domingo, 15 de marzo de 2015

Shigatsu wa Kimi no Uso, Naoshi Arakawa (manga)

Hola! Nova ressenya al bloc.
Títol: Shigatsu wa Kimi no Uso
Significat del títol: La teva mentida a l'abril.
Extensió: 44 capítols (11 volums)
Format original: manga
Adaptacions: anime (encara s'està emetent)
Autor original: Naoshi Arakawa
Altres obres de l'autor/a: Sayonara Football, Tsumetai kosha no Toki wa Tomaru


T'agradarà si: t'agrada el drama, busques un manga que es basi en les emocions i traumes dels personatges, tens predilecció per les històries sobre músics.
Ni ho intentis si: no t'agraden les coses massa sentimentals i que de vegades puguin exagerar una mica, no et ve de gust el drama.
Sinopsi
L'Arima Kousei era un nen prodigi tocant el piano, però des que la seva mare va morir no pot escoltar les notes del piano i ha intentat allunyar-se del món de la música. Fins que a l'abril, apareix ella, envoltada de nens, com si fossin els músics de Bremen, la Kaori omplirà el món del Kousei de color i de música.
Opinió
Vaig començar a llegir el manga quan mirant la graella de animes vaig descobrir que seria adaptat i tractava de músics em vaig posar amb el format original (sempre, abans de mirar un anime m'agrada, de poder ser, experimentar el format original, tinc una obsessió amb això). El cas és que les històries de música i gent que es dedica a ella m'atrauen ja de bones a primeres, vaig començar a llegir-lo i vaig quedar encantada amb el principi, sobretot, aquest bloqueig del protagonista amb el qual comença la història em va agradar molt.

Com deia, a mi les històries de músics em tenen mig guanyada ja de bones a primeres. En aquest cas crec que juga bastant bé amb la conjunció de l'emoció i la música. Si hi ha alguna cosa que potser puc criticar el manga és que el drama a estones pugui resultar per a alguns una mica exagerat, també el poder de la música és exaltat. Però tot i així en general no m'ha molestat massa i per contra he connectat prou amb les actuacions musicals i aconseguien expressar bastant els sentiments dels personatges.
Crec que una de les coses que més m'ha agradat del manga és com totes les relacions dels personatges fluïen bastant bé. Tenia por en un primer moment que la Kaori tingués un mal tractament, perquè és un personatge que m'agradava com a símbol més que per la seva personalitat en si. El cas és que m'ha sorprès per com ha evolucionat la trama i per com arriba al final aquesta carta que sense ser una gran sorpresa (moltes coses es feien una mica òbvies), si que és cert que ens mostra una nova faceta d'ella i ens la desmitifica, la veiem més feble.
Per tot això la història potser no sigui el que més m'ha impactat, perquè no és que sigui argumentalment massa sorprenent o diferent a altres històries d'aquest tipus, i el que crec que ha fet que el manga m'hagi agradat bastant ha estat l'estil.

L'estil del manga té l'avantatge de seguir els pensaments de diversos personatges centrant-se en múltiples passats, incerteses, problemes... El cas és que això fa que sigui molt més lleuger, que tingui més diversitat i que sigui més plural en general.
A més, crec que encara que és cert que les escenes musicals poden ser una mica exagerades, no arriben a exasperar en aquest sentit, i tot i que amb tot el dramatisme implícit en la trama no arriba a crear un ambient lúgubre o depriment i acaba tenint un to bastant esperançador. A més d'alguns moments que transmet molta joventut (quina frase més ridícula acabo d'escriure).
Sobre el dibuix he de dir que hi ha gran contrast en les escenes còmiques amb les tràgiques. Les primeres tenen un dibuix bastant simple i després arriben les interpretacions i resulten molt belles. Això sí, els ulls i més concretament les llàgrimes són molt exagerades al meu parer.

Els personatges crec que són el punt que més m'ha acabat agradant. L'Arima m'agrada com a protagonista, sobretot pel desenvolupament i com creix a mesura que passen els volums. Al principi amb tot el seu bloqueig va arribar a agradar-me molt amb ell per aquesta situació, i a partir d'aquí m'agrada com intenta esforçar-se amb el seu piano. Com he dit abans, la seva relació amb la Kaori la preferia com un ideal més que com una realitat i no tornaré a comentar el personatge.
La Tsubaki és un dels personatges que més m'ha agradat perquè moltes vegades acostumo a tenir predilecció per l'interès romàntic desfavorit per les circumstàncies. He llegit molts comentaris sobre com és molt egoista, però crec que en la seva situació és el més normal i que tingui tanta por de la música que li roba a l'Arima no és una cosa estranya.
El Watari és el personatge més desaprofitat del manga així que el podeu ignorar. En canvi les històries dels competidors de l'Arima, l'Aizawa i la relació dels germans m'ha semblat interessant, concretament la germana, Nagi, em va caure bastant bé i la seva personalitat donava un toc d'humor a la trama. És cert que aquests de vegades poden semblar una manera d'emplenar una mica la trama principal, però jo he gaudit bastant d'aquests personatges.

Resumint, per mi és un manga que en general m'ha agradat, potser si l'hagués llegit seguit i no havent de tornar a veure el mateix en l'anime, m'hagués agradat més, però a part d'aquest detall té una història entretinguda però també dramàtica, un estil interessant i que permet conèixer a diversos personatges i empatitzar amb ells. Les úniques pegues que li puc posar al manga és que potser si no us agrada la música (a mi m'encanta) o els mangues enfocats a una disciplina us pot cansar, i potser els personatges us resultin una mica infantils (tenen 14 anys, potser per això...). Però tot i així si us agrada el drama jo li donaria una oportunitat, i més ara que Milkyway l'edita.
Comparació amb l'anime: crec que l'anime ha fet una bona feina adaptant (no l'he vist sencer, quan ho faci hi haurà ressenya), sobretot els apartats gràfics són bells, poder escoltar la música és un plus (però no m'agrada que incorporin instruments quan no n'hi ha...). Tot i això, jo defenso sempre el format original.

El millor: personatges, estil, drama ben portat en general.
El pitjor: potser els detalls de que té massa música (per a algú que no li agradi, no per a mi) i personatges infantils (no m'ha molestat i en general crec que el tractament de l'edat estava ben portat).


Fins aquí el meu avorriment.

4 comentarios:

  1. jo m'estic veient l'anime i es genial, te una historia preciosa, amb bona dosis de dramatisme comedia i amor i espero que el final no sigui el que m'imagino T-T

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Doncs crec que sí, que serà el que imagines jaja. Però a mi aquest final m'ha encantat, tot i que sé de molta gent que s'indignarà.
      Gràcies per comentar^^

      Eliminar
  2. Jo em començare el manga, si la meva germana em deixa , ja que estem vellen juntes l'anime.
    Abraçades n.n

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Doncs, espero que t'agradi si al final t'animes amb el manga.
      Gràcies per comentar^^

      Eliminar