domingo, 21 de diciembre de 2014

Muv luv Alternative, age (visual novel)

Nova visual novel al blog!
Títol: Muv luv Alternative
Estudi: age
Altres obres de l'estudi: Kimi ga Nozomu Eien
Precedit de: Muv luv (Extra i Unlimited)
Format original: visual novel
Extensió aproximada: (+50 hores) Molt llarga
Idioma: anglès.
Contingut Sexual: Sí.
Enllaços d'interès: https://vndb.org/v92

T'agradarà si: et van interessar els personatges en la primera part, vols drama, no t'importen les coses denses i llargues.
Ni ho intentis si: no has llegit la primera part, vols alguna cosa que vagi molt ràpida, odies les coses lentes.
Sinopsi
Després dels esdeveniments d'Unlimited, el Takeru ha tornat al primer dia en què va arribar al segon món, en aquesta ocasió té en ment fer el que calgui perquè l'Alternative V no es posi en marxa, per a això ajudarà a la Yuuko en tot el que pugui per fer possible l'Alternative IV i salvar la humanitat de l'atac alienígena.

Opinió
Crec que aquesta ressenya serà llarga i una mica complicada de fer i potser també de sobreviure després d'escriure-la. Bé, dit això us explico quina era el meu situació abans de llegir aquesta visual novel, tenia unes expectatives molt altes, massa altes. Diguem que veure que era la més valorada en la web de fans occidentals de les vns m'havia deixat amb unes ganes boges de llegir-la, i a més, l'Unlimited m'havia deixat amb encara més ganes de seguir llegint i de gaudir-la. No obstant això (i aquí ve la bomba per la qual em poden matar), no m'ha agradat, m'ha decebut principalment per ser massa llarga, insistir informació que el lector no interessa, un dramatisme una mica fàcil, i fins i tot uns personatges plans o insuportables en ocasions.

L'estil és molt dolent. D'acord, no és que sigui horrible, però pateix de dues coses, s'enrotlla massa en coses que no interessen, i deixar altres gairebé sense esmentar. A més l'interès en la història és molt inconstant ja que hi ha moments en què realment necessites continuar llegint, però hi ha molts en els que has de forçar-te a fer-ho.
Sobre les coses que no para de mencionar i que avorreixen són principalment les converses de properes missions, que no paren de donar detalls irrellevants, i, el que és pitjor, el protagonista no para de comentar tot el que es diu fent que tot es faci més llarg. Però a part de les missions també en aquest apartat inclouria totes les explicacions de com funcionen els TSF o els intents d'explicació pseudocientífica per a cadascuna de les coses que passen pel que fa al Takeru i els seus “poders especials”. Suposo que donen més riquesa al món que crea però arriba un moment que arriben a cansar ja que són gran part del joc.
Sobre l'interès de la visual novel cal dir que vaig començar amb moltes ganes però no vaig trigar gaire a, progressivament, anar perdent les ganes de llegir perquè has d'esperar per tal de que passin coses. Després vaig tenir un moment en què vaig recuperar les meves esperances amb certa escena d'una mort inesperada i el que això causava. Per mi va ser el millor de la història, però després d'això torna un tros bastant avorrit i després les coses van a pitjor i per a mi intenta tant ser dramàtica i crear emoció que el lector ho nota i no arriba a impactar com podria haver-ho fet (almenys a mi, sé que a la majoria agrada així que sóc jo la rara).
Un altre problema de la narració per a mi és el narrador, si us cau bé suposo que no hi ha problema, però el Takeru i jo no ens acabàvem de portar bé així que realment pot ser molt dur haver de veure els seus pensaments durant hores i hores. Perquè sí, aquesta història pateix de tenir massa volum, i potser si no hagués estat tan llarga l'hagués gaudit més.


La història es centra, al meu parer, massa en el protagonista. Perquè encara que tracta de la lluita de la humanitat contra els aliens, arriba a ser més la lluita del mateix protagonista que de la humanitat. I no crec que l'elecció de basar el pes en el personatge sigui dolenta, però si que és cert que per ser tan llarg podria intentar ser una mica més pluralista.
Un punt del que esperava molt de la història era del drama. Tothom deia que era increïble, que feia plorar, que era molt dur... Bé, doncs jo només he trobat digne de tots aquests elogis la primera mort i com actua el protagonista després d'aquesta en la seva "fugida". Aquest tros em va encantar, em va fer recuperar l'esperança que m'agradés la visual novel, però no ha estat així, lamentablement. A partir d'aquí es van succeint una mort rere una altra i arriba al punt que el lector li dóna absolutament igual qui mor o viu, i aquest és un dels grans defectes per a mi, la poca implicació amb el que està passant per culpa de no connectar amb els personatges. A més hi ha l'altre punt que feia que el dramatisme desaparegués completament (almenys per a mi): la sensació que les morts succeïen perquè tocaven i com anaven ordenades. El cas és que les morts eren molt previsibles, coses com abans d'anar a una batalla el protagonista tenia una conversa amb els personatges que anaven a morir a la mateixa i que totes les morts (o la gran majoria) fossin molt heroiques i exagerades han fet que no hagi quedat convençuda en aquest aspecte i davant de les morts sentís gairebé indiferència.
Sobre l'estructura de la visual novel i com es relaciona amb les anteriors em sembla un bon intent de quadrar tot, però crec que no arriben a aconseguir-ho i les explicacions poden ser massa complexes i alguns punts no m'acaben de convèncer. Diguem que aquesta última explicació sobre què fa que el Takeru sigui el "casual conductor" (ni idea de la traducció) era ja una mica forçat, cert que tenia un punt romàntic però mereixia més explicació (i mira que altres coses de la vn eren completament explicatives fins al cansament). També que tantes coses depenguessin de la determinació era una mica exagerat al meu parer.
Sobre l'acció en la història he de dir que esperava més, no és que en volgués perquè a mi les batalletes no m'acaben d'agradar, però amb la premissa que presenta esperava un munt de lluita contra els aliens i el cas és que aquests tarden en aparèixer. Una cosa curiosa per a mi és com no hi ha descripció de l'acció en si sinó que aprofiten i ens mostren directament els tirs dels TSF (robots gegants) i la sang que surt dels BETA (aliens), almenys això col·labora amb l'amenitat.
Sobre l'amor he de dir que tampoc m'ha acabat de convèncer, perquè el rotllo dels mons fa que els sentiments del Takeru no semblin molt reals. No obstant això és curiós i fins i tot està mig ben fet com el Takeru té moments amb la Sumika en aquest segon món. Em sembla més o menys justificat i és curiosa aquesta necessitat encara que no siguin exactament el que volen (el que fa una per no posar spoilers). Però tot i així no m'acaba de convèncer, hi ha molts pensaments en relació a l'amor que sent i tanmateix no es desenvolupa suficientment. Relacionat amb això em veig obligada a comenta les escenes sexuals. La que tenen la parella em sembla innecessària però no tinc més problemes, però certa escena recordada (que no us en faig spoiler, perquè us sorprengueu) em sembla completament absurda, feta pel morbo i que s'enfoca massa en la morbositat per la situació en la qual es produeix.
El final no em convenç tampoc. He de dir que, malauradament, el coneixia abans de llegir la història ja que tinc el do de llegir spoilers sense voler-ho fer. En qualsevol cas, frustra que després d'hores i hores llegint el protagonista acabi on acaba i en la situació tan estereotipada, a més de treure valor a tot el que parlava abans sobre l'amor.

