viernes, 5 de diciembre de 2014

Somriures d'una nit d'estiu, Ingmar Bergman

Nova pel·lícula!
Títol: Somriures d'una nit d'estiu
Títol original: Sommarnattens Leende
Director/a: Ingmar Bergman
Repartiment: Eva Dahlbeck, Ulla Jacobsson, Harriet Andersson, Margit Carlqvist, Gunnar Björnstrand, Jarl Kulle, Bibi Andersson, Ake Fridell, Naima Wifstrand, Björn Bjelvenstam
Música: Erik Nordgren
Altres pel·lícules del director/a: El setè segell, Sotana d'estiu.
Durada: 109 min.
Any: 1955
Format original: pel·lícula

T'agradarà si: coneixes l'obra original de Shakespeare (Somni d'una nit d'estiu) i et va agradar (se suposa que aquesta s'hi basa però no n'estic segura) vols un humor subtil amb diàlegs intel·ligents
Ni ho intentis si: busques alguna cosa transcendental, que et canviï la vida, vols un drama o molta acció.

Sinopsi
En la pel·lícula es barregen les relacions i interessos amorosos d'uns set personatges que no semblen estar tan satisfets com podrien en aquest aspecte. Tot canviarà quan siguin reunits en una casa i les passions es deslliguin.

Opinió
Una altra pel·lícula que he descobert pel repte de les 1001, en aquesta ocasió, m'alegro d'haver-la conegut perquè per fi puc dir que connecto amb algun tipus d'humor. Vull dir amb això que en anteriors ressenyes de pel·lícules per al repte, en dues en concret, bàsicament la meva opinió es resumia en dir que no havia aconseguit captar l'humor perquè es basava en cops i coses que a mi no em feien gràcia, però a Somriures d'una nit d'estiu, trobem un humor subtil en els diàlegs i algunes de les situacions que es donen, i per això m'ha agradat bastant.
El cas és que encara que el títol sona a versió de l'obra de Shakespeare, no se'm va acudir pensar que pogués ser una adaptació. Però mentre anava veient, l'estructura em semblava molt d'obra de teatre i evidentment després vaig descobrir que en part es basa en aquesta. Em fa una mica de ràbia haver vist la pel·lícula primer perquè encara estic escollint les cintes que veig a l'atzar (dins del repte) intento esquivar totes les que no siguin originals perquè prefereixo primer descobrir el format original. Tanmateix, també és veritat que com he gaudit de la pel·lícula no m'importa gaire haver-la vist sense haver llegit l'obra de teatre.

La història és la típica comèdia romàntica d'embolics on tothom té un interès romàntic però aquest no li correspon o si ho fa no s'atreveix a admetre-ho. El cas és que si us agraden aquest tipus d'arguments tranquils, sense grans sobresalts ni acció val la pena. Una de les coses que més m'agraden és aquest "deslligar passions ocultes" que es fa a través d'algunes idees, la del vi, la del "tancament" (reunir tots en un mateix lloc) i els efectes de la nit.
He de dir que si no t'importen les històries que des d'un principi saps cap a on van però que a canvi interessen per les relacions que s'estableixen entre personatges, els diàlegs que intercanvien i el camí pel qual han de passar per arribar al punt que esperem et pot agradar.
Per tot això el final segueix en la tònica del desenvolupament, i no és important per ell mateix però "més o menys" resol els conflictes i a mi m'ha deixat amb la sensació que havia vist alguna cosa entretinguda i amb moltes ganes de llegir l'obra de Shakespeare per saber fins a quin punt es basa en ella.

Una cosa molt curiosa que probablement no us import és que per ser una pel·lícula antiga és bastant explícita. D'acord, no es mostra res, però veure dos personatges amb intencions de follar o compartint llit ja és molt per a la censura que hi havia. Més que res m'ha cridat l'atenció per la naturalitat amb què tractava el tema.

Com deia abans una de les coses que més m'han agradat són els diàlegs. Recordo particularment com l'actriu té una conversa amb la seva mare totalment èpica o sinó un intercanvi molt cordial entre l'advocat i el coronel on les amenaces presents perden la tensió perquè el primer porta el pijama ridícul amb gorro de dormir inclòs.

Els personatges són gairebé estereotipats, però les seves relacions entre ells són allò interessant. A més encara que per a mi no hagin destacat massa individualment amb les interaccions dels uns amb els altres guanyen molt.
Un que m'ha cridat l'atenció és el coronel per les seves mesures tan extremes i el seu caràcter tan peculiar, però no arriba a ser memorable per la seva personalitat com cap dels personatges. No els cal, perquè són les relacions i diàlegs no la seva profunditat psicològica (visca la repetició).

Resumint, si us agraden les comèdies d'embolics, els diàlegs amb humor subtil i no us importa que no hi hagi molta acció i que predomini la interacció entre personatges és probable que us agradi. És a dir, m'ha semblat una pel·lícula molt entretinguda, curiosa i fins i tot amb moments graciosos.

El millor: diàlegs, humor subtil,
El pitjor: potser no destaqui pel seu argument (encara que a mi en aquesta ocasió no m'ha importat massa).


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario