sábado, 25 de abril de 2015

Las reglas del juego 2, Nisa Arce (llibre)

Hola! Un altre llibre més al blog
Títol: Las reglas del juego 2
Autor/a: Nisa Arce
Altres llibres de l'autor/a: El mundo a mi pies, Wishbone
Pàgines: 550
Precedit de: Las reglas del juego 1
Continuacions: Las reglas del juego 3 (encara publicant-se online)
Format original: història publicada a internet
Enllaços d'interès: http://nisa-arce.net/

T'agradarà si: et va agradar la primera part, vols una novel·la romàntica i prefereixes, o no et disgusta la homoeròtica, per algun motiu et crida l'atenció que els protagonistes es dediquin al futbol.
Ni ho intentis si: no et ve de gust una novel·la romàntica, amb drama, per algun motiu no toleres la homoeròtica.

Sinopsi

El Dani i el Mateo acorden iniciar una relació sentimental, però la mantenen sota estricte secret, a mesura que la temporada avança el que els uneix comença a ser evident per a aquells que millor els coneixen, portant-los a enfrontar-se a nous obstacles i situacions del tot desconegudes per tots dos. Seran capaços de mantenir la seva història sense renunciar a les seves brillants carreres com a futbolistes professionals? (Traducció de l'edició)

Opinió

Aquesta és una segona part que vaig comprar perquè volia continuar amb la història dels dos futbolistes, encara que ja feia un temps des que havia llegit la primera part així que encara volia continuar-la tampoc em moria de ganes ni tenia massa memòria sobre el que passava a part del que és obvi que és la relació dels dos. El cas és que esperava només una novel·la entretinguda, de relacions humanes, amb una mica de sexe pel mig i amor. La típica novel·la que llegeixo quan m'espera una cosa que em fa por per si és molt densa o acabo de llegir alguna cosa que ho era. Podria dir que més o menys m'ha agradat, que si que compleix les expectatives que tenia que era entretenir-me, però alhora en part m'ha decebut per alguns aspectes, encara que crec que quan l'autora acabi la tercera part i la publiqui la compraré.

La història segueix una mica en la línia del llibre anterior centrant-se en la relació una pel complexa dels dos futbolistes, però en aquest llibre, encara que ja es començava a veure en l'anterior, l'argument es dispersa una mica i ja no es centra tant en els dos. La novel·la passa a ser més que una novel·la d'amor simplement a una de relacions humanes (si és que se li pot dir així) centrant-se en els amors correspostos i els que no dins del grup d'amics. D'una banda crec que és una gran idea, sempre dic que prefereixo les històries en les que busco entreteniment i amor que segueixin més d'una parella per donar diversitat a l'argument i en cas d'avorrir-se amb la principal poder entretenir-se amb una altra. I sí, la inclusió de personatges està bé, però en aquest cas crec, lamentablement, que algunes relacions no han estat tractades amb suficient detall i la relació per exemple de la Valentina i el Sergio, he de dir que la manera en com s'ajunten em sembla una mica forçada, però la podia passar per alt, perquè més o menys s'entén, el problema ve amb el desenvolupament entre els dos, crec que evoluciona massa ràpid i que podria haver donat per més.
També em va passar una mica amb la relació de Pin i Pon (sí, jo i els noms no ens portem bé), i cert problema a què s'enfronten, diguem que des del principi semblava destinat a que passés això i llavors esperar que passés el que era obvi no m'ha convençut. No obstant això, he de dir que tot i així no m'ha molestat tant com el poc desenvolupament dels dos anteriors (que espero que la següent part me'l solucioni una mica).
Pel que fa a la parella principal he de dir que, sense arribar a exasperar, si que és cert que hi ha moments en què el tema principal problemàtic es fa pesat i sembla que donin voltes i més voltes sense poder solucionar-ho. Tanmateix en general no he tingut massa problemes amb els dos.
Un punt que sí que m'ha semblat que argumentalment fallava una mica ha estat el futbol. En el primer llibre recordo que encara que no sigui gens fan de l'esport vaig tenir la sensació que m'hagués agradat una mica més respecte aquest, però en aquest llibre crec que el futbol queda en un segon pla i massa ignorat tenint en compte que se suposa que són futbolistes i la seva vida gira entorn de l'esport. Crec que l'escriptora volia reflectir la humanitat darrere dels esportistes d'elit, però potser hagués estat bé parlat més dels partits en si, per exemple. No obstant això, sí que és cert que dels dubtes pel que fa al futur després de deixar el futbol s'ha parlat bastant i m'agrada com ho tracta el llibre.

L'estil del llibre en general és senzill, ràpid (potser una mica massa) i amè. Per tot això el llibre no costa res de llegir així que encara que siguin 550 pàgines es poden llegir en molt poc temps. En general m'agrada com va canviant el personatge en què se centra, encara que s'usa una tercera persona que distància una mica amb el que passa.
A vegades també em fa l'efecte que la novel·la sigui més una protesta pel mal vista que està l'homosexualitat en el món de l'esport en general i del futbol en particular que una història i per això crec que perd de vegades amb això, per molt lloable que sigui la causa per la qual escriu.

Els personatges potser no m'acaben de convèncer, no em cauen malament, però de vegades em donava la sensació que eren una mica estereotipats. Mateu és el noi alegre, sensible, vaj el noi ideal que es desviu per la seva parella, que vol viure la vida, ser feliç... I el Dani, com no podia ser d'una altra manera, és el noi que intenta ser racional en tot moment i no deixar-se emportar, que té por de decebre als altres, que és responsable. Sí, crec que aquest tipus de parelles és força habitual en la literatura romàntica, i en general no em molesten, suposo que aquí tampoc, però potser m'hagués agradat més quelcom que els fes diferenciar-se, especials. A més d'afegir tota la problemàtica que comporta l'homosexualitat en terreny hostil com és el futbol, la decisió que sempre es va ajornant de sortir d'una vegada definitivament de l'armari i ser un mateix. Acaba per sent això el tema principal de la novel·la i per això el que comentava abans, que sembla més la reflexió i denúncia de la problemàtica (que em sembla molt bé que es faci i necessària) més que fer-me preocupar per la relació en si (que és el que hauria d'aconseguir com a novel·la).
Una mica el mateix que em passa amb la resta de grup d'amics, tots tenen el seu què, però crec que podrien desplegar-se molt més. Particularment m'agrada bastant el Joan, perquè tinc predilecció pels rebutjats. Però també els moments de consellera que té la Cris, és un personatge amb el que crec que les lectores acostumades del gènere i que ens agrada la homoeròtica en general poden empartizar-hi fàcilment i crec que em divertia bastant com es fica en tot i amb tots els personatges per ajudar, és cert, però no per això deixa de ser menys tafanera.

Resumint, és una novel·la entretinguda com ho va ser la seva primera part i espero que continuï igual en la seva tercera. No us la puc recomanar sinó teniu interès pel romanç i en concret la homoeròtica, però si és el cas i voleu alguna cosa per passar l'estona, no massa complex aquesta és la vostra obra. Així que només queda esperar la tercera part.

El millor: es llegeix molt ràpid, entreté.
El pitjor: amb els personatges de vegades em faltava una mica de desenvolupament.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario