jueves, 22 de enero de 2015

Hamlet, William Shakespeare (llibre)

Hola! I una altra obra de teatre més.
Títol: Hamlet
Títol original: The Tragedy of Hamlet, Prince of Denmark
Autor/a: William Shakespeare
Altres llibres de l'autor/a: Romeu i Julieta, Macbeth
Pàgines: 257
Format original: obra de teatre

T'agradarà si: has provat amb algunes altres obres de l'autor i t'han agradat, necessites saber d'on surt el "ser o no ser".
Ni ho intentis si: no suportes llegir teatre (per algun motiu estrany), no et ve de gust llegir Shakespeare (per un altre motiu estrany)

Sinopsi
La tragèdia de Hamlet coneguda per tots comença amb el conflicte del jove protagonista que davant el fantasma del seu pare i la informació que rebrà d'aquest s'haurà de decidir per venjar o no la seva mort.
Opinió
Tenia ganes de llegir alguna cosa més de Shakespeare perquè Romeu i Julieta em va sorprendre gratament. A més les obres de teatre tenen l'avantatge de ser ràpides de llegir pel seu tipus d'estil. En aquest cas encara que em pugueu matar per això, sabia poc de Hamlet, a part que El rei lleó és una versió "inspirada" relativament en el seu argument i coneixia com gairebé tothom el discurs del "ser o no ser aquesta és la qüestió", encara que tampoc sabia molt bé en quines condicions es donava. El cas és que com en la majoria d'ocasions entrar en un llibre sense saber gairebé res del seu argument sol estar bé, així que vaig començar a llegir i encara que no m'ha encantat si que és cert que en alguns moments he gaudit bastant de la seva lectura i que m'ha quedat pendent tornar-lo a llegir en una millor versió ja que crec que la que he tingut no era massa bona.

La història és un gran culebró. D'acord, podeu ignorar aquesta descripció, però el cas és que és d'aquest tipus de drames on s'entrellacen uns quants personatges, intencions, hi ha morts per tot arreu... Sembla que ningú pot escapar a la tragèdia en aquesta obra.
En qualsevol cas, encara que l'argument té el seu interès, amb els dubtes constants de Hamlet i voler saber quin serà el seu destí, no és molt difícil endevinar que passarà amb la majoria de personatges, perquè l'aire de tragèdia es respira per tot arreu, i sinó segur que hi ha alguna contraportada, o qualsevol cosa que ja t'ha explicat la mort d'algun personatge. Però si ignorem el tema de com els spoilers en els clàssics són inevitables, és cert que es nota certa tensió dramàtica sobre que triarà fer Hamlet, encara que ho sapiguem, si que és veritat que en el meu cas no sabia exactament com, amb quines conseqüències acabaria tot...
Una escena bastant comentada (encara que siguem clars, de clàssics com Hamlet s'han comentat fins i tot les comes...), és la del teatre dins del teatre, i particularment a mi m'agrada bastant per tot el joc literari que conté, per com ens fa dubtar que és la realitat...

No obstant això, la història no és massa important per a mi i l'estil és el que realment m'impressiona. M'encanten alguns dels monòlegs de l'obra, aquesta fascinació per la mort i preguntar-se sobre ella fa que siguin molt memorables algunes de les reflexions.
A més com sempre em passa amb el teatre s'agraeix poder llegir alguna cosa que no es tarda massa en acabar i que alhora es gaudeix, però també és cert que en la majoria d'ocasions em quedo amb ganes de poder veure l'obra actuada, perquè és obvi que el gènere està pensat per a això.

Si haig de destacar algun dels personatges és sens dubte el que dóna títol a l'obra. Com es fa passar per boig, i té els seus moments on no saps si realment ho està (espectador, et toca pensar), aquests canvis de personalitat. Aquesta dubte en tot moment sobre que ha de fer... El cas és que és interessant seguir els pensaments ombrívols, moltes vegades d'aquest personatge, i en general m'ha semblat un model de personalitat curiós, i realment m'ha semblat interessant.
Els altres personatges no han quedat massa gravats a la memòria. Així que lamentablement com ja fa uns dies que el vaig llegir (i la meva memòria li agrada anar de passeig, sobretot després d'haver-la de forçar per estudiar i memoritzar coses), no us puc dir massa.

Resumint, tinc el cap una mica dispers i no us puc dir gran cosa sobre Hamlet en aquest moment. I sí, teniu raó potser hauria de a) no fer ressenya, b) tornar-me a llegir el llibre c) centrar les idees, però com en aquest moment estic vaga només us puc dir que en general m'ha agradat i que tinc pendent rellegir-lo en una edició millor, i també seguir llegint a Shakespeare.

El millor: Hamlet (el personatge), estil, es llegeix ràpid.
El pitjor: que jo tingui tan mala memòria.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario