miércoles, 10 de diciembre de 2014

Madame Bovary, Gustave Flaubert (llibre)

Un altre llibre en el bloc.
Títol: Madame Bovary
Títol original: Madame Bovary, mœurs de province
Autor/a: Gustave Flaubert
Altres llibres de l'autor/a: Salambó, L'educació sentimental
Pàgines: 411
Format original: llibre
Adaptacions: gran quantitat de pel·lícules

T'agradarà si: t'agraden les novel·les denses o no t'importen, vols llegir una novel·la per l'estil, no pel contingut, no t'importen les obres amb poca acció.
Ni ho intentis si: no suportes les descripcions extenses, vols una novel·la lleugera, t'és igual l'estil, vols una història interessant.

Sinopsi
Emma és una noia somiadora a la qual li encanta llegir novel·les sentimentals. Per això quan en el seu matrimoni no trobi el que esperava, emoció i aventures, patirà una gran decepció i acabarà buscant alternatives al matrimoni.

Opinió
Aquest llibre l'he hagut de llegir per obligació, encara que si que és veritat que tenia ganes de llegir-lo pel simple fet de ser un clàssic bastant conegut. Tot i així, d'altra banda, li tenia por pel fet de ser realista i amb això assegurar gran quantitat de descripcions i detalls en l'estil, que no és que no m'agradin però deixen clar que el llibre que llegiràs serà dens i no te'l podràs acabar en poc temps. Així que amb sentiments contradictoris i en un principi sense saber que em trobaria a Madame Bovary vaig començar a llegir la novel·la i us puc assegurar que cal prendre-s'ho amb calma, però que és un llibre que val la pena llegir encara que no el gaudeixis massa pel què passa.

La història en un principi es presenta com un Quixot de les novel·les romàntiques, és a dir, en aquest cas Emma ha llegit tantes històries d'amor que té unes expectatives altíssimes del matrimoni que ja en la nit de noces no es compleixen del tot. Però alhora també segueix el tema de moda de l'època que era la dona adúltera.
No obstant això, per a mi en aquesta novel·la l'acció és el menys important. Passen coses, és clar, però no espereu un argument amb canvis, girs etc. Com dic tantes vegades aquesta novel·la destaca sobretot per l'estil així que si voleu alguna cosa que us sorprengui en el sentit de l'acció no és la vostra història.
Per això mateix el final no és una sorpresa i en algunes edicions com la meva tenen la simpatia de revelar el que passa perquè la condició de clàssic sol significar en moltes ocasions que tothom pugui dir spoilers sense por a la mort (em rebenten els spoilers encara que siguin en clàssics...). En qualsevol cas l'ambientació i tot el que ha anat passant a la novel·la és gairebé un avís d'aquesta última acció clau, però m'agrada com l'autor no es queda en aquest punt i el final ens relata també el futur d'altres personatges que, ens interessin més o menys, fan que aquest acte no s'idealitzi com passaria en una novel·la romàntica.

L'estil és una de les coses pel que més destaca la novel·la, per aquestes descripcions que diuen tantes coses. Un exemple molt clar és el de la famosa gorra de Charles en el primer capítol que amb només la descripció objectiva d'una cosa se'ns estan donant a entendre un munt d'aspectes de la personalitat d'aquest personatge. Per això moltes vegades pot passar-nos per alt el motiu d'algunes de les coses que se'ns descriuen o que estan volent-nos mostrar. Sobretot perquè, no us enganyaré, hi ha moments on la lectura es fa pesada així que és fàcil desconnectar i no acabar d'entendre que estàs llegint i haver de tornar a l'últim punt on prestaves atenció.
Tot i això, val la pena aquesta obsessió que demostra tenir l'autor per les paraules i les frases i em dóna la sensació que en aquest llibre especialment (encara que en tots succeeixi) la versió en l'idioma original ha de valer molt més que qualsevol traducció. Per tant, a tots els que vulgueu llegir alguna cosa amb un bon estil Flaubert és obligatori.

Una cosa que a mi m'ha agradat bastant és l'ambientació i ja no en el sentit d'on succeïa l'acció sinó en l'espiral de depravació i corrupció en què va caient la protagonista i de la qual no pot ni vol sortir. Em crida bastant l'atenció aquesta inconformisme amb tot que pateix la protagonista, aquest haver de buscar coses noves constantment encara que cap acabi de saciar la seva set de viure. Per això dic que em sembla interessant l'ambientació.

Els personatges també m'han interessat prou perquè aquest punt de vista tan objectiu des del qual és narrada la història no és problema per al desenvolupament i profunditat d'aquests. Sobretot l'Emma Bovary és un personatge molt interessant i un punt bastant probable al qual dirigir el teu odi. M'explico, cada acció de la protagonista és estúpida i tot el problema de diners a què es condemna ella mateixa em sembla ridícul i em frustrava molt. No obstant això aquestes mateixes raons que em fan odiar-la també em fan reconèixer que és un bon personatge ja que és creïble per molt que frustrant.
Però no només ella, en la novel·la també tenen importància alguns dels secundaris com Homais per ser un pedant tan estúpid que fa gràcia (de debò les bestieses d'aquest home són mítiques), a més era curiós com entre la fe cega en la religió o en la "ciència" no hi ha gaire diferència. El Charles que és la mediocritat feta persona i que per això destaca i fins i tot en ocasions feia pena pel seu amor a la seva dona. O Rodolphe per intentar viure al màxim.

Resumint, una novel·la que val la pena llegir pel seu estil, ambientació i personatges encara que no per això us deixi de dir que és una novel·la una mica densa en ocasions i que cal conscienciar-se abans de llegir-la i prendre-s'ho amb calma.

El millor: estil, personatges, ambientació.
El pitjor: de vegades pot resultar pesada per l'escassetat d'acció.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario