sábado, 7 de marzo de 2015

El nom de la Rosa, Umberto Eco (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: El nom de la rosa
Títol original: Il nome della rosa
Autor/a: Umberto Eco
Altres llibres de l'autor/a: El cementiri de Praga, Baudalino
Pàgines: 461
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula
Enllaços d'interès: http://www.umbertoeco.com/en/

T'agradarà si: t'interessa la vida medieval, t'agraden les novel·la lentes i que et redescobreixen maneres de pensar.
Ni ho intentis si: vols una història amb molta acció, no tens cap tipus d'interès en l'edat mitjana o en els conflictes que hi pugui haver en aquesta època.

Sinopsi

L'any 1327 en una abadia comencen a ocórrer uns estranys assassinats que, Guillem de Baskerville al costat del seu jove acompanyant i narrador d'aquesta història Adso, hauran de resoldre.
Enmig d'unes circumstàncies polítiques i religioses complexes els crims no faran més que augmentar i els misteris no semblaran poder resoldre's.

Opinió

La veritat és que no sóc molt fan de la novel·la històrica, però de tant en tant no està de més llegir alguna cosa diferent a l'habitual, i en aquest cas em vaig veure coaccionada a fer-ho per motius aliens a mi així que em vaig endinsar al llibre sense massa expectatives. El cas és que havia vist la pel·lícula que adapta el llibre i encara té temes curiosos i és entretinguda no em va apassionar. Suposo que després de llegir aquest llibre puc dir alguna cosa semblant, té un munt de coses per aprendre sobre l'edat mitjana, l'ambientació és una passada i a nivell didàctic es poden aprofitar un munt de coses, però a nivell argumental (potser en part també perquè ja coneixia la pel·lícula per endavant) no destaca massa, i he de confessar que de vegades algunes descripcions poden fer-se pesades.

L'estil és dens. No sempre, és clar, hi ha moments en què el llibre es deixa llegir bastant bé, però hi ha altres moments que costen una mica més. Sobretot alguns dels conflictes de l'època, dels diferents monjos es poden fer terriblement complexos per a una lectora una mica despistada com jo. En altres ocasions algunes descripcions són llargues i semblen no acabar-se mai, i tot i així, he de dir que l'estil és bo, dens, però amb grans moments i que a aquesta gent que llegeixi principalment per això potser no li importi tant que perdi un poc en amenitat.

El principal problema que té per a mi a nivell argumental és que la trama policíaca que t'ho presenten com allò principal cau bastant en l'oblit. Té alguns detalls interessants, però realment entre un munt de monjos el lector acaba perdent-se i descobrir qui és l'assassí acaba sent una cosa secundària. O almenys a mi m'ho ha semblat.
No dic que això estigui malament, però el cas és que el que em molesta d'aquest sentit és que t'ho mostren com si fos l'important i no ho acaba sent. Tot i així, he de dir que la motivació del crim, en canvi, sí que acaba sent bastant interessant i tenint rellevància. Tota la idea que el riure mata a la por realment és interessant. Més enllà de si em sembla una mica exagerada la motivació del crim si que és cert que és una idea que m'agrada que tingui tant a veure amb els llibres i amb la creença que realment poden arribar a canviar el món. Fins i tot et posa a pensar sobre si el món hagués estat diferent si aquest llibre hagués arribat i s'hagués popularitzat. Sí, l'amor als llibres i fins i tot l'obsessió que poden arribar a resultar és un tema present i que per al·lusions m'ha interessat molt.

El punt pel qual destaca sense cap dubte aquest llibre és l'ambientació. Crec recordar haver sentit en algun lloc que l'autor es considera a ell mateix com un home de l'edat mitjana o ficat en aquesta època mentalment, però el que està clar és que aconsegueix transmetre molt bé un munt de maneres de pensar d'aquell moment, problemes i conflictes.
Crec que l'autor aconsegueix traslladar-te de ple a l'abadia que retrata i encara que en aquest sentit pugui arribar a ser pesat per moments crec es tracta d'una de les majors virtuts de l'obra i a qualsevol que tingui molt interès per l'edat mitjana i la vida en abadies recomanaria l'obra.

Els personatges no m'han acabat de convèncer del tot. Els dos que destaquen més, l'Adso i el Guillermo em semblaven una mena de Watson i Sherlock respectivament, que no està malament, però que potser m'hagués agradat una mica més de personalització.
L'Adso és amb el que més podem empatitzar per ser el que ens narra la història, més innocent en el seu moment. A més que ho expliqui des de la distància de la vellesa em sembla una bona tècnica per veure com acaba repercutint el que fa en aquell moment en la seva vida. Sobretot en cert moment amb certa dona. També li dóna un toc nostàlgic que m'ha semblat vegades exagerat, sobretot quan es refereix a l'època (oh, quins temps aquells...).
El Guillermo destaca per les seves idees tan científiques tot i ser home d'església, per la seva intel·ligència, però sobretot per un punt humà quan li fa ràbia no saber coses i com s'enorgulleix en el cas contrari. Tampoc m'ha convençut del tot, però els dos junts fan un bon duo.
Els altres personatges m'han semblat en general molt excèntrics. Destaca el Salvatore per aquesta barreja d'idiomes que parla (ah, sí, se m'oblidava, hi ha molts trossos en llatí, per què tants autors no tradueixen textos en altres idiomes?), Jorge i en general l'obsessió per l'anticrist de tots els monjos, i el monjo que està obsessionat amb el saber (no recordo el nom).

Resumint, és un llibre una mica dens i que es pot fer pesat, però si que és cert que per aprendre coses noves sobre l'Edat Mitjana és interessant i que per aquesta acurada ambientació val la pena. No obstant això és cert que potser m'hagués agradat que es donés una mica d'èmfasi en els personatges o no haver vist la pel·lícula i així poder sorprendrem amb tota la trama dels crims.

El millor: ambientació, estil acurat.
El pitjor: aquest estil de vegades és molt dens i m'hagués agradat empatitzar més amb els personatges.

Sobre la pel·lícula. No vull enrrollarme molt, però bàsicament m'agradaria comentar que la cinta no va acabar d'agradar-me del tot quan la vaig veure, una altra vegada, després del llibre. No està malament, però crec que se centra massa en la part argumental (que tot i així va molt ràpida) i deixa de banda (no del tot), l'ambientació acurada que tanta importància té el llibre.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario