domingo, 12 de abril de 2015

Life, Keiko Suenobu (manga)


Nova ressenya d'un manga al bloc!
Títol: Life
Significat del títol: Vida
Extensió: 80 capítols (20 volums)
Format original: manga
Adaptacions: live action (sèrie amb persones)
Autor original: Keiko Suenobu
Altres obres de l'autor/a: Limit, Vitamin

T'agradarà si: t'agrada el drama, tens interès en el bullying i en el drama d'institut, no t'importen les escenes violentes, no t'importa l'exageració.
Ni ho intentis si: no vols res dramàtic, quan busques un shojo vols alguna cosa principalment romàntic i mico, res dur.

Sinopsi

L'Ayumu tenia una gran amiga i volia anar amb ella al mateix institut. La seva amiga sempre treia millors notes, així que l'Ayumu no creia que fos a poder entrar a aquest institut que demanaven una nota molt alta, però ho va aconseguir i en canvi, la seva amiga no ho va fer. Les paraules de comiat de la seva amiga van ser d'odi, i l'única sortida a aquesta desesperació per l'Ayumu va ser tallar-se, alliberant-se a si mitjançant amb el dolor físic del mental.
No obstant això, els seus dies de dolor i de desesperació no havien fet més que començar...

Opinió

Aquest és un manga que vaig començar a llegir fa molt de temps per scans i que el seu principi em va agradar molt però que el vaig deixar a la meitat perquè vaig perdre el capítol i no tenia molt d'interès. Però, amb el pas del temps, tenint bon record del manga tenia curiositat per saber com continuava així que vaig decidir comprar alguns toms i continuar per scans (de moment, crec que encara no està acabada de publicar aquí a Espanya). El cas és que és un manga que enganxa bastant, que té molt drama, que per a mi acaba sent molt exagerat així com el missatge optimista també ho és en altres punts. No obstant això, si voleu un manga amb un inici brillant, dramàtic, i dur heu de donar-li una oportunitat, perquè Life és un shojo segons la demografia, però no compteu amb trobar-vos romanç, perquè no hi ha res (de fet, en aquest aspecte m'hagués agradat una mica més), aquesta història és bàsicament de superar les dificultats i de seguir endavant.

Potser per això que és un shojo i esperes alguna cosa d'aquest tipus, un amor d'institut amb una mica de drama, trobar-te a Life temes com la autolesió i sobretot el bullying és una novetat, o almenys en el meu cas va ser una grata sorpresa en el primer moment, perquè no ho esperava i perquè com ja he dit els primers capítols em van semblar molt bons. Potser és cert que sóc una mica cruel i m'agrada més llegir sobre desgràcies que alegries (a excepció de si hi ha comèdia, que no és el cas), però aquest inici en què la protagonista cada vegada que pensa que la seva vida no pot anar pitjor resulta que sí, que l'Anzai està prou boja per fer-li alguna cosa pitjor, és emocionant i necessites saber-ne més. No obstant això, crec que encara que em va agradar veure l'evolució de la protagonista i com cada vegada va sent més forta i es va enfrontant més al que li passa, a mesura que l'optimisme i l'amistat amb la Hatori van tenint més rellevància el ritme perd una mica (no massa, perquè l'interès segueix present).
Després, també cal dir que el manga és molt exagerat. Diguem que li he passat molts detalls per alt, que el bullying sigui extrem encara ho accepto, fins i tot tots els que fa Manami en general, però el final hi ha una de les escenes més absurdes que he vist. Tota la confrontació és el típic de dolenta molt dolenta i bona molt bona, però la tonteria que té a sobre l'Ayumu em sembla exagerada. Una cosa és que no vulgui que la Manami, per molt... (insereixi aquí algun insult) que sigui es torni la víctima, l'altra cosa és que fins i tot vulgui arriscar la seva vida per ella o per el Katsumi. A més la redempció de la Manami que sembla implicar em sembla una mica absurda.
També respecte al final crec que l'autora confirma que la història és de superació i de seguir endavant i aquesta era la seva intenció. Podria haver tancat una mica més la trama, potser amb una escena del futur, però es nota la intenció de deixar el missatge en cal seguir vivint i per això deixar-lo obert no és una mala opció però m'ha deixat una mica freda (com sempre, ja no sé ni el que escric).

Una altra cosa curiosa del manga és la jungla salvatge que mostra que és l'institut. Anem a veure, ningú no pot negar que hi ha casos de bullying extrem, que hi ha vegades que els professors no poden o no volen actuar com haurien, però crec que a l'institut al qual va l'Ayumu hi ha una corrupció important, una única professora a la que també assetgen, és l'única que s'interessa pel que passa als alumnes. Que sí, que entenc que en el sentit del manga té sentit, però no podia evitar preguntar-me si és que en aquest institut havien anat a parar els professors amb menys humanitat i vocació del món. Crec que de vegades s'exagera en les històries de bullying el que fan els professors, és evident que hi ha casos on no actuen correctament, però hi ha vegades que se'ls posa de malvats com si fos el més natural del món i en fi, tampoc és això.

L'estil acompanya la història i té un munt d'exageracions en el dibuix, les expressions són dignes de veure per com arriben a ser de poc naturals, i no obstant això funcionen, a mi m'han conquistat, i el que no m'arribava tant per la història si que ho feia amb el dibuix. Les cares en general m'ha encantat com estan dibuixades, però la proporció dels cossos de vegades no m'acabava d'agradar (res important, a mi aquestes coses em donen igual).
I el que més m'agradava de la seva manera d'explicar la història era quan utilitzava metàfores visuals per representar el que estava passant, la nina que simbolitzava a la Mayumi o recordo particularment cap al final, quan canvia l'objectiu de a qui li fan bullying el boli que està girant la Mayumi cau i indica cap a ella alhora que totes les mirades dels companys es dirigeixen a ella. Em semblen imatges potents que donen més valor al que t'està explicant, un recurs bastant intel·ligent.

Els personatges acompanyen a la trama exagerada. L'Ayumu té una evolució força interessant tenint en compte com era el principi veiem, amb el pas del temps, com es va tornant forta. I he de dir que crec que és el punt bàsic del manga probablement. No obstant això, crec que les escenes d'optimisme que hi ha i els moments que té d'esperança em cansaven, que sí que en comparació a la seva desgràcia estava bé, però arribava un moment que m'exasperava.
Després la Hatori, no és que estigui malament, és una noia independent i forta, la seva amistat amb l'Ayumu està bé (i fa pensar en quan a la relació de les dues, sí, molt d'amor...). No obstant això crec que la noia en pocs moments em va arribar a emocionar perquè estava molt idealitzada i només en alguns trossos veiem la humanitat, quan ens mostren alguns problemes més o menys si que veiem una mica més de com és la noia realment.
La Manami és una dolenta interessant. Diguem que és gairebé el personatge que més vida dóna al manga, però realista és poc i encara que m'entretenia tampoc crec que estigui ben feta. Sí, no m'aclareixo ni jo, però realment diguem que és la que fa que l'argument avanci, però alhora per ella mateixa podria haver estat una mica millor.

Resumint, és un manga que si voleu alguna cosa diferent al shojo típic amb molt drama us pot agradar. No obstant això, pel meu gust, arriba un punt on tot és bastant exagerat, i encara que l'interès continua viu, hi ha escenes una mica patètiques per com són d'exagerades.

El millor: no és un shojo típic (no sabría, de fet, si és un shojo, tot i que ho sigui per demografia), el principi està molt bé, interessa saber que passarà
El pitjor: exagera massa, arriba un moment en què no em prenia seriosament el que passava.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario