martes, 27 de enero de 2015

Fruits Basket, Takaya Natsuki (manga)

Hola! Nou manga al bloc.
Títol: Fruits Basket (Furuba)
Significat del títol: Cistella de fruites.
Extensió: 23 volums/136 capítols
Format original: manga
Adaptacions: anime
Autor/a original: Takaya Natsuki
Altres obres de l'autor/a: Hoshi wa Uta (La melodía de las estrellas), Genei Musou

T'agradarà si: vols un manga shojo un pèl diferent, amb una mica de misteri, t'agraden les històries amb molts personatges.
Ni ho intentis si: no t'agrada el drama, vols un manga curt, no suportes res que sigui optimista o en part idealista.

Sinopsi

La Tohru ha quedat òrfena després de la mort de la seva mare, però tot i així afrontarà la vida amb un somriure i decidirà viure en una tenda de campanya. No obstant això per una sèrie de motius acabarà vivint amb la família Sohma i descobrint gran part dels seus secrets.

Opinió

Aquest és un shojo que coneixia des de fa molt temps i que vaig veure la seva adaptació a l'anime. En aquest format he de dir que no em va agradar massa per com només em semblava una història sobrevalorada amb reflexions massa optimistes per al meu gust. No obstant això, és cert que havia llegit un munt de persones que consideraven que el manga era molt superior a l'animi, i, a més, tenia un munt de fans. Per tot això vaig començar a comprar-lo i vaig decidir que havia de donar-li una oportunitat ja que semblava que encantava a tot aquell qui ho llegia. En efecte, encara que no em pugui considerar una enamorada d'aquest manga sí que és cert que l'he gaudit bastant i que en general ha estat bé.

La història té l'avantatge de tenir molts personatges i així si es dóna el cas que la Tohru i tu no us porteu molt bé no hi ha massa problema perquè en altres episodis se centra en altres membres de la família Sohma. El cas és que per això també és veritat que la història aconsegueix abastar un munt de relacions, de misteris, d'accions obrint bastant el panorama podent gaudir així de diferents trames la qual cosa per a mi ha estat bé.
Per tot això Fruits Basket sense arribar a ser una història increïble si que és cert que et causa la gran intriga de saber més sobre el personatge Akito i els 12 personatges del zodíac i d'alguna manera aconsegueix traspassar els estereotips del shojo incloent molts més personatges que l'habitual en el gènere. A més, no es basa tant en l'amor i està enfocat molt més cap al drama de cada personatge i a intentar ser positius, malgrat tot el que pugui passar tota la vida. Aquests drames en general resultaven força interessants i augmentaven les ganes de seguir llegint.
I aquest és el punt que de vegades em cansava una mica del manga: l'optimisme. És una d'aquelles obres que encara que el drama està ben fet i interessa acaba amb que malgrat tot cal seguir endavant i el triomf del tornar-ho a intentar. No està malament, de veritat que normalment tolero bastant el tema, però la Tohru acaba semblant la deessa protectora dels Sohma i encara que en general es mantenia l'equilibri, tot i que semblava tot plegat una mica exagerat com aconseguia solucionar els problemes de tot el món, ja cap al final hi ha certa redempció que m'ha semblat molt poc creïble, i sobretot molt precipitada tenint en compte tot el que havia passat.
També el final en general peca de ser massa convenient tenint en compte que tots els personatges tenen el millor desenllaç possible si tenim en compte la seva història. Crec, que encara que en el fons tots volem veure els personatges que ens han caigut bé sentfeliços, per fer l'obra una mica més creïble, en aquest sentit, hagués estat bé que no tots haguessin acabat així.

El manga en general en un principi va començar sense enganxar-me massa (encara que pot ser que tingués alguna cosa a veure que el principi ja el conegués per l'anime) i a mesura que anaven passant els toms cada vegada m'anava interessant més i enganxant-me de mala manera fins a acabar.
Potser una cosa que anava una "mica boja" en el transcurs del manga era el pas del temps. No és que això hagi fet que hagi gaudit menys de la història, però si que és veritat que els personatges creixien de sobte, el temps de vegades anava molt ràpid i altres lent... No obstant això no dic que sigui massa important i en general no m'ha molestat gaire.

Els personatges, sens dubte, són per a mi el punt més interessant de la història. Sobretot perquè l'autora té la capacitat de crear un munt i cada un d'ells és diferent als altres i té alguna cosa que el fa especial. Encara que també és cert que en el dibuix si bé al final els acabaves identificant i havia ocasions on alguns compartien massa similituds físiques.
La Tohru és un personatge que a primera vista em cansaria, que la trobaria massa ximple i innocent, però que com els mateixos personatges de l'obra al final acabes entrant en el cercle de devots de la Tohru (d'acord, a mi no m'agrada tant, però si que és cert que els personatges del manga ho semblen).
El Kyo és el típic noi "tsundere" que per molt agressiu que es mostri al final acaba sent un tros de pa. Al principi m'agradava més que el Yuki per com aquest segon semblava tenir poca personalitat, però he de dir que el segon va cobrant molta més força i per a mi té més desenvolupament que el gat. Tot i això, és cert que com a parella de la Tohru preferia al Kyo des de principi a fi.
El Yuki com dic al principi no em convencia, però la seva evolució ha fet que m'interessés molt i sobretot el seu interès romàntic era molt entretingut i m'encantava la seva evolució com a parella. També he de dir que la relació entre gat i ratolí també ha estat força entretinguda i tota aquesta casualitat de la infància amb certa gorra m'ha semblat molt curiosa i força ben feta.
Crec que el Shigure m'ha decebut una mica. Era un dels personatges que més m'interessava perquè prometia sempre ser "dolent" i tenir molts secrets, i encara els té crec que no han acabat de ser tot el que esperava. Tot i així és cert que la seva personalitat en general m'ha agradat. La seva relació amb l'Akito m'ha semblat interessant, encara que en general aquest personatge, m'ha semblat que la seva faceta de "sóc el gran misteri d'aquest manga" era més interessant que el canvi radical cap al final.
El metge (la meva memòria amb els noms...) m'ha agradat per la seva història del passat, i sobretot quan coneixem la mestra ampliant aquesta història m'ha semblat encara més interessant. No obstant això potser hagi quedat una mica en segon pla encara que m'hagi agradat. També em passa el mateix amb el germà de Yuki, m'encantava la seva personalitat tan esbojarrada i la seva relació fraternal, encara que tampoc sigui el gran protagonista.
La relació entre el Hatsuharu i la Rin m'ha semblat curiosa però potser m'hagués agradat una mica més de romanç, en general els dos em semblaven interessants, però encara que es dóna molt èmfasi en les traves de la seva relació sembla no donar-li massa al seu amor en si. La Kisa i el Hiro, encara que no han estat malament, crec que només donen un toc de dolçor (i de «moe») al manga, sense més. El Momiji, encara que en un principi també dóna aquest toc, coneixem prou tot el que ha hagut de passar i al final em va acabar per agradar bastant. El Kureno m'agrada bastant encara que en el fons la seva relació amb cert personatge sigui bastant sobtada i sortida una mica del no-res, tot així ho he perdonat a l'autora perquè m'ha agradat com ho porta.
Els dos altres membres del zodíac, la Kagura i la Ritsu tenen poca rellevància per a mi. En canvi les amigues de la Tohru amb les seves històries passades són molt carismàtiques així com també la seva mare amb el seu gran amor de joventut.

Resumint, i no vull allargar-me més que ja he estat bastant extensa amb els personatges, crec que és un manga shojo del qual pot gaudir més gent a part del públic habitual del gènere perquè aconsegueix interessar explicant la història de múltiples personatges i intriga conèixer quins secrets amaga la família Sohma. No obstant això, és cert que per a mi peca una mica d'optimista encara que segueixi considerant que, en general, és un manga bastant bo i que almenys podeu donar-li una oportunitat.

El millor: gran quantitat de personatges, no avorreix en cap moment per la gran quantitat d'històries que barreja, drama interessant.
El pitjor: es passa amb l'optimisme, solució fàcil als traumes dels personatges.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario