a deixar el seu cos van fer que el Hazuki em resultés, des del principi, un dels punts que més m'interessaven en el manga.

Resumint, no sabia que esperar de Nieve en verano, però al final amb un estil que destaca tant en dibuix com en la manera d'explicar la història i sobretot per tres personatges molt memorables, acaba sent un manga que recomanaria a tots aquells que us agradi el drama, no us importi un ritme tranquil i vulgueu una història més per les emocions que desprengui d'ella que per l'acció que transcorri. La veritat és que he tancat el quart volum i he quedat completament satisfeta amb el que havia llegit.

El millor: els personatges, l'ambientació, el drama ben portat.
El pitjor: que Tomodomo em pugui arruïnar com segueixi amb tanta llicència interessant (i seré feliç...), si busques molta acció no és el teu manga.

Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. Doncs la veritat es que te molt bona pinta y segurament el llegire, a mes m'encanta la portada i nomes per aixo ja el llegiria jaja

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, les portades, i en general el dibuix del manga és molt maco, si al final t'animes espero que t'agradi.
      Vagi bé i gràcies per comentar^^

      Eliminar