El dibuix està bastant bé, i sent ja una mica antiga de moment aguanta bé el pas dels anys. Però destaca que tots els personatges moguin les boques en parlar i tanquin els ulls (no tinc ni idea de si ja es feia, però em sembla bastant modern), i la quantitat notable d'escenes animades que destaquen sobretot, com ja comentava abans, en la lluita.
Del sistema del joc m'agradaria queixar-me que m'ha faltat una opció de poder veure una galeria de cgs i d'escoltar la banda sonora, crec que no els costava res i no poder-les veure i sobretot escoltar-les és una pena.
La música té grans temes. Alguns instrumentals eren realment èpics (de vegades fins i tot més del que estava passant en escena), encara que també hi ha moltes peces poc memorables en haver alguns temes de qualitat fa bon balanç. A més els temes cantats estan força bé i almenys transmeten les ganes de lluitar i l'esperança de la humanitat. Us deixo l'opening i un instrumental que m'agrada bastant.


Els personatges en general no tenen prou desenvolupament a excepció del protagonista. Sí, perquè a Muv luv Alternative, gairebé tot gira al voltant del protagonista per la qual cosa si no et cau massa bé és un greu problema. Podria dir que fins que no mor la primera persona en el joc el Takeru em semblava insuportable, no entenia perquè nassos volia salvar el món si li donava absolutament igual el que passés en aquest, si ell no podia implicar-se que no ho fes, perquè en el fons podia haver ignorat tot el rotllo d'aquest món que no era el seu. El cas és que a partir d'aquest punt entenem perquè ens hem hagut d'empassar tal protagonista, ja que realment madura i té el seu moment depressiu totalment comprensible en aquestes circumstàncies. Després de tot això, és més o menys suportable com a protagonista però segueix sent pesat veure com totes les noies l'admiren i li diuen el bo que és, sense haver fet res per merèixer-s'ho a excepció de tenir unes grans habilitats de pilot. Tot i així he de dir que en la batalla final hi ha un cert moment de dubte molt llarg que em sobrava bastant, sí que es nota que volen que destaqui la innocència del protagonista, però l'escena es fa molt pesada a causa de la seva indecisió.
I la resta de personatges, que són un munt, tenen poc desenvolupament i gairebé cauen en l'oblit. Em sembla molt trist utilitzar un munt de personatges amb gran potencial i deixar-los mig abandonats a la majoria i fer que a l'espectador l'importi molt poc el que els hi passi.
Potser si hagués de destacar algú altre seria la Meiya, pel seu paper de donar consells i posar seny en el Takeru i a més, personalment em cau bé i des del meu punt de vista té molts més mèrits que el protagonista. Un altre personatge que mereixia molt més desenvolupament era la Yuuko, per tot el seu paper en la investigació de l'Alternative, per la seva intel·ligència, la seva capacitat per guardar els seus sentiments, hagués estat interessant saber més d'ella.
Els altres queden en un segon pla i només puc dir que l'Ayamine que tant m'agradava a l'Extra i l'Unlimited, decau bastant mostrant massa el seu costat “dere”. No dic que m'hagi disgustat del tot, però no té gairebé paper com la majoria de personatges.

Resumint, no m'ha agradat aquesta visual novel que sembla enamorar a tot aquell qui la llegeix. No dic que tot sigui dolent, i, de fet, fins a cert punt puc entendre perquè agrada tant, però al meu parer la majoria de personatges no es desenvolupen bé, la història té molts errors, el drama és forçat, i poques coses destaquen positivament en aquesta vn excessivament llarga.
No obstant això, per la gran popularitat que té us animo a provar-la ja que pot ser que a vosaltres us agradi més que a mi. I de fet em fa ràbia que no hagi pogut gaudir d'una cosa que acostuma a agradar tant.

El millor: el tros de la primera mort i la fugida del protagonista, alguns temes musicals, té
algun moment èpic.
El pitjor: els personatges que no es desenvolupen, que sigui pesada en moltes ocasions, el drama forçat ...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario