miércoles, 28 de enero de 2015

La increíble verdad, Hal Hartley (pel·lícula)

I una altra pel·lícula al blog!
Títol: La increïble veritat
Títol original: The Unbelievable truth
Director/a: Hal Hartley
Repartiment: Adrienne Shelly, Robert Burke, Christopher Cooke, Julia McNeal, Gary Sauer, Mark Bailey, Katherine Mayfield, David Healy, Matt Malloy, Edie Falco
Música: Jim Coleman
Altres pel·lícules del director/a: Henry Fool, Amateur
Durada: 90 min.
Any: 1989
Format original: pel·lícula

T'agradarà si: vols una pel·lícula diferent, on els diàlegs tenen gran importància, busques un drama realista.
Ni ho intentis si: no t'acaben de convèncer les pel·lícules que no semblen anar enlloc.

Sinopsi
El Josh és un ex-presidiari que després de sortir de la presó anirà a buscar feina. La trobarà en un taller mecànic i allí s'enamorarà de la filla del seu cap.

Opinió
Aquesta és una altra pel·lícula que he vist perquè apareixia en el ja famós repte de les pel·lícules que estic intentant complir. Com sempre vaig escollir aquesta pel·lícula aleatòriament i vaig investigar poca cosa, la sinopsi bàsica i algunes crítiques. El cas és que potser pel que vaig llegir vaig pensar que m'anava a agradar i que seria una pel·lícula almenys entretinguda, així que suposo que esperava més del que m'he trobat. És una pel·lícula amb alguns punts originals, però en general l'argument és bastant dolent per suportar tots els diàlegs pseudo-profunds.

La història és bastant simple, involucra una sèrie de personatges que es coneixen per viure a la mateixa zona, i en aquest món quotidià tenim l'entrada del Josh irrompent amb aquesta "calma". No obstant això, encara que aquest conflicte tampoc sigui la gran innovació jo esperava uns personatges interessants, emocions, i fins i tot prometia un misteri. M'he decebut, ja que m'ha donat la sensació que durant la cinta res es desenvolupava, semblava no anar enlloc i no m'ha semblat que tingués cap intenció. Per això, mostrava uns fets que per si sols no em semblaven interessants i així acabava.
La relació amorosa és bastant estranya, almenys sí que és cert que causa interès, però no prou per suportar el pes de la pel·lícula. És veritat que fins a cert punt està prou ben feta perquè ens la podem creure, però alhora va una mica a "cops" i no m'ha acabat de convèncer del tot.
El "misteri" de perquè el protagonista havia estat a la presó. Al principi sembla que serà de gran importància, però entre els milers de rumors que corren no arriba a ser interessant el que ha passat. No és que volgués una gran sorpresa, però suposo que la manera com estava feta la pel·lícula donava la sensació que això tindria una gran rellevància i en no tenir-la m'ha decebut.
El final per tant sent una mica d'acord a la resta de la pel·lícula no m'ha dit res i m'ha deixat amb la mateixa indiferència que transmetia al principi.

L' "estil", per dir-ho d'alguna manera, en el qual està explicat la història m'ha agradat bastant. I en general aquesta estructura una mica caòtica no hagués estat malament si l'argument la reforcés, però no és el cas. A més, els diàlegs són estranys i en alguns casos tenen gràcia, en altres arriben a nivells de surrealisme importants, encara que està clar, que en cap cas semblen realistes.

L'ambientació, en part, desprenia nostàlgia vista ara. Es nota que és una pel·lícula de fa uns quants anys i la manera com vesteixen és molt diferent a la d'ara, així que en aquest aspecte m'ha semblat curiosa. També he de comentar que alguna escena tenia alguns escenaris bastant bells.
No obstant això, em veig obligada a comentar la música molt negativament. De veritat que normalment amb que sigui una mica agradable en tinc prou, però en aquesta ocasió era aclaparadora, sobrava i s'abusava de temes pesats (o aquesta ha estat la meva impressió).

Els personatges, com dic han estat un dels punts més decebedors perquè no em deien absolutament res. En general donaven la impressió de ser pretensiosos i no aconseguir-ho, com amb les seves converses, semblaven voler ser els grans intel·lectuals i acabaven per no dir res.
De la parella protagonista ell m'ha semblat completament insípid i gairebé sense personalitat, el típic que es vol redimir del seu passat, que ara intenta ser bona persona amb tots, però no creu merèixer la felicitat... Ella m'ha semblat una mica més original amb les seves idees apocalíptiques i crec que tenia una mica més de potencial i acaba sent una noia més.

Resumint, i avui no em veig amb ganes de allargar-me massa, crec que és una pel·lícula passable, que té algun bon punt però que en general podria haver-se realitzat molt millor i que acaba sent un producte bastant mediocre.

El millor: la narració de vegades era interessant, no arriba a avorrir del tot.
El pitjor: en general no sembla anar enlloc, em sembla que es desaprofita tot el que podria haver fet.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario