jueves, 11 de diciembre de 2014

Secretos del Corazón, Aoki Kotomi (manga)

 Hola! Nou manga al bloc.
Títol: Secretos del Corazón
Títol original: Boku no Hatsukoi wo kimi ni sasagu
Extensió: 12 volums (67 capítols)
Format original: manga
Adaptacions: pel·lícula (amb actors)
Autor original: Aoki Kotomi
Altres obres de l'autor/a: Pequeñas mentiras piadosas, Lazos Prohibidos


T'agradarà si: t'agrada el romanç i el drama, vols patir fins a l'última pàgina, no t'importen o t'agraden els drames de malalties.
Ni ho intentis si: no suportes cap tipus de drama, tu només vols passar-ho bé quan llegeixes, no t'agrada que exagerin massa...


Sinopsi
El Takuma i la Miyu es van fer amics amb només vuit anys coincidint en un hospital, ell com a pacient i ella com a filla d'un doctor. Ell va fer una promesa amb ella, però la seva malaltia és probable que no els deixi complir-la...
Opinió
Fa temps que tinc ganes de llegir aquest manga perquè tothom diu que era molt dramàtic i la majoria de critiques eren positives. Així que quan el vaig veure de segona mà a un preu raonable em va donar la bogeria i me'l vaig comprar sencer de cop. Després d'haver-me durat menys d'una nit la seva lectura, he de dir que estic molt satisfeta de la meva compra. Potser si l'analitzo fredament no sigui una història summament original o amb un enfocament totalment nou, i fins i tot té algunes parts que no m'han acabat d'agradar, però m'ha enganxat tant i em sentia tan propera als personatges que fins i tot els detalls que no m'han convençut se'ls podia deixar passar i seguir gaudint de la meva lectura.


La història és un drama totalment addictiu. Conté alguns tòpics com el personatge que oculta els seus sentiments per no ferir la persona que estima a més d'aprofitar-se de la premissa típica del drama d'hospital (m'estic morint, ploreu per mi). En qualsevol cas si no t'importa o és un tema que t'agrada (jo, sí, ho accepto, els drames d'hospital són una debilitat en la qual vaig caient periòdicament), i vols un manga en el què passin un munt de coses endavant, aquesta és la teva història.
Potser en algun moment sembla que no avanci, o que caigui en la repetició, però si us ho llegiu d'una tirada com vaig fer jo dóna l'efecte de ser un no parar d'acció i de sentiments. La veritat és que a través d'una premissa bastant simple l'autora aconsegueix ficar-te de ple en el que està passant per molt que sigui exagerat o predictible. En el moment en què llegeixes et dóna absolutament igual, tu sol necessites seguir passant pàgines i ja quan acabis et pots posar a pensar si el que has llegit realment està tan ben fet o no.
Sincerament la majoria del manga, ja analitzat des de la distància, té un argument simple però sense massa errors que m'hagin molesta. Només hi ha un punt que em rebenta una mica i és el prejudici davant el canvi d'òrgans. No vull fer spoilers, però em sembla una mica forçat tot això que es negui i els motius que donen. No sóc científica però segons tinc entès la memòria cel·lular només és per a coses molt petites (canvi de preferències musicals, colors, o això tinc entès) i en general no afecta massa a la persona en si, així que em sembla tot molt exagerat i el que és pitjor, condicionat per al drama conseqüent amb un altre possible trasplantar (no vull dir més...).
Un altre punt que vull comentar de la història és el final. No us diré que no em vaig sorprendre davant l'ambigüitat de les últimes pàgines. Vaig rellegir diverses vegades aquestes últimes pàgines i vaig acabar decidint que era el millor que podia haver fet l'autora perquè no la matessin els fans... Dic això ja que amb un final així no hi ha manera que ni els que volien realisme o els que estimaven el protagonista i volien un miracle quedin enfadats. Crec que és una opció bastant convenient per a tots.


El millor per a mi del manga és que sigui tan addictiu, com no em canso de dir el vaig llegir en menys de quatre hores, i és que els toms enganyen bastant així que de veritat us recomano que si teniu temps ho llegiu de cop o en el mínim temps possible perquè per a mi és com més es gaudeix. I no és que sigui una lectura de grans sorpreses, però et fica prou en situació com per patir pels personatges en tot moment. No obstant això si que he de dir que els canvis temporals de vegades em semblaven una mica aleatoris, sobretot un que hi ha quan estan ja a l'institut em va semblar molt sobtat. Però també he de reconèixer que això ajuda a concentrar l'acció i a explicar només allò que l'interessa a l'autora.
El dibuix pot ser que no sigui del gust de tots. A mi particularment no em desagrada però no arriba a ser prou especial per destacar.


Els personatges també m'han semblat interessants. El Takuma és el que més destaca per ser qui ens narra la història pràcticament tota l'estona (un fet interessant que sigui el personatge masculí i no el femení qui tingui un punt de vista més important), és un noi bastant normal, no és que destaqui per la seva personalitat, però si que és veritat que els sacrificis que s'imposa fan que el personatges caigui bé i que necessitis saber si aconseguirà el seu final feliç o no. A més m'agradava quan l'autora decidia posar una mica de comèdia enmig de tant drama i com es relacionava amb els altres nois del manga (aquestes relacions necessitaven més profunditat al meu parer).
Però també la Mayu m'ha caigut bé, no la coneixem tant com el Takuma, però en general em sembla una noia tossuda i m'agrada que no sigui massa femenina i sigui capaç de prendre les seves pròpies decisions. A més d'ella dels secundaris m'ha agradat sobretot el gran Kou pel seu drama particular i la seva personalitat, potser sigui el personatge més carismàtic del manga, però m'ha faltat una mica de desenvolupament.
Altres personatges no acaben de destacar del tot per a mi i crec que hagués estat bé que ho fessin són, sobretot, la parella de l'amic i l'amiga dels protagonistes, mereixien més personalitat i desenvolupament.


Resumint, un manga addictiu, per llegir-lo en una tarda/nit. Això sí, t'ha d'agradar el romanç i el drama, en aquest cas endavant, el més probable és que aquesta sigui una història que t'atrapi i entretingui. A excepció d'alguns punts en els que s'exagera i idealitza en general m'ha sorprès per bé i me n'alegro d'haver-li donat una oportunitat.
M'he quedat amb ganes de més de l'autora, així que és probable que m'animi amb Lazos prohibidos encara que com diuen que la protagonista és un pel ximple potser de moment la llegeixi per scans a veure què tal.
El millor: enganxa, els personatges, drama ben portat (majoritàriament)
El pitjor: peca d'idealista i exagerada en alguns moments.



Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario