sábado, 24 de enero de 2015

Foe, J.M Coetzee (llibre)

Hola! Nou llibre al bloc.
Títol: Foe
Autor/a: John Maxwell Coetzee
Altres llibres de l'autor/a: Disgrace, Slow Man
Pàgines: 166
Format original: llibre
Enllaços d'interès: https://www.goodreads.com/author/show/4128.J_M_Coetzee

T'agradarà si: tens interès en llegir versions de clàssics, has llegit Robinson Crusoe i t'interessa veure els mateixos personatges des d'una altra perspectiva.
Ni ho intentis si: no has llegit el clàssic del que s'inspira o no tens curiositat per llegir una versió de Robinson Crusoe i una re-interpretació dels seus personatges.

Sinopsi
Aquesta és una re-escriptura del clàssic Robinson Crusoe. En aquesta curiosa història la Susan, una dona, arribarà a l'illa de Robinson i coneixerà com vivien Divendres i Robinson. Donant així una nova perspectiva a la història clàssica.
Opinió
Com vaig ensenyar fa temps en un Els meus moments consumistes, vaig comprar uns packs en els que hi havien dues novel·les que per algun motiu es podien relacionar. En aquest cas tenia Robinson Crusoe i Foe una mena de re-escriptura del clàssic des d'un punt de vista força diferent. El cas és que després de llegir el clàssic original i no quedar massa satisfeta, que, com sempre, no dic que sigui un mal llibre (encara que si ho digués potser em mataven), sinó que simplement no m'ha agradat, no tenia massa expectatives en llegir quelcom inspirat enterament en l'original. També és cert que l'autor em sonava d'alguna cosa i només per això em va cridar l'atenció. No obstant això, tot i que tampoc ha estat una lectura que m'hagi apassionat, sí que és cert que ha estat interessant llegir aquesta novel·la per ser diferent al que estic acostumada, i a més com és bastant curta no es fa lenta ni cansa.

El llibre es divideix en diverses parts. He de dir que la primera veiem de nou la vida a l'illa i no em va resultar gaire interessant, és cert que serveix perquè desmitifiquem el que van viure allà, que en aquesta versió és encara més normal que en l'original. Vull dir que aquesta part serveix per recalcar l'avorriment de l'illa, i té el seu valor per això, però no deixa de no ser interessant. No obstant això, crec recordar que no arriba a ser massa llarga, (com el llibre de fet) i passa a una part epistolar. El cas és que les cartes sense resposta de la Susan em semblaven interessants a més d'alleugerir el ritme a la narració. Per tot això en general és un llibre de fàcil lectura en general.
Hi ha punts on l'estil em sembla que es passa una mica de ser poètic, la Susan en les seves cartes peca d'intentar posar metàfores que vegades per a mi no necessitaven ser escrites, però alhora semblava que com ella mateixa deia no sabia massa d'escriure i que tanmateix ho intentava, així que potser en part també configurava a través d'aquest estil la personalitat del mateix personatge.

El que més em crida l'atenció de la història és en efecte com a versió del clàssic. No havia llegit res així, i ho sé, hi ha un munt de paròdies i reversions de llibres famosos, però mai m'havien interessat massa. Per això m'ha agradat força i sorprès per bé, sobretot a les parts on divergia de l'original i fins i tot a les cartes on proposava algunes coses de la versió original. M'agrada aquesta barreja on l'autor de l'original apareix com personatge i la mateixa història on hi ha punts irreals, altres reals i com crea un panorama bastant creïble encara que no ocorregués (ignoreu-me en aquesta frase, serà el millor que podeu fer.)
Un altre tema que m'ha agradat és com tracta el llenguatge. Divendres era un personatge, (que com tots, perquè no dir-ho) que no em va interessar en l'original, però aquesta novel·la m'ha donat tota una nova perspectiva sobre el mateix. A més aprofitar la seva mudesa per reflexionar sobre la importància del llenguatge em sembla molt interessant. I en general els pensaments que anaven en consonància al tema han estat un dels punts més interessant del llibre.
El final potser sigui el punt que més m'ha estranyat. Per aquesta barreja de somni i de reflexió lingüística sens dubte és almenys curiós i una manera bastant impactant de finalitzar la història, tot i així també és cert que el vaig llegir dues vegades per veure si podia entendre una mica més, i segur que qualsevol pot interpretar de tot. Crec que en aquest cas un final més convencional no hagués estat malament, però també és veritat que deixa el seu impacte per ser com és.

Els personatges no m'han convençut del tot. És cert que el Robinson, per exemple, manté una mica de la seva personalitat (que no és que li tingués massa afecte), i es posa l'accent en el seu mal humor en general. Tampoc Divendres com a personalitat és massa interessant i m'agrada més com serveix per a les reflexions que el que sabem d'ell que és més aviat poc, sobretot si tenim en compte que el llibre està explicat pel punt de vista de la Susan.
La Susan tampoc em cau bé. De fet em semblaves moltes vegades com si fos una mena de Robinson 2. Faig referència a la mentalitat tan tancada, les ganes de sentir-se superior. Ho sé, cadascú és com és, però hi ha moments que aquesta dona em semblava una histèrica melodramàtica que sentia de manera estúpida que mereixia una vida millor...
Foe no queda massa relatat i poc sabem de l'enigmàtic escriptor.

Resumint, és un llibre que m'ha agradat haver llegit, però que no recomanaria a tothom i té alguns punts que no em convencen. No obstant això té l'avantatge de llegir-se bastant ràpid i per tant no tindreu massa dificultats per acabar-lo.

El millor: que és curiós com a re-escriptura del clàssic, es llegeix ràpid, reflexions del llenguatge.
El pitjor: de vegades la Susan em frustrava, potser m'hagués agradat un final una mica diferent.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario