jueves, 19 de febrero de 2015

Taiyou no Ie, Taamo (manga)

Nou manga al blog!
Títol: Taiyou no Ie
Significat del títol: La casa del Sol
Extensió: 50 capítols (12 volums)
Format original: manga
Autor original: Taamo
Altres obres de l'autor/a: Shoujo no Melancholy, Ano Ko to Boku no Ie

T'agradarà si: vols un shojo dolç que es basi sobretot en els problemes familiars, en què l'amor arribi lent i que no sigui molt llarg.
Ni ho intentis si: no et ve de gust un shojo o no suportes els drames familiars, vols un argument summament original.
Sinopsi

En aquells dies, semblava que fos una casa màgica, un lloc ple de somriures, però també de llàgrimes. "Segur que hi ha un mag que no podem veure que fa que això sigui així." - Solia pensar aleshores. (Traducció lliure)
Així comença aquesta història sobre la Mao, una jove a la recerca de recuperar o trobar una llar.

Opinió

Aquest és un d'aquests mangues que vaig descobrir per casualitat buscant llegir un shojo i trobant-lo ja fa força temps en un web de scans entre els més populars. Em va cridar l'atenció per algun motiu i vaig decidir començar a llegir-lo i vaig quedar més que encantada amb el que em vaig trobar. Potser exageri si dic que té un dels principis més bons que he llegit en un shojo, però sí que és cert que té molt d'encant i que em va fer seguir encantada amb el que llegia. En qualsevol cas, encara que és cert que no manté el nivell de l'inici (per a mi), tot i així el recomano per a tothom que busqui un shojo però no li importi, o li agradi, que se centri més en la família que en l'amor.

L'estil del manga tot i que és dramàtic en ocasions, és bastant dolç, però tot i així els dos per a mi s'equilibraven prou bé perquè no se m'arribés a cap dels dos extrems en excés.
Una de les coses que més em van atraure d'aquest manga en un principi va ser que la protagonista escrivís una història i com aquesta s'anava creuant amb la realitat del que passava en la seva vida. Deixant de banda que tinc debilitat pels personatges que escriuen he de dir que em sembla un bon recurs per donar-li un toc diferent a la història i en part fer que la seva estada a la casa del Hiro fos com un conte de fades. Tot i que crec que potser se li podria haver tret més suc en aquest aspecte.

La història com dic, encara que té bastant drama ha sabut controlar en la seva majoria la dosi i no ha arribat a ser molt exagerat. És cert que de vegades semblava que les coses es podrien solucionar de manera més fàcil o ràpida, però en general no m'ha molestat ni se m'ha fet pesat.
Un dels punts que més m'agrada del manga és com no es centra en l'amor i tracta sobretot el tema de la família. Per això la parella principal alguns els sembla que tenen una relació de vegades més de parentiu que d'amor, però tot i així jo crec que s'ha dut prou bé perquè resulti creïble la seva relació i com aquesta progressa. Ja us aviso que van lents, així que si busqueu un manga on les relacions sorgeixin ràpides, millor ignoreu aquest.
El final m'ha deixat bastant satisfeta. He de confessar que amb el temps he anat oblidant coses d'aquest manga, però tot i així l'última impressió que m'ha donat ha estat positiva així que potser aquesta ressenya estigui afectada per això.

Els personatges també són un punt que m'ha semblat força positiu, perquè en general no hi ha hagut cap que em caigués malament o que no aconseguís comprendre. La Mao és una protagonista que encara que en ocasions se'ns mostra feble en cap moment ha aconseguit que em cansés o he considerat que fos injustificada la seva manera de fer o pensar. Així que sorprenentment encara no sent una protagonista molt forta si que és una d'aquelles que intenta esforçar-se perquè tot vagi bé. El Hiro també és un personatge que m'ha caigut bé, el seu intent de reunir la seva família a vegades semblava totalment il·lús, i per això a la vegada em semblava molt humà. La seva relació per tot això m'ha semblat bonica i creïble, perquè més que amor moltes vegades es necessitaven l'un l'altre per seguir endavant com una mena de suport. En aquests 50 capítols els seus sentiments amorosos crec que s'han desenvolupat força i he quedat satisfeta amb la seva relació.
També el Daiki m'agradava per com encara que en aparença semblava una mica esquerp i malhumorat en el fons era un tros de pa. La noia que treballava amb el Hiro i s'enamora d'ell, (una altra vegada demostrant com la meva memòria no és capaç de recordar noms) a diferència d'en altres shojos no em va semblar la típica que només s'interposa entre els protagonistes perquè sí i per a mi va estar prou ben desenvolupada perquè em caigués bé.
Un punt que m'hagués agradat que es desenvolupés més encara que tampoc ho recordo massa era la parella dels amics de la Mao. Els seus moments que recordo eren bastant dolços i potser en els extres, que crec que arribaran, pugui veure una mica més d'ells.

Resumint, és un manga shojo que m'ha sorprès molt gratament per com se centra més en el tema familiar. Que sí, que potser segueix caient en alguns tòpics, però en general m'ha semblat força diferent al que estic acostumada i m'ha agradat bastant. Potser no m'atreviria a recomanar-lo a tothom, però si us agrada una història d'amor amb drames familiars el més probable és que en gaudiu d'aquesta.

El millor: com se centra més en la família, l'evolució de l'amor entre els protagonistes, els personatges.
El pitjor: potser alguns moments exagerats (encara que en general no m'han molestat).


Fins aquí el meu avorriment.

4 comentarios:

  1. la veritat es que em crida bastant l'atencio i sembla interessant aixi que suposo que el llegire

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si al final et decideixes a llegir-lo espero que t'agradi!
      Vagi bé^^

      Eliminar
  2. Jo el vaig començar a llegir, pero van deixar de traduir-lo i ho havia de llegir en angles, i no se'm dona mol be .....
    Fins un altre ^^

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, els idiomes són tot un problema. sempre ens quedem amb ganes de descobrir més històries i són una gran barrera.

      Vagi bé ^^

      Eliminar