miércoles, 21 de enero de 2015

Las carreras de Escorpio, Maggie Stiefvater (llibre)

Primer llibre de l'any, i sí, sé que ha trigat però no és bona època per ressenyar ni llegir.
Títol: Las carreras de Escorpio (crec que no està traduït al català).
Títol original: The Scorpio Races
Autor/a: Maggie Stiefvater
Altres llibres de l'autor/:a Saga Els llops de Mercy Falls, Saga Raven Boys
Pàgines: 409
Format original: llibre
Adaptacions: crec que hi ha un projecte de pel·lícula
Enllaços d'interès: http://maggiestiefvater.com/

T'agradarà si: vols un llibre amb una mica d'amor, sobre animals i no t'importa que tingui un ritme lent, no et fa res que un llibre no desbordi acció
Ni ho intentis si: busques un llibre ràpid, que passin un munt de coses.

Sinopsi

A l'illa de Thisby, cada novembre, surten uns cavalls gegants del fons del mar. Aquests cavalls agressius seran usats en una de les atraccions de l'illa: Les carreres d'Escorpió. El guanyador rebrà una gran suma, però la mort és fàcil i es corren milers de perills. La Puck i el Sean seran dos participants de les carreres i a través dels seus ulls coneixerem la vida a l'illa.

Opinió

Després de tenir una època en què no he pogut llegir gaire, el primer llibre que vaig decidir llegir va ser aquest. Esperava alguna cosa ràpida i fàcil de llegir, que m'ajudés una mica a desconnectar i que m'entretingués. No sabia que esperar del llibre, ja que les opinions eren bastant dispars i no tenia gens clar que em fos o no a agradar. L'únic que em cridava l'atenció en el seu moment era l'argument ja que les carreres i el tema de la competició, normalment, acostumen a ser un recurs fàcil per enganxar al lector. No ha estat exactament el que esperava, però el que m'he trobat tampoc ha estat tant malament. No obstant això, com fa ja bastants dies que el vaig llegir és cert que no recordo massa (la meva bona memòria), però les meves impressions van ser una mica contradictòries i van acabar sent neutrals.

El ritme és sorprenentment lent. Sí que és cert que potser ha estat problema de les meves expectatives, ja que esperava una novel·la amb més acció i en la que passessin més coses. I no em malinterpreteu, normalment em solen agradar més les coses lentes, però en aquest cas no ha acabat de funcionar. No estava malament del tot i els canvis de personatges constants són una idea bastant bona, m'encanta que es canviï de narrador ja que dóna un plus d'amenitat a la història, però en aquest cas no ha estat suficient perquè m'enganxés i en la majoria del llibre sentia bastanta indiferència pel que passava.

La història tampoc arriba a ser ni memorable, ni per bé ni per mal. Podria dir-vos que almenys des del principi crea expectativa amb les carreres, però que lamentablement no aconsegueix complir amb tot el que prometia, i que en arribar el tan esperat moment acaba sent molt típic com es resolt. Suposo que el problema està més en que el llibre sembla estar fet perquè pensis que el gran moment serà les carreres. Perquè encara que és normal que els protagonistes es preocupin per les mateixes, el cas és que tota la novel·la sembla articulada per arribar a aquest moment i per això decepciona.
Un altre punt que no m'ha acabat de convèncer ha estat l'amor. Diguem que com la història no era brillant, no m'enganxava ni la trobava especial, la meva atenció es va anar (com sol fer, perquè no dir-ho) a l'amor, i encara que he vist relacions pitjors, la d'aquests dos és una mica forçada al meu parer. Relacionat amb això, en algunes ressenyes havia vist que donaven molt d'èmfasi en l'assumpte de la relació amb els animals. El cas és que encara que no tinc res en contra dels animals no sóc la típica que aquests éssers li toquen la fibra sensible, o que per ser animals ja està més predisposada a emocionar-se. En aquest cas, si bé és cert que la relació entre el Corr i el Sean es tracta tampoc me la vaig arribar a creure del tot. Perquè més que per accions la coneixem més pels pensaments constants del noi. És d'aquests casos en què et donen ganes de dir-li, demostra-m'ho, no m'ho diguis una i altra vegada. Encara que potser només sigui jo la rara, així que no em feu cas.
A més, també he de comentar que el tema relació home-animal, arriba al seu punt culminant al final i sembla estar dient que era el més important del llibre. No sabria dir-vos, però m'ha donat la sensació que l'autora intentava obrir massa temes i cap d'ells m'ha acabat de convèncer. Tot i això, al final, encara que un pèl obert no està del tot malament, crec que potser era un bon punt per acabar-lo.

L'ambientació potser sigui un dels punts que més m'ha agradat, perquè amb aquest ritme lent almenys l'autora aconsegueix ficar-te l'ambient de l'illa. No prou perquè el llibre s'aguantés per aquest aspecte, però si que és veritat que l'illa, els seus costums, la seva gent... M'han semblat ben fetes en general així que tampoc està tan malament el conjunt que ofereix la novel·la.

Els personatges no m'han arribat a convèncer del tot (i sí, sé que em repeteixo, avui la imaginació per fer ressenyes ha anat a parar a un lloc remot i llunyà...). En el cas del Sean m'ha semblat que es passen d'intentar plasmar el típic noi una mica distant i fred resultant un noi amb poca personalitat (no em mateu si us ha agradat, cadascun amb les seves opinions, sempre). En el cas de la Puck crec que m'ha agradat una mica més el que veiem d'ella, el seu intent desesperat per retenir el seu germà, com les carreres es tornen gairebé la seva última esperança... No estava del tot malament, però el cas és que crec que el final podria haver estat més dramàtic tenint en compte la seva situació.

Resumint, és un llibre que lamentablement, en general, m'ha semblat que no destacava massa. M'ha donat la impressió que la novel·la intenta centrar-se en molts aspectes i al final no acaba aconseguint que cap destaqui com podria haver-ho fet.

El millor: té bons moments, que estigui narrada per dos personatges, ambientació de l'illa.
El pitjor: que en general no destaca massa i cau fàcilment en l'oblit (per a mi).


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario