lunes, 30 de marzo de 2015

La foguera de las vanitats, Tom Wolfe (llibre)

Nou llibre al blog
Títol: La foguera de les vanitats
Títol original: The Bonfire of the Vanities
Autor/a: Tom Wolfe
Altres llibres de l'autor/a: Sóc Charlotte Simmons, Tot un home
Pàgines: 664
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula
Enllaços d'interès: http://www.tomwolfe.com/

T'agradarà si: no et fan por els totxos, t'agraden els llibres capaços de retratar una societat, concretament la de Nova York.
Ni ho intentis si: no suportes els personatges que poden resultar estereotipats, vols alguna cosa fàcil de llegir o no et ve de gust llegir un retrat social.

Sinopsi

Sherman un autoproclamat "senyor de l'Univers" pel seu treball de broker, té una vida gairebé perfecta amb un gran apartament, una dona de la seva classe i una filla adorable, però insatisfet buscarà l'aventura fora del matrimoni amb una bella dona. Amb aquesta dona, es veurà involucrat en un accident de cotxe i així començaran tots els problemes de Sherman.

Opinió

Aquest és un llibre que vaig comprar per impuls (tampoc és una novetat, perquè a mi a la mínima que em sonen una mica i els veig de segona mà barats me'ls emporto), no tenia ni idea que anava, no sabia res de l'autor, encara que em sonava d'alguna cosa, i així hagués llegit el llibre de no haver estat que per casualitat em vaig trobar amb una ressenya, bastant negativa, d'un altre llibre de l'autor. Es comentava en la ressenya que l'autor volia fer una mena de neo-realisme, dedicar-se a la descripció de manera molt extensiva, plasmar la societat del moment actual, i en aquest cas es parlava que per això li havia resultat molt pesat i que els personatges eren bastant estereotipats. I crec que en aquests dos trets coincideixo en part, però crec que en anar avisada sobre el que em trobaria ha fet que gaudís llegint-lo, si bé és cert que reconec que de vegades resulta tediós.

Amb l'argument en si he de dir que en un principi anava molt perduda perquè passen gairebé 100 pàgines (potser unes quantes menys) fins que succeeix el fet que ajuntarà els diferents personatges que se'ns va descrivint en la novel·la. Així que en aquest inici no entenia on volia anar a parar, però després de cert accident de cotxe la cosa comença a anar unir-se, i si bé tampoc és que sigui una trama que enganxi una barbaritat, sí que és cert que causa una mica de interès saber on aniran a parar els protagonistes i que els succeirà.
A nivell argumental també puc dir que m'ha agradat molt el procés de decadència que va experimentant el Sherman a mesura que passen les pàgines. I crec que certa escena del final, quan està pres és molt representativa de tota aquesta decadència.

De l'estil no em canso de repetir, és dens, de vegades és possible que desconnectis, però en general m'ha agradat. La manera que té de narrar l'autor i sobretot en referència a plasmar els pensaments és interessant. És curiós com reprodueix textualment sons, els diàlegs em semblen molt realistes, la constant referència i obsessió amb els dialectes...
No és que la manera d'escriure sigui tan diferent a l'habitual (encara que se suposa que entra dins d'un corrent anomenat new periodism), però si que és cert que m'agrada com es va centrant en tres personatges principalment i aconsegueix diferenciar bastant seves personalitats, dóna força dinamisme que es vagi canviant el personatge i en aquest cas encara que parlin del mateix veure tres punts de vista diferents és molt revelador i és capaç de fer-te canviar la teva opinió sobre un fet.

A més he de comentar l'ambientació que crea l'Nova York dels anys 80 (crec) que em sembla potser el més interessant de l'obra. M'agrada com a través del periodista, el fiscal i el broker descriu tres àmbits d'aquesta societat descobrint i mostrant-nos, de vegades de forma estereotipada, els secrets de les professions. Crec que l'autor a força de, a vegades, exagerar, crea un relat que acaba fent que un se'l cregui. Algunes de les coses que passen poden semblar fins i tot absurdes, però l'autor al final acaba creant tal atmosfera que te les fa creure.
Com deia abans m'agrada aquesta decadència de Sherman i de la societat que anem veient a mesura que llegim. També en general l'ambient que es descriu en el llibre, ple d'hipocresies i d'interessos més que de bones accions és digne de ser llegit per tot aquell que li agradin els retrats d'una societat i estigui interessat en una visió crítica de Nova York.

Els personatges com dic de tan estereotipats i estúpids que són al final acaben sent memorables. Crec que els tres més protagonistes són terriblement insuportables i menyspreables, però per això són carismàtics i han aconseguit que m'interessessin bastant i que em rigués una mica de les seves desgràcies.
Sherman és arrogància pura, és d'aquesta gent que es creu superior a tot i a tothom i que s'auto-proclama Senyor de l'Univers, la qual cosa ja diu bastant d'ell. Tot i així és irònic com per voler alguna cosa més que la seva vida perfecta, voler aventura, el porta a la tragèdia que li farà caure del cim tan alt que havia conquistat. Per cert, cal dir també, que la inutilitat del protagonista és tan poc creïble que és d'acudit, tot l'assumpte de quan el va a veure la policia és d'allò més patètic. I a mesura que van passant les pàgines veurem un Sherman cada vegada més impotent i conformant-se amb el seu destí, lamentant-se...
També el fiscal té un ego gran i la seva obsessió per impressionar a la dona dels llavis pintats de marró és bastant irrisòria.
Pel que fa al periodista he de dir que m'encanta la sort d'aquest home. De debò, gandul, borratxo i en fi el destí del personatge va ser increïblement irònic. En qualsevol cas la manera que tenia d'exagerar en els articles també em sembla digna de ser llegida.
Un personatge secundari però que també us comento és el Bacon, em va semblar molt interessant com darrere d'aquestes causes d'igualtat havia tants tripijocs econòmics...

Resumint, no és un llibre que m'hagi encantat, perquè no és que estigui massa interessada en els retrats socials d'aquest tipus i és cert que és dens, però també he de dir que encara que no sigui el tipus de llibre que més m'agradi de tant en tant està bé provar nous estils i punts d'interès i en aquest cas no ha estat gens malament. No ho recomanaria a tothom perquè és llarg i dens, però si us agraden els llibres realistes i les crítiques a la societat potser us interessi.

El millor: el retrat social que fa, l'estil encara dens és digne de ser llegit, també els personatges que de tan estereotipats acaben per ser creïbles.
El pitjor: pot fer-se dens en ocasions, no recomanable si busques alguna cosa on l'argument sigui l'important, o si no us agrada que el punt d'interès sigui el retrat social de les hipocresies etc.



Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario