domingo, 15 de febrero de 2015

La felicidad debe ser algo así, Jennifer E. Smith (llibre)

Un altre llibre en el bloc.
Títol: La felicidad debe ser algo así
Títol original: That is what happy looks like
Autor/a: Jennifer E. Smith
Altres llibres de l'autor/a: La probabilidad estadística del amor a primera vista
Pàgines: 416
Format original: llibre
Enllaços d'interès: http://www.jenniferesmith.com/

T'agradarà si: busques alguna cosa molt simple, res transcendent, entretingut, una comèdia romàntica.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa diferent, alguna cosa amb molt drama o un argument diferent.

Sinopsi

Quan l'estrella de cinema Graham Larkin envia per error un correu electrònic a Ellie O'Neill, els dos adolescents de 17 anys comencen una correspondència divertida i tendra en la qual comparteixen detalls sobre les seves vides, esperances i pors tot i que viuen a costats oposats de Estats Units i mai s'han dit tan sols els seus noms. Ell, per un canvi de plans en una pel·lícula oferirà el poble d'Ellie perquè rodin la pel·lícula, i allà, es coneixeran cara a cara els dos personatges. (inspirada en la sinopsi oficial)

Opinió

Aquest és un altre dels tants llibres que vaig decidir posar entremig de dos per ser curt i semblar entretingut. El cas és que només volia quelcom curt, amb una mica de romanç i que fos agradable. No us diré que no hagi complert amb les meves poques expectatives, però he de dir que té algun punt que no m'ha convençut i encara que pesat no se m'ha fet també he trobat que podria haver estat molt més entretingut.

L'estil del llibre en general és molt fàcil de llegir (com dic sempre, un anglès assequible), i va alternant els punts de vista dels dos protagonistes. No obstant això, utilitza una 3a persona en la narració i com sempre jo acostumo a ser més fan de les primeres, i més en casos que es va canviant el narrador.
A més, he de comentar que el llibre hagués pogut aprofitar molt més l'escriptura dels missatges electrònics. Potser això sigui problema meu, però l'inici en aquest format aportava molta amenitat, i en canvi a mesura que passaven les pàgines, sense arribar a ser pesat, tampoc enganxava prou. O almenys en aquest tipus de novel·les els exigeixo que almenys causin interès, i encara que sigui un llibre que es llegeix molt ràpid, el que passava no m'interessava i se'm feia molt llunyà.

La història és simple a més no poder, però no em molesta, el que em va carregar una mica és el drama tan mal desenvolupat que es produeix. En general la història d'amor entre noi famós i noia normal no em semblava malament, li dóna un toc diferent a la relació, i encara que no és gens original és cert que no he llegit moltes històries d'aquesta temàtica, a més, el punt dels mails semblava un toc interessant (o almenys un llibre com Contra el vent del nord va ser molt entretingut), però ni un ni l'altre van estar tractats d'una manera interessant.
El tema del problema dels famosos té el punt de vista del Graham una mica fart per tot el que ha passat al seu voltant que de vegades no està malament i altres cansa perquè em semblava una mica infantil aquesta manera de pensar. Però sobretot, el problema que tinc amb la fama és aquest dramatisme tan poc justificat que surt del no-res per part de la protagonista per donar un toc d'amor prohibit. I el que és pitjor encara, la solució a aquest problema li treu tot el sentit a el perquè nassos calia donar tant dramatisme a cert assumpte.
Els correus electrònics, com ja deia en l'estil, no van acabar de tenir tota la importància que podrien haver tingut. A més, com he llegit en altres ressenyes, és cert que aquesta absència de correus electrònics fa que per al lector sembli un d'aquests tan temuts "insta-loves" encara que no ho sigui realment.
Un tema que m'agrada que es tracti, encara que com sempre no massa, és el de la família, la relació entre mare i filla està força bé (per el poc que esperava, i sí estic sent força negativa, tampoc és tot tan dolent). A més la història del pare sense ser res de l'altre món és interessant.
El final podeu imaginar en quin to està, en qualsevol cas no hagués estat malament que fos una mica més tancat, però tampoc m'ha importat massa.

L'ambientació del poble petit, sense arribar a ser res especial, si que és cert que es deixa veure bastant al llarg de les pàgines i que té alguns detalls curiosos. Particularment i fora de l'ambientació recordo allò de posar poemes en els marcs de fotos ja que aportava un toc d'originalitat.

Els personatges no tenen massa personalitat i són una mica estereotipats. Ell, aparenta ser perfecte als ulls de tots però en el fons se sent insegur i se'ns dóna a entendre que el pobre és un mer adolescent en aquest món de bojos. Ella és la típica responsable, li agrada la literatura, tranquil·la i intel·ligent que no té cap interès pel famós/guapo però que se l'acaba lligant pel seu "carisma" (tot i que en molts casos aquest no existeixi i es sospiti que fan servir algun tipus de droga per aconseguir-ho). En aquest cas l'Ellie, sense ser gaire memorable almenys no és inaguantable i a excepció de certa idea totalment absurda no està malament del tot el que fa i pensa.

Resumint, voleu un llibre curt fàcil de llegir amb romanç i no us importa massa el contingut? Endavant. No us ve de gust o no us agraden les novel·les romàntiques i juvenils i menys si són mediocres? Oblideu-vos d'aquesta.

El millor: es llegeix ràpid, no arriba a resultar avorrit
El pitjor: ni el poc que pretén ho realitza bé del tot.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario