lunes, 9 de marzo de 2015

Lola Montes, Max Ophüls (película)

Nova pel·lícula per al repte 1001!
Títol: Lola Montes
Títol original: Lola Montès
Director/a: Max Ophüls
Repartiment: Martine Carol, Peter Ustinov, Anton Walbrook, Oscar Werner, Ivan Desny, Lise Delamare
Música: Georges Auric
Altres pel·lícules del director/a: Madame de..., El plaer
Durada: 110
Any: 1955
Format original: basat en fets reals i en una novel·la de Cécil Sant-Laurent
Curiositat: la pel·lícula va estar molts anys censurada, tallada i arreglada, però ara hi ha una versió que s'ha intentat recuperar el que se suposa que és l'original.

T'agradarà si: tens interès en la vida d'aquesta dona, t'agraden les històries de dones que aconsegueixen captivar a tothom, però també de decadència.
Ni ho intentis si: no t'agraden massa les pel·lícules que parlin de la vida d'algú.

Sinopsi
Lola Montes (Martine Carol), cortesana i ballarina famosa a tot Europa, va ser l'amant de grans homes com el músic hongarès Franz Liszt o Lluís II de Baviera. Ja al final de la seva carrera, va treballar en un circ de Nova Orleans (Louisiana), on realitzava un número acrobàtic mentre un mestre de cerimònies (Peter Ustinov) narrava al públic la seva escandalosa vida.

Opinió
Aquesta pel·lícula no la coneixia de res, si us sóc sincera tampoc coneixia la dona que retrata, així que la meva única referència de la pel·lícula era que estava a la llista de les 1001. A més és cert que havia llegit algunes crítiques que posaven bastant bé la cinta. Així que, sense saber que esperar vaig començar amb la pel·lícula, i crec que encara ara no sé molt bé que pensar. Crec que és una pel·lícula que en part he gaudit per la seva estructura tan peculiar i per com la història sense arribar a apassionar-me ha estat entretinguda.

L'estructura de la pel·lícula és el que més m'ha cridat l'atenció. El cas és que realment m'ha semblat molt curiós com el "present" se situa en un espectacle de circ que narra la seva vida i alhora va recordant els moments esplendorosos d'aquesta. Em sembla una bona metàfora el circ com la fama, tothom esperant entreteniment, morbo, sense tenir en compte la persona, com si ni tan sols fos humana.
Aquesta manera de narrar la història és el que més m'ha agradat, una barreja d'espectacle i records li dóna un punt de vista força interessant al que s'està narrant, que, de per si, no és tan interessant (o almenys per a mi).

La història segueix la història d'aquesta dona que enamora moltes figures importants del moment. Bàsicament és la típica dona que desperta passions per tot arreu i que, a estones, demostra tenir caràcter per dir-li qualsevol cosa a algú o almenys ha estat així en el passat.
Si us he de dir la veritat no m'interessava massa el que passava, però alhora tampoc m'avorria. Diguem que sí, que és una vida plena de coses, però realment a mi les pel·lícules sobre la vida d'algú no acostumen a agradar-me del tot. Em cansaré de dir que el "basat en fets reals" en el meu cas sol repel·lir-me, sé que a la majoria els hi agrada, però a mi no m'acaba de convèncer del tot.
El que vull dir amb tot això és que a nivell argumental està bé el que mostra, però no ha arribat a interessar-me del tot.
El final, però, si que és cert que m'ha agradat per aquesta imatge tan impactant que dóna de la Lola, en aquesta situació tan decadent crea una imatge molt curiosa i que dóna un toc especial a la pel·lícula.

Com deia ja en l'estructura aquesta ambientació circense que va a l'una amb la seva vida és captivadora i crec que en aquest aspecte arriba a desprendre diverses emocions. Sobretot destaca aquest decadentisme de la gran figura de la ballarina i com ara és només un espectacle. És aquesta antítesi en què es basa gran part de la cinta un dels efectes més ben portats en l'obra (per a mi).

Per a mi dels personatges no han acabat de destacar cap a excepció de la Lola, per com coneixem tota la seva vida i el resultat que l'ha portat a ser poc més que una nina sense sentiments. Per això i les seves múltiples capes no m'ha acabat de convèncer ja que sembla que ningú ha acabat coneixent qui era realment aquesta dona.
També podria comentar a l'amo del circ per ser un personatge del que et donen ganes de saber més, en certa part també esdevé una predicció d'aquest "present" que coneixem des del principi.
El rei també és un personatge curiós, però no ha arribat a ser tan important. Crec que no hem arribat a conèixer tots els personatges i la majoria passen i s'obliden amb facilitat.

Resumint, és una pel·lícula que per la forma val la pena veure-la i que per l'argument és entretingut. No ha arribat a interessar-me o impressionar-me en cap de les dues parts, però crec que val la pena donar-li una oportunitat.

El millor: com està explicada, no avorreix.
El pitjor: no ha arribat a ser especial, almenys per a mi.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario