sábado, 14 de febrero de 2015

Symphonic Rain, Kuroneko-san Team (visual novel)

Nova visual novel al bloc.
Títol: Symphonic Rain
Significat del títol: Pluja simfònica
Estudi: Kuroneko-san Team (Kogado studio)
Altres obres de l'estudi: Little Witch Parfait, Aoi Umi no Tristia
Format original: visual novel
Adaptacions: no
Extensió aproximada: Mitjà (10-30 hores)
Idioma: anglès.
Contingut Sexual: no
Enllaços d'interès: https://vndb.org/v38

T'agradarà si: no t'importa una visual novel que sigui lenta, vols drama, tens paciència, t'agraden les històries sobre músics, et crida l'atenció l'ambientació.
Ni ho intentis si: si el protagonista és poc carismàtic no t'acostuma a agradar una història, busques humor o almenys una mica de comèdia.

Sinopsi

Piova és una ciutat fictícia italiana on sempre plou i és coneguda Un institut molt important per a músics on assisteix el Chris el protagonista i del qual per graduar-se ha de fer una interpretació amb una cançó creada per ell. Un altre requisit per a l'actuació és trobar una cantant que l'acompanyi.
Aquesta història comença quan el Chris decideix buscar una cantant perquè l'acompanyi en la seva graduació.

Opinió

Aquesta és una de les set visual novels que volia llegir l'any 2015. No estava molt segura que m'anava a trobar, però la importància de la música, el drama que prometia, l'ambientació i aquests girs argumentals que deien que tenien em van convèncer per posar-la en la llista. Un cop llegida he de dir que se m'ha fet llarga i a estones bastant pesada, i potser no m'ha acabat d'agradar tant com podria haver-ho fet, però en general està bastant bé.

L'estil té el problema d'estar explicat en primera persona per un personatge que no té res d'especial, i el pitjor que és insípid com pocs. A més, a això cal unir-li haver de llegir una i altra vegada assajos musicals. Em sembla bé que li donin importància a l'assaig (que moltes històries sobre música sembla que els hi surten soles les peces...), però no cal que ens descriguin el que fan cada dia. També un altre problema amb aquesta vn és la manca d'humor, això ho vaig llegir en una ressenya i no he pogut treure-m'ho del cap. De veritat que hagués estat molt més agradable amb un toc d'humor.

Passant a la història en si està formada per quatre rutes des del punt de vista del protagonista i una narrada des de la perspectiva d'una heroïna per revelar certes coses que no tindríem accés des dels ulls del Chris. En qualsevol cas els girs argumentals en aquesta vn són constants, així que per favor, intenteu no llegir massa sobre l'argument perquè només un em va sorprendre per culpa de spoilers i suposicions per culpa de cgs que havia vist.
En qualsevol cas deixeu-me anar una mica més en profunditat en les rutes i intentaré no dir res que us pugui malmetre la història.
Ordre recomanat per llegir: Fal - Lise - Torta - Al Fine - Phorni.
Ordre de com m'han agradat de més a menys: Al Fine> Torta > Lise> Phorni> Fal.

Fal. Completament inútil és el que em va semblar aquesta ruta, bàsicament assistim a assaigs més assajos més assajos i no hi ha cap tipus d'avanç, es fa eterna i només sembla voler emplenar espai. Només té una cosa que podria haver estat interessant, però està tan mal desenvolupada, apareix del no-res i crec que la majoria de lectors es van quedar amb la mateixa indiferència que jo. Donava per bastant més la seva personalitat, però el mal desenvolupament de la mateixa fa que la Fal no destaqui (per a mi).
Lise. Ruta mona sense més amb alguns punts molt exagerats. La noia tímida que et donen ganes d'ajudar per com n'és de maldestre i pels problemes que té. Té algun gir més o menys ben fet, en general és agradable, però hi havia moments que donaven ganes de pegar al protagonista (bé, això en la majoria de la novel·la). Sobretot en certa escena que era evident el que anava a passar però el protagonista innocentment no fa res per evitar-ho. El final per això em va semblar que tenia un drama tan fàcil d'evitar que no valia la pena.
Torta. Una ruta que es pot fer una mica pesada, sobretot si creus saber certa informació i no te la confirmen. No obstant això, és clar que aquesta ruta està per preparar la següent, així que és veritat que no acaba de dir res, tot i així serveix per conèixer una mica més d'aquesta noia i odiar encara més el protagonista. Crec que un dels problemes dels girs argumentals és que el protagonista és tan curt que el lector acaba adonant-se molt abans que ell.

Al Fine. Aquí arribem a allò interessant de la història, descobrirem tot el misteri i crec que algun punt us pot sorprendre. Potser el principal acaba sent una mica obvi ja a la ruta anterior, però per exemple, certa cosa que té a veure amb el títol, em va sorprendre bastant. També he de dir que encara que la resolució de misteris és correcta no ho és tant l'extensió que acaba sent una mica llarga tenint en compte que repeteix el mateix que l'anterior però des d'un altre punt de vista.
Phorni. Em vaig imaginar també abans de llegir-la que anava a passar en aquesta i no em vaig equivocar. M'ha semblat una ruta completament agafada pels pèls i que semblava posada perquè tothom tingués la seva història feliç.

L'ambientació és molt curiosa, però em sembla que aquest intent de posar elements italians perquè sí queda una mica ridícul. No obstant això la ciutat amb pluja i música em sembla una bona localització.

Sobre el sistema és probable que us doni problemes en sistemes operatius moderns, però almenys es deixa llegir. El minijoc pot anar lent però no és complicat i fins i tot en mode difícil es poden passar fàcilment amb cinc boles de puntuació. D'aquest minijoc he de dir que és un vici però que en algunes rutes s'abusava del seu ús.
El dibuix és bastant diferent a l'habitual i per això no està malament del tot. La gent es queixa que totes les cares són iguals però no és una cosa que m'importi massa.

La música és un dels punts que més m'ha agradat per la gran quantitat de temes cantats i bonics que apareixen. Qualsevol val la pena però jo us deixo l'opening i la cançó de la Torta (no he comentat el nom, però tela...), Himitsu.



Els personatges com ja comentava abans no destaquen massa. No em canso de dir que el protagonista és pesat, dubitatiu i poc carismàtic fins a dir prou, però almenys la Torta si que destaca força positivament i per això, encara que no m'hagin agradat del tot els personatges no fa que siguin horribles.

Resumint, és una visual novel que us recomano llegir sense saber gairebé res, no busqueu spoilers, no sigueu molt perspicaços i si gaudiu d'un drama amb un ritme una mica lent crec que us pot agradar.

El millor: en general el drama està ben portat, els girs encara que predictibles estan ben fets
El pitjor: el protagonista, que la majoria de girs fossin predictibles i altres no importen molt...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario