miércoles, 25 de febrero de 2015

La immortalitat, Milan Kundera (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: La immortalitat
Títol original: Nesmrtelnost
Autor/a: Milan Kundera
Altres llibres de l'autor/a: La insuportable lleugeresa de l'ésser, El llibre dels amors ridículs
Pàgines: 412
Format original: llibre.

T'agradarà si: has llegit algun llibre de l'autor i t'ha encantat el seu estil, t'interessen les novel·les amb poca acció, que puguis assaborir cada frase.
Ni ho intentis si: has llegit alguna obra de l'autor i no t'agrada la seva manera d'escriure, et ve de gust alguna cosa amb molta acció i sense massa profunditat.

Sinopsi

Amb un gest d'una dona en una piscina comença la història. A partir d'aquí barrejant personatges històrics i ficticis es recorreran preguntes sobre l'existència humana i algunes respostes personificades.

Opinió

Després de llegir La insuportable lleugeresa de l'ésser vaig quedar amb moltes ganes de seguir amb algun altre llibre de l'autor. L'estil, aquests detalls curiosos, i sobretot els personatges-creença com m'agrada anomenar-los, em sembla que donen un segell tan personal a l'autor que val molt la pena que us animeu amb un llibre d'aquest autor. Això sí, us han d'agradar els llibres on cada paraula és important, prendre-la cosa amb calma i no esperar una gran història. Si us agraden més les reflexions i la calma que l'acció i l'aventura és probable que Kundera us agradi.

Quelcom de l'estructura que valoro bastant és que en general els capítols o parts són molt curts. Us semblarà una bajanada, però a mi un llibre se'm fa molt més amè per tenir parts de poca extensió a més de còmode per com prefereixo (sempre que puc) deixar un llibre acabat en un capítol.
A més, no se centra en un sol personatge i va basant-se en múltiples personalitats, maneres de veure el món, i fins i tot fan algunes aparicions personatges històrics reals com Hemingway o sobretot Goethe.
No obstant això si que he de dir en contra i alhora al seu favor que m'he perdut amb el joc de perspectives que va donant-se durant la novel·la. M'ha semblat molt interessant però m'ha donat la sensació que hauria de rellegir aquest llibre d'aquí a uns anys amb més calma (i sobretot més atenció) i fixar-me així exactament qui és qui ja que crec que se m'ha escapat algun detall i el que he pogut copsar m'ha semblat curiós.

La història com dic és bastant coral en general, però se centra sobretot en l'Agnès i la seva família i de fet és precisament ella la que inicia la novel·la amb el seu gest particular. Realment si haig de ser sincera el que passa en les dues novel·les de Kundera que he llegit no ha estat el que més m'ha importat, i us puc assegurar que el més probable és que no ho recordi durant massa temps ja que el que et fa seguir llegint és la manera com ho explica, cada detall o percepció, cada opinió sobre el món hi estiguis d'acord o no. Per tot això potser no t'enganxi, però alhora necessitis seguir llegint la seva manera de narrar.
Una cosa que m'ha cridat molt l'atenció de forma positiva és la reinterpretació de la vida de Goethe a més de descobrir al curiós personatge de la Bettina. Aquest tipus de visions sobre personatges tan coneguts em semblen molt interessants, però el que més em va arribar a impactar és com l'autor decideix que es trobin en una mena de cel Goethe i Hemingway i el diàleg que mantenen sobre la immortalitat, un dels temes més interessants que tracta el llibre. El cas és que particularment em crida molt l'atenció la fama després de la mort i fins a quin punt té això valor així que m'ha agradat bastant com es tracta el tema.

Els personatges com deia al principi són per a mi representants dels conflictes humans més que humans en sí i la veritat és que m'agrada molt com l'autor té la capacitat de prendre perspectives tan diferents sobre conflictes molt humans. Fent que sigui una delícia llegir a uns i altres i les seves maneres d'afrontar l'existència.
Potser una de les coses que més curioses em sembla és com a vegades va a força de contradiccions. En aquest cas l'Agnès i la seva germana semblaven ser dos models completament contraris i a partir d'aquesta base s'anaven creant maneres diferents d'enfocar qüestions com la importància del cos entre d'altres.

Resumint, no estic massa inspirada i se'm fa un llibre bastant difícil de ressenyar, però us puc assegurar que si us agrada l'estil de Kundera (d'haver-lo provat, és clar) no crec que us decebi el llibre, que ha reforçat les meves ganes de llegir més coses d'aquest. I en el cas que encara no hagueu llegit res seu i us vingui de gust llegir alguna cosa més pel com que pel què, a més de per descobrir noves formes de veure el món, heu de provar amb l'autor.

El millor: la manera com està escrit, aquests trossos de reinterpretació de la vida de Goethe, en general els personatges i més en concret les seves formes de veure la vida contradictòries.
El pitjor: potser per alguns sigui més interessant llegir alguna cosa on l'argument tingui més importància.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario