jueves, 25 de diciembre de 2014

L'home llop, George Waggner (pel·lícula)

Una altra pel·lícula al bloc!
Títol: L'home llop
Títol original: The Wolf Man
Director/a: George Waggner
Repartiment: Claude Rains, Warren William, Ralph Bellamy, Patric Knowles, Bela Lugosi, Maria Uspénskaia, Evelyn Ankers, JM Kerrigan, Fay Helm, Lon Chaney Jr., Forrester Harvey, Eddie Polo
Música: Charles Previn, Hans J. Salter, Frank Skinner
Altres pel·lícules del director/a: El lluitador de Kentucky, Pistolers.
Durada: 67 min
Any: 1941
Format original: pel·lícula

T'agradarà si: no t'importen les pel·lícules antigues (amb els pocs recursos a nivell d'efectes especials que això representa), tens curiositat per saber com va ser la pel·lícula que va donar a conèixer el mite de l'home llop.
Ni ho intentis si: no t'agrada el gènere del terror o fantàstic i menys si són pel·lícules antigues...

Sinopsi
Després de tornar a Gal·les, un jove noble serà mossegat per un llop. Quan comencin a passar morts estranyes començarà a sospitar que podria ser ell inconscientment el causant d'aquestes.

Opinió
Aquesta és una de les tantes pel·lícula que he vist pel desafiament i que realment fan que em pregunti que nassos faig jo veient semblant història. És obvi que des d'un principi no tenia grans expectatives posades en aquesta pel·lícula, perquè l'únic al·licient que vaig descobrir per veure-la era que és de les primeres que tractava la temàtica dels homes llops. I la veritat és que no em sol agradar massa aquest tipus d'argument i una pel·lícula que el tracti no m'acostuma a cridar l'atenció i aquesta sent tan antiga gairebé em repel·lia. L'he vist i les meves expectatives s'han complert, no m'ha interessat massa i es nota que el pas del temps no li ha anat gaire bé.

La història no m'ha interessat en cap moment. De fet, la sinopsi gairebé et resumeixen la història ja que no passa molt més, i si bé té part psicològica no està del tot ben aprofitada. El cas és que el debat que té el protagonista és una mica ridícul, és cert que podem entendre la seva por, però pateix de l'estupidesa pròpia de l'elegit. Vull dir amb això que ens trobem a la cinta amb les típiques escenes on el jove és advertit, li donen coses per ajudar-los i primer no se les creu, després per fer-se l'heroi no es queda amb cert objecte...
També és molt curiós com la pel·lícula utilitza massa alguns tòpics fàcils. Ja des del principi que tracti el tema de l'home dominat per x que no pot impedir no és que sigui molt original (tot i que ben fet sempre pugui donar bons resultats), però el problema per a mi és, com, per exemple, utilitza la figura dels gitanos com lloc d'on procedeix la màgia. Crec que és caure en el recurs fàcil. També el drama del "triangle" amorós està per omplir i posar una mica més de trama, perquè realment crec que a cap espectador l'importa ja que el desenvolupament és pèssim.
Suposo que aquest és el meu problema amb la història en general, que aprofita molts temes típics però no es decideix per desenvolupar-ne cap en profunditat. És per això que per a mi es queda en un producte mediocre en tots aquests aspectes.
El final és el que gairebé des del principi prediem, ens ve a remarcar la fatalitat de l'heroi i com no pot fer res per evitar-ho. Intenta donar un toc de dramatisme per les circumstàncies en què es dóna cert acte, però crec que la majoria pot coincidir en que sentim indiferència pels personatges al llarg del visionat i per tant ens quedem igual després d'aquest intent.

Tampoc juga al seu favor ser una pel·lícula tan antiga. Acostumats ara als efectes especials, veure un home-llop d'aquestes condicions ens pot resultar bastant ridícul i fins a gairebé còmic. Les escenes amb més tensió dramàtica avui dia ens semblen forçades i sobretot, si més no per a mi, molt exagerades. Els ambients en què es mouen els personatges estan plens de boira, i la música que sona en aquests moments és completament descompensada amb el que està passant.
Almenys, això sí, és una pel·lícula bastant curta (o almenys a mi m'ho ha semblat), així que no hi ha problema en veure-la per molt que pugui ser avorrida.

Els personatges tampoc destaquen massa. Com a molt podria dir que el protagonista té aquest dilema tan humà dels instints i el que s'ha de fer, a més del no poder escapar del destí (com ja comentava abans), però més enllà d'això tampoc té gaire personalitat. La resta de personatges té poc interès, perquè la dona fa el paper de dama en dificultat, i la gitana aporta un toc de fe i de màgia a l'assumpte per fer-ho tot més esotèric.
A part del protagonista, per mi no ha destacat ningú més en aquest apartat, perquè encara que apareguessin més personatges semblaven representar un tipus de vida i poc més.

Resumint, és una pel·lícula que no m'ha acabat d'agradar i que només la recomanaria per a curiosos que volen veure de tot, perquè sí que és cert que crida l'atenció com a representació de l'home-llop i per l'aire tan antic que desprenen totes les imatges.

El millor: no es fa pesada, és curiosa.
El pitjor: no destaca en gairebé res, no desenvolupa ni personatges ni argument...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario