sábado, 21 de febrero de 2015

The imitation Game (Desxifrant Enigma), Morten Tyldum (pel·lícula)

Nova pel·lícula al bloc (i els meus pendents no disminueixen...)
Títol: The Imitation Game (Desxifrant Enigma)
Títol original: The Imitation Game
Director/a: Morten Tyldum
Repartiment: Benedict Cumberbatch, Keira Knightley, Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode, Matthew Beard, Allen Leech, Tuppence Middleton, Rory Kinnear, Tom Goodman-Hill, Hannah Flynn, Steven Waddington, Alex Lawther, Jack Bannon, James Northcote, Ancuta Breaban, Victòria Wicks
Música: Alexandre Desplat
Altres pel·lícules del director/a: Headhunters
Durada: 114 min.
Any: 2014
Format original: basada en un llibre de Adrew Hodges

T'agradarà si: tens interès per la vida del matemàtic, t'agraden les pel·lícules basades en fets reals, vols una pel·lícula dramàtica.
Ni ho intentis si: no et ve de gust veure alguna cosa dramàtica, per algun motiu no t'agraden les coses basades en fets reals.

Sinopsi

Biopic sobre el matemàtic britànic Alan Turing, famós per haver desxifrat els codis secrets nazis continguts en la màquina Enigma, la qual cosa va determinar el resultat de la II Guerra Mundial (1939-1945) en favor dels Aliats. Lluny de ser admirat com un heroi, Turing va ser acusat i jutjat per la seva condició d'homosexual en 1952. (FILMAFFINITY)

Opinió

Aquesta és una pel·lícula que he vist una mica per casualitat. D'acord, no és "casualitat" el terme correcte, però el que vull dir és que les biografies i jo no ens portem bé. No tinc res en contra, o almenys no de forma racional, però per algun motiu estrany les coses basades en fets reals no solen cridar-me l'atenció, així que la vaig veure per influència aliena sense massa expectatives, coneixent més aviat poc de la vida d'aquest home, però si algunes dades curioses. Si us he de dir la veritat no ha estat malament, no m'ha arribat a impactar massa, però és cert que la vida de Turing té material suficient per fer una pel·lícula dramàtica, homenatge i fins i tot amb un to reivindicatiu que es deixa veure bastant bé.

La història com podeu veure segueix la dramàtica vida de Turing, basant-se sobretot en la seva màquina més famosa (que encara que potser no ho sapigueu és la predecessora de l'ordinador) que va servir per desxifrar la màquina Enigma. Gran part de la pel·lícula abastarà la construcció i els problemes que causarà aquesta màquina i encara que sembli estrany crec que implica prou a l'espectador per voler que aconsegueixin construir-la, i no arribar a avorrir.
A més una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és el "romanticisme" del nom de la màquina, francament li dóna un toc interessant tant al personatge principal com un aire de tragèdia que resulta bastant efectiu. Sobretot quan arribi a la màxima potència cap al final de la cinta en certa escena en què vegem a un Turing molt diferent i deteriorat.

Un altre punt molt a favor de la pel·lícula és l'estructura que a més fa que guanyi en amenitat. Em refereixo a aquests constants canvis de temps que si bé en un principi les escenes del policia poden descol·locar una mica no és difícil adonar-se de l'ordre que segueixen totes les accions descrites.
Una altra cosa que m'ha cridat molt l'atenció i bastant positivament sobre la manera de narrar la pel·lícula (sobretot perquè encara m'estic iniciant en el gènere i no el conec massa) és les seqüències per explicar el context històric, de vegades em preguntava si realment eren necessàries, però en general crec que era una bona manera de situar-nos ràpidament sense arribar a avorrir-nos.

L'ambientació m'ha semblat ben feta, encara que òbviament jo no he viscut en l'època així que ni idea de si realment era així o hi ha errors grossos. En qualsevol cas també els carrers i on transcorre la història m'ha semblat agradable a la vista.
La música encara que no m'he fixat massa té alguns temes bonics (visca les bandes sonores fetes amb orquestra, de veritat). Així que us deixo amb un que m'ha semblat com si fos una mena de tema principal.


Dels personatges sens dubte destaco a Turing, no sé molt d'actuació, però crec que l'actor ha sabut lluir-se i plasmar aquest personatge la qual cosa em sembla molt difícil. Del personatge en si dir que m'ha semblat interessant amb tots els seus problemes de comunicació encara que l'hagin plasmat una mica com el típic geni asocial crec que ha estat prou humà perquè l'espectador empatitzi amb la seva desgràcia sobretot coneixent el seu primer amor.
Els altres personatges, si bé és cert que la noia té el seu paper, no arriben a ser massa rellevants ni han arribat a semblar-me gaire memorables.

Resumint, una pel·lícula que m'ha sorprès per bé que aprofita l'oportunitat de mostrar-nos una història real bastant desconeguda i que alhora aconsegueix ser força entretinguda i integrar alguns valors morals típics però sense ser massa pesats fan una bona reivindicació al tractament de la homosexualitat.

El millor: entretinguda, interessant, descobrir aquesta història real al públic en general.
El pitjor: encara que m'hagi agradat potser aquest tipus de pel·lícules no arriben a agradar del tot per aquesta reticència que els hi tinc a les biografies.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario