lunes, 29 de diciembre de 2014

Ookami Shoujo to Kuro Prince, TYO Animations (anime)

I un altre anime més!
Títol: Ookami Shoujo to Kuro Prince
Significat del títol: La noia del llop (mentidera, pel conte de Pere i el llop) i el Príncep negre
Extensió: 12
Format original: manga
Adaptacions: anime
Estudi de l'anime: TYO Animations.
Autor original: Hatta Yuki
Altres obres de l'autor/a: Warui Ko no Mikata, Order wa Boku de Yoroshii desu ka?

T'agradarà si: has llegit part del manga i t'ha agradat, busques una comèdia romàntica simple, no et fa res que les protagonistes siguin una mica ximples.
Ni ho intentis si: no suportes els shojos o no et ve de gust veure'n un, en busques un amb una protagonista forta o decidida...

Sinopsi
L'Erika és una adolescent que, en canviar de classe, no sap que fer per encaixar-hi. Desesperada acabarà relacionant-se amb dues noies que només parlen dels seus xicots per això l'Erika s'inventarà que té parella, la mentida se li anirà de les mans i acabarà per ensenyar-los la foto del seu suposat xicot, que casualment és el noi popular de l'institut, el Kyouya.
L'Erika acabarà per demanar-li que sigui el seu xicot fictici i quan ell accepti s'adonarà que tot i que sembli un bon noi és tot el contrari.

Opinió
Aquest és un animi que he vist només perquè segueixo el manga des de fa temps i al assabentar-me que l'adaptaven volia veure què tal ho feien. Encara que si us he de ser sincera tampoc és que sigui gran fan del manga i més aviat el vaig llegir per ser un shojo (i jo en aquest gènere m'empasso gairebé de tot), i ser curt. Almenys puc dir-vos que si us agrada la comèdia romàntica i no us importa gaire l'argument aquest anime és per a vosaltres, us entretindrà durant 12 capítols i el podreu oblidar fàcilment.

La història com dic és bastant dolenta, segueix el romanç entre aquests dos i no trobareu res fora del que és habitual dins del gènere shojo. Potser la presentació que el noi "maltracti" a la noia en gran manera sigui el gran punt en què vulgui sustentar la seva originalitat i diferència, però per al meu gust no ho és suficient i menys quan en el fons el noi segueix sent un tros de pa com tot bon protagonista de shojo.
A part d'això té els típics girs argumentals en què la protagonista té una crisi per no sentir-se prou estimada i al final això acaba com tots esperàvem. No us dic que sigui dolent, però si que és veritat que dins del que una està acostumada del gènere és bastant mediocre així que no ho recomano per a ningú que no li vingui de gust alguna cosa molt lleugera o qualsevol fan del shojo que no l'importi la qualitat mentre l'entretinguin.
El final és el que podem esperar d'un anime que adapta un manga que encara no està acabat, incomplet i deixant a l'espectador amb la sensació que res ha acabat i que podria seguir veient les aventures del Kyouya i l'Erika. No és que sigui dolent, i el cas és que podria ser pitjor, perquè més o menys l'han deixat en un punt que dóna la sensació de clausura, però si que és veritat que és probable que us deixi amb ganes de llegir el manga (que ja us dic jo que de moment segueix en la mateixa tònica que l'anime).

Una dels grans avantatges de l'anime és que és entretingut, i per això no costa gaire veure els capítols sense arribar a avorrir-se. Fins i tot en el meu cas, que ja coneixia la història, no se m'ha fet pesat perquè la meva memòria fallava en alguns punts i en general el ritme d'aquesta història és dinàmic així que no hi ha problema en aquest apartat.

El dibuix i l'animació són senzilles, per a mi no acaben de destacar, ni per bé ni per mal, i com em canso de dir, em veig completament incapaç d'analitzar aquest aspecte perquè no acustumo a fixar-m'hi massa.
La música tampoc destaca massa, a més si haig de ser sincera l'opening té un toc massa "americà" per al meu gust, i l'ending encara que no està malament del tot tampoc és una meravella. De la ost no m'he fixat massa, però si que és veritat que hi ha algun tema agradable per a l'ocasió i que queda bé amb el que passa donant el toc dramàtic/feliç corresponent. O el que és el mateix, un tema poc memorable però bonic.

Els personatges és un dels punts que menys m'ha agradat. El cas és que en un shojo normalment acostumo a donar-li molta importància als personatges ja que si no et cauen bé des del principi i cal suportar-los durant pàgines i pàgines de manga o hores d'anime no solem acabar bé. No obstant això, m'he empassat tot el que he trobat de manga així que anava avisada sobre el que em trobaria. Tanmateix segueix sense caurem del tot bé l'Erika, diguem que té una personalitat massa submisa, estúpida, mentidera, fàcilment influenciable... És a dir, una protagonista que en un principi acabava amb la meva paciència i que, bé, més o menys, al final acabes per suportar-la d'alguna manera i aguantar-la.
El Kyouya no em cau malament del tot, però tampoc és que m'acabi d'agradar del tot. Per a mi segueix massa l'estereotip de noi dolent amb "trauma familiar" (encara que el digui que no), que en el fons acaba sent bona persona i tot un enamorat de la noia encara que li costi demostrar-ho.
Els secundaris, com sempre, per a mi mereixien més protagonisme. Tant en el manga com en l'anime es va formant una mena de grup d'amics que no tenen el paper suficient. És cert que en el format original van explicant més coses d'ells, però jo m'he quedat amb ganes de més en aquest aspecte.

Resumint, si només busqueu un anime entretingut amb romanç i comèdia, aquesta és la vostra història. Si no és així més us val ignorar-la, també hauríeu de deixar-la passar si no us agraden les protagonistes ximples.

El millor: és entretingut.
El pitjor: no destaca massa, la protagonista és una pèl ximple.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario