sábado, 7 de febrero de 2015

Dones enamorades, D.H. Lawrence (llibre)

Hola! Nou llibre al bloc.
Títol: Dones enamorades
Títol original: Women in love
Autor/a: D. H. Lawrence
Altres llibres de l'autor/a: L'amant de Lady Chatterley, Fills i Amants
Pàgines: 651
Precedit de: L'arc de Sant Martí (però es poden llegir independentment)
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula

T'agradarà si: t'agraden els personatges contradictoris, que s'omplen la boca de paraules i filosofies, no t'importa llegir coses denses, no busques un llibre amb acció o amb l'argument sigui el més interessant o important.
Ni ho intentis si: et cansen els personatges que intenten ser pretensiosos i no diuen res especial, odies els personatges que constantment van canviat d'opinió i d'estat d'ànim.

Sinopsi

Protagonitzat per les germanes Brangwen, la Gundrun i l'Úrsula acompanyades del Gerald i el Rupert respectivament i l'intent de poder tenir una relació d'acord amb les seves perspectives.
Sentiments contradictoris, idees antagòniques s'enfrontaran intentant trobar quelcom complet i intens que fa que els personatges intentin unir-se una i altra vegada.

Opinió

Em vaig comprar aquest llibre sense saber gairebé que anava i només perquè el venien amb el pack al costat d'un llibre de Jane Austen. És cert que em sonava l'autor per la seva obra més coneguda, però no tenia ni idea de quina època era, com escrivia o qualsevol cosa. Sense referències vaig començar a llegir bastant contenta el primer dia i, a mesura que anaven passant pàgines cada vegada més cansada. Bàsicament encara que és un llibre que innegablement té aspectes molt positius, per a mi no han estat suficients i fins i tot aquests, amb el pas de les pàgines, s'anaven tornant més i més tediosos. He de dir també que potser hagi estat en part culpa meva ja que no estava molt predisposada a llegir i per això la lectura se m'ha fet eterna.

Si vols un llibre on el més important sigui l'argument oblida't d'aquest. L'acció es limita principalment al tracte entre els personatges que es dedicaran a divagar sobre tot allò diví i humà durant diàlegs que ocupen pàgines i pàgines i en els quals no dubtaran de canviar d'opinió, de contradir-se, de complicar-se la vida i d'emocionar-de manera una mica exagerada arribant a enfadar-se, odiar-se i fins i tot causar-se repulsió i alhora estimar-se.
I si us dic la veritat, crec que realment té mèrit ser capaç de crear personatges que discuteixen sense parar sense reconciliar-se en cap moment. Sembla que amb això els seus personatges, en part, siguin més humans, perquè no són d'una manera, són de moltes i totes contradictòries entre si. Per això el tema de les relacions humanes i en part "amoroses" està ben tractat, o almenys d'una forma bastant diferent a la que estem acostumats. No obstant això, per a mi fa que sense comprendre cap personatge, els entenguis a moments, però sobretot, t'acabin avorrint les seves converses que semblen voler parlar de tot i no dir absolutament res (o aquesta ha estat la meva impressió).
Un tema a nivell d'història que m'ha cridat molt l'atenció són els fragments que desprenen homosexualitat entre el Gerald i el Rupert. Com a bona interessada en aquesta temàtica és molt curiós com en el llibre es deixen intuir moltes coses però no confirma cap. Hi ha cert capítol bastant explícit que es diu els gladiadors que és digne de llegir-lo, però les contínues insinuacions entre tots dos al llarg del llibre és una de les coses que més m'han agradat, així que és una pena que no siguin el principal.
El final és curiós, en el sentit en què jo estava desitjant que acabés i no esperava que passés ja res i passa cert succés bastant inesperat i en part impactant. I el millor és certa reflexió final del Rupert que em va fer pensar que l'autor volia justificar, a través de 600 pàgines, que les relacions entre homes eren millor que les heterosexuals, però, a la vegada sense dir-ho ni acceptar-ho... Podeu inserir un profund sospir aquí, de debò en aquest llibre ningú té les seves idees clares i és anar en un mar de dubtes sense fi...

L'estil és bell però de vegades es passa de pretensiós (i en la meva traducció es passava amb l'ús de la paraula «aprehender» que estava per tot arreu), aquests diàlegs interminables, descripcions sobre idees i més idees sobre la vida que no queden gens clares han col·laborat a que, en general el llibre se m'hagi fet molt pesat. I com em canso de dir, això no vol dir que potser agradi i sigui lleuger per a altres, però encara que m'acostumen agradar molt les històries amb poca acció si tenen un estil que em convenç, en aquesta ocasió hagués agraït una mica més de contingut. Sobretot per les parrafades pseudofilosòfiques que deixen anar els personatges i que a mi, em semblaven de poc interès (i no penseu que és perquè sigui filosofia, més aviat és aquest tipus de filosofia o el moment en què ho he llegit el motiu que em cansés).

Els personatges com ja deia abans és un dels punts més curiosos del llibre, perquè si em pregunteu com són podré dir-vos poc d'ells ja que semblen estar canviant contínuament i encara que tingui la meva opinió de cadascun el més probable és que si posés un adjectiu al costat dels quatre principals hi hauria algú que li haurà semblat tot el contrari, o aquesta és la impressió que m'ha donat. En qualsevol cas, és veritat que per culpa d'això no podem sentir-nos propers a un personatge, però alhora té molt de mèrit saber crear tantes facetes en un personatge, suposo.

Resumint, és un llibre que m'ha exasperat, que no anava enlloc, i no semblava tenir contingut. No és dolent, simplement no és per a mi o per a la jo d'aquest moment que no li venia de gust tenir aquesta lectura. En qualsevol cas, també he de dir que m'ha agradat llegir-lo per aquests personatges vius, contradictoris i indefinibles.

El millor: és un llibre curiós de llegir pels personatges i l'estil a estones, també els trossos amb referències més homosexuals eren entretinguts (o almenys per a mi que em fixo en això).
El pitjor: l'estil és molt pesat, al principi les seves discussions m'encantaven, però va arribar un punt en què tot era més del mateix.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario