domingo, 7 de diciembre de 2014

Hirunaka no Ryuusei, Yamamori Mika (manga)

Nou manga al blog!
Títol: Hirunaka no Ryuusei
Significat del títol: Una estrella fugaç en ple dia (traducció lliure)
Extensió: 78 capítