martes, 31 de marzo de 2015

En el camino de Jellicoe, Melina Marchetta (llibre)

 Hola! Nou llibre al bloc.
Títol: En el camino de Jellicoe
Títol original: On the Jellicoe Road
Autor/a: Melina Marchetta
Altres llibres de l'autor/a: Salvant a Francesca, Finnick de la roca (i els següents de la saga)
Pàgines: 419
Format original: llibre

T'agradarà si: no t'importa començar a llegir un llibre i anar perdut, vols una història realista que barregi passat i present i que combini romanç i drames familiars.
Ni ho intentis si: no et ve de gust una història de descobrir familiars i problemes amb aquests, vols alguna cosa amb molta acció, no t'agrada el drama familiar.

Sinopsi

La Taylor Markham no és molt popular. És imprevisible i mai arriba a temps a les reunions. Per no esmentar l'incident en el qual va córrer a la recerca de la seva mare i es va quedar a mig camí de Jellicoe. Però, en haver passat la major part de la seva vida interna a l'escola, ha acabat convertint-se en algú valuós. Sobretot ara que els Cadets tenen un nou líder, l'infame Jonah Griggs, i les guerres territorials entre els tres grups, els alumnes de Jellicoe, els Paisans i els Cadets, estan a punt de reprendre. No obstant això, Taylor té altres coses en ment: Un arbre, l'Ermità que li va dir quelcom a cau d'orella i un dibuix vagament familiar a la comissaria de policia local. (De la contraportada de l'edició en castellà)

Opinió

Aquest llibre només el coneixia per una opinió concreta que vaig escoltar fa temps i que el posava pels núvols. No sabia res de l'argument, i sabia que tenia una mica de drama i poc més. A part d'això, abans de llegir-lo em vaig informar que el principi era una mica caòtic i que tenia un premi reconegut. El cas és que esperava una novel·la entretinguda, fàcil de llegir i poc més. I encara que si que és cert que és fàcil de llegir i entreté no m'ha acabat de convèncer del tot.

La història del llibre segueix dues línies temporals, i adonar-se que estan parlant i com es relacionen les dues fa que el principi del llibre sigui aquest caos que complica innecessàriament la història, fent de les primeres pàgines un passar fulls sense cap tipus d'interès. Per això us asseguro que aquest no és un llibre per a gent que comenci a llegir en anglès, us sentireu perduts i no sabreu si és problema de l'idioma.
Passada aquesta etapa inicial anem centrant-nos en quina relació guarden els personatges del present i del passat. I típic, trobem un "misteri" de qui és qui tan obvi que repel·leix. Crec que mentre aquest es consideri que no és un misteri no hi ha problema, però veure la protagonista tan sorpresa quan descobreix la identitat d'algú acaba resultant una mica patètica i la manera com es resol és tan còmoda que és ridícula.
El drama almenys és interessant, però tampoc em sembla bé realitzat, és presentat gairebé com perquè t'obligui a sentir que és dramàtic, però de vegades semblava forçat i altres mal presentat.
L'amor no estava del tot malament, però em sembla que el conflicte que tenien tots dos en el passat era una mica forçat per com es tractaven al principi i que l'evolució no està prou ben feta perquè ens la fessin creure i sentim que és real.
El final no m'ha acabat d'agradar per l'al·legoria tan religiosa que per mi sobrava una mica. Crec que és una manera que té l'autora per no deixar cap tipus de mal gust i reforçar la sensació de final feliç, cosa que em sobra, molt.

L'estil bàsicament és el problema que li trobo al llibre. I més enllà d'algunes frases boniques i que no desmereixen, el ritme i el tractament d'algunes temàtiques em sembla horrible. Bàsicament crec que la història no era del tot dolenta, tampoc una meravella, d'acord, però era acceptable, i la manera que té d'explicar i tractar tots els temes fa que cap sobresurti i tots quedin en la distància. No em molesta que ajunti la trama del passat i la del present, crec que és un bon recurs, però que està mal usat. Potser si l'argument s'hagués centrat més en un tema se li hagués pogut treure més partit.

L'ambientació també té problemes per a mi. M'agrada el poc que coneixem, la casa a l'arbre la mateixa carretera de Jellicoe tenen pinta de ser preciosos, el problema ve amb el "món" que crea l'autora. Entrem de ple en unes "batalles" pel territori que de bones a primeres semblen ser gairebé sagnants (no tant, no tant), i acaben per ser un entreteniment més. Em sembla que aquí hi ha un filó no molt ben aprofitat i fa d'aquestes lluites una cosa que no ha acabat de destacar tant com podria.

Els personatges tampoc han estat el que jo esperava. Tinc problemes amb la Taylor, crec que la noia a moments té serioses inestabilitats, en altres de sobte demostra caràcter i de vegades és una figaflor... De veritat que em grinyolaven una mica les seves actituds i a estones semblava una mica neuròtica. A més com en un principi es feia la dura i freda, aquesta primera impressió em va agradar molt, però a mesura que anaven passant les pàgines es va convertir massa ràpidament en una noia feble i no m'agrada gaire aquesta evolució.
A més d'ella crec que no acaben de destacar suficient els altres personatges. El Griggs no vaig acabar de conèixer del tot i només semblava ser el tipus esquerp per fora i tendre per dins, però tot i així no acaba d'arribar del tot a potenciar la seva personalitat, ni com deia abans el seu amor. La Hannah crec que tenia molt potencial i es queda gairebé sol en una ombra i un ideal... També em passa una mica amb l'"amiga" de Taylor posada com a veu de consciència, l'"amic" que en un principi estava per donar un toc d'humor i poc més. La nena que la segueix a tot arreu per despertar tendresa... Sembla que tots tinguin una funció més de ser personatges.

Resumint, crec que l'autora tenia molt bones idees, però en la manera de plasmar-les ha fallat estrepitosament. No és que sigui horrible, com dic l'argument no és dolent del tot, però l'estil, els personatges, l'ambientació han començat de forma caòtica i s'han anat allunyant del meu interès o de fer-me sentir-los propers. No està malament, de veritat, però almenys per a mi no ha funcionat.

El millor: l'argument no és dolent, és una bona idea.
El pitjor: però aquesta idea està molt mal aprofitada.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario