domingo, 4 de enero de 2015

Toradora! Portable, Bandaco Games (visual novel)

Nova vn al blog!
Títol: Toradora! Portable
Estudi: Namco Bandai Games
Altres obres de l'estudi: Ano Hi Mita Hana no Namae o Bokutachi wa Mada Shiranai, Ore no Imouto ga Konna ni Kawaii Wake ga Nai
Format original: light novel
Adaptacions: visual novel, anime, manga,
Extensió aproximada: 10-30 hores (mitjana)
Idioma: anglès
Contingut Sexual: no

T'agradarà si: et va agradar molt l'anime o la història de Toradora! (en el format que la coneguessis) i et vas quedar amb ganes de llegir més coses sobre els personatges
Ni ho intentis si: no coneixes la història de Toradora!, vols alguna cosa amb molt bon argument, no t'interessen prou els personatges per seguir llegint sobre ells.

Sinopsi
Després de tots els successos de Nadal a la història original de Toradora!, el joc ens presenta una realitat alternativa on el Ryuuji ha perdut la memòria.
A partir d'aquesta premissa el jugador podrà escollir amb quina noia de la història original es queda el protagonista.

Opinió
La història de Toradora! i jo vam tenir alguns problemes. Va ser molt curiós per a mi que la primera vegada que vaig veure aquest anime se'm va fer pesat, no li vaig trobar la gràcia i no entenia perquè a la gent li agradava. I no obstant això, per atzars del destí (podeu ignorar aquesta frase), el vaig tornar a veure i em va encantar. No és una meravella, però com a comèdia romàntica val molt la pena, i els personatges són tan carismàtics que al final els acabes agafant afecte a tots. En qualsevol cas, és que després d'encantar-me l'anime en el seu segon i també el seu tercer visionat, vaig veure que hi havia una visual novel en procés de traducció a l'anglès i més o menys farà un any van acabar de traduir-lo i jo em vaig disposar a jugar i sí, com podeu veure l'he acabat un any després de començar perquè m'avorria bastant. No és que sigui horrible, però només la recomanaria per algú que sigui molt fan de la història original i que no l'importi tornar-se a retrobar amb els personatges, perquè poc més ofereix.

Potser si parlem d'entreteniment aquest sigui un bon joc en el sentit que per llegir-lo sencer sense guia pots trigar bastant en aconseguir experimentar tots els finals. No obstant això, com jo això d'aconseguir finals ho faig sempre seguint alguna guia no m'importava massa que et poguessis perdre entre els vint-i-finals que presenta. Per això, no he aconseguit el 100% del joc i només m'he limitat a obtenir tots els finals (ignorant les petites variacions que hi pugui haver).
I el cas és que cap acaba de sobresortir per sobre dels altres ja que la majoria estan poc desenvolupats i només serveixen per a complir les teves fantasies més boges sobre els personatges. Pots fer que el Takasu visqui una feliç o miserable vida amb un munt de personatges i algunes de les conclusions a què arriba són francament curioses i fins i tot divertides, però no val massa la pena estar-te llegint tota la visual novel per curiositat de saber com seria la seu vida si es quedarà amb x ja que els finals són curts i en general estan mal fets i no tenen molt interessant.

El sistema de joc és bastant curiós ja que té un munt d'opcions tradicionals però que només es desbloquegen si tens x o y objecte, a més hi ha opcions de mapa (pots moure't per la ciutat i depèn de amb qui triïs parlar arribaràs a una destinació o una altra) i hi ha parts de conversa on depenent que tema decideixis el personatge reaccionarà malament o bé al que li estàs dient i això també pot afectar la direcció que prengui després el joc. Per tot això si sou valents i aneu sense guia tindreu diversió (o potser tortura) per estona i almenys us podreu guiar per una mena de mapa que t'explica com vas en relació amb el final, que ha causat certa decisió...

El dibuix és gairebé el mateix de l'anime, a mi no em desagrada així que no he de dir massa sobre això.
La música crec que està aprofitada l'anime així que té alguns temes que estan força bé però la majoria no destaquen en absolut, a més tenim el primer opening de l'anime que és el que us deixo perquè enganxa encara que no acabi d'agradar.

Els personatges són un dels millors punts de la història (independentment del format), i com dic només per ells és pel que probablement hagi acabat aquesta visual novel (i per ressenyar, suposo). El cas és que tots tenen unes personalitats mica extremes de cara a la galeria, però per dins són persones bastant normals i en el fons són uns adolescents mica perduts en un món d'obligacions constants.
M'agrada que la història encara que es centri en la Taiga i el Ryuuji arribi a embolicar a tants personatges i al final acabem coneixent prou bé a la majoria. A més, els dos protagonistes em resulten molt simpàtics, tant el Ryuuji amb la seva obsessió per la neteja (Mottainai), o la Taiga amb el seu tan peculiar caràcter. En qualsevol cas, la majoria de secundaris també cauen bé i per a mi un dels que més destaca és l'Ami amb la seva personalitat tan complexa.


Resumint, i no m'allargo més encara que podria (segueix activa la meva mandra), és una visual novel que només recomanaria a fans molt bojos de Toradora! i que a moments és divertida però no em convenç per ser molt llarga. Això sí, com hagi passat un temps des que veiéssiu l'anime o coneguéssiu la història el més probable és que us entrin ganes de tornar-lo a veure (jo m'he posat a llegir les light novel originals).

El millor: retrobar-se amb els personatges tan carismàtics de Toradora!, el sistema de joc pot entretenir.
El pitjor: que la història és bastant dolenta, que pot arribar a avorrir, que aporta més aviat poc.


Fins aquí el meu avorriment.


No hay comentarios:

Publicar un comentario