lunes, 9 de febrero de 2015

El brillo de las luciérnagas, Paul Pen (llibre)

Hola! Nou llibre al bloc.
Títol: El brillo de las luciérnagas
Autor/a: Paul Pen
Altres llibres de l'autor/a: El aviso
Pàgines: 362
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula (pròximament, en teoria)
Enllaços d'interès: http://paulpen.com/

T'agradarà si: vols una novel·la d'intriga, fàcil i ràpida de llegir.
Ni ho intentis si: no t'agraden les coses escabroses...

Sinopsi

Tengo diez años y llevo toda mi vida dentro de este sótano. Vivo en la oscuridad con mis padres, mi abuela, mi hermana y mi hermano. Todos están desfigurados por el fuego. Mi hermana lleva una máscara blanca para tapar sus quemaduras, porque papá dice que su cara podría asustarme. (part de la sinopsi de la meva edició).

Opinió

Aquest és un llibre que estava agradant bastant a la gent per les xarxes i que per la seva sinopsi em cridava molt l'atenció. El cas és que tothom li havia semblat que tenia moltes sorpreses i girs inesperats, l'ambientació prometia molt i només la sinopsi et dóna ganes de llegir el llibre en el moment en què el compres. Jo vaig trigar una mica més en llegir-lo però si que és cert que tenia les expectatives molt altes, potser massa altes ja que per això, encara que l'he gaudit força no ha arribat a ser tot el que esperava.

L'estil del llibre és molt senzill així que no costa res anar passant pàgines i és d'aquestes històries que enganxen prou per plantejar-te llegir-lo en un dia o dos. A més, l'ambient misteriós en què succeeix tot et donen ganes de seguir llegint per veure com et pot sorprendre o què està passant realment.
També he de comentar que m'agrada el narrador de la novel·la ja que dóna un toc innocent enmig de tota aquesta foscor que l'envolta. No obstant això per la seva condició diguem que ja de bones a primeres el lector pot saber més coses que ell, o almenys intuir-ne algunes, i no fiar-se massa del que pensi. Per tot això potser aquest tipus de narrador tingui el problema, almenys per a mi, que ja des d'un principi jo anava bastant alerta amb la seva manera de pensar i el que podia passar. Fent així que alguns girs encara que en part siguin sorprenents no hagin acabat de tenir tot l'impacte que podrien haver tingut (sí, últimament no m'explico, o, espera, no m'explico mai...).

La història té una premissa que m'encanta: una família vivint en un soterrani. Ja només amb això et fa pensar en el perquè i per això crec que em sembla una gran idea. A més per tant, tota la primera part de com viuen al soterrani com anem descobrint petites coses que ens diuen que hi ha alguna cosa que no acabar d'anar tot bé m'ha semblat molt bona, però a partir de la segona no m'han acabat de convèncer alguns aspectes.
A la segona part se'ns canvia el punt de vista i se'ns dóna resposta a molts misteris que plantejava la història, i sincerament no he acabat de quedar contenta amb la solució. Crec que és una mica forçada, que sí, que és una família una mica de bojos, però crec que és una mica estúpida la decisió que prenen. També no m'ha acabat d'agradar el tema de la família unida en tot i com ho tracta l'autor.
I el final em sembla que va massa ràpid i m'ha donat la sensació que no sabia ben bé com solucionar-ho tot i acaba matant a cert personatge per arreglar-ho de forma bastant còmoda. Potser a part de les meves expectatives s'ha unit el principi tan potent que té el llibre i que promet tantes coses que en el meu cas no han acabat de complir-se.
També tinc alguns problemes amb les "moralitats" i tota la metàfora tan tipus El mite de la caverna. En certs aspectes el llibre sembla estar posant una història simplement per explicar el mite i revestir-lo amb un misteri bastant atraient, però crec que es passa una mica amb això de que cal atrevir-se a la novetat i suposo que en el meu cas una cosa tan obvia i típica no em convenç. A més que no va molt amb les meves idees, però millor no us deixo filosofades per aquí.
Encara que alhora he de destacar que hi ha cert succés que reivindica el poder de la imaginació que m'ha agradat bastant. També és cert que pel final podríem pensar que aquest és repudiat en certa manera, però en fi, en aquest cas la imaginació seria la guia per sortir de la caverna/soterrani i aquest punt, encara que crec que hagués pogut tenir més impacte està força bé (i encara deia que no volia posar-me filosòfica...).

Tot i això és cert que l'ambientació que vivim a les primeres pàgines m'ha agradat molt. I en un principi l'autor controla molt bé la dosi de misteri i de revelació que ens dóna. Aquest soterrani tanca als personatges i també una mica al lector així que de veritat que per això només val la pena.

Els personatges tenen la particularitat de no tenir nom. És una de les coses que més em van cridar l'atenció en començar a llegir, he llegit que alguns comenten que dóna un toc de proximitat, però a mi m'inquietava força, semblava que ningú acredités la seva existència. En qualsevol cas és un punt curiós que potser podria haver tingut més rellevància (fins i tot a nivell de girs argumentals).
Ja en els personatges en si crec que en part m'uneixo als que els queia més o menys bé la germana i que per això, en part vaig quedar decebuda amb el final. És cert que no és un personatge perfecte, i té bastantes zones fosques, però em semblava molt carismàtica i fins a cert punt es podia empatitzar amb ella.
El protagonista no destaca per tenir una personalitat (almenys per a mi), sinó més aviat per ser la innocència i alhora la set de coneixement i no resignar-se a la seva realitat.
Els pares són personatges que intriguen bastant. El pare no acabava de intrigar del tot i en aquest cas la mare era la que més m'intrigava. El germà no m'ha interessat molt per la seva condició, a més crec que s'utilitza massa aquesta com a explicació. L'àvia també és un personatge curiós amb tota la seva religiositat, però tampoc m'ha acabat de convèncer.

Resumint, és una novel·la entretinguda amb un principi molt prometedor que lamentablement per a mi no ha acabat de resultar a mesura que anava llegint. Tot i així aquesta ambientació i la premissa de la qual parteix val la pena. És de molt fàcil lectura i no dóna molts problemes i si no sou uns primmirats com jo no crec que us molestin alguns punts que he comentat.

El millor: l'ambientació, la premissa, enganxa.
El pitjor: alguns punts no m'han convençut, potser anava amb expectatives molt altes, els girs no em van semblar tan impactants, ni al final.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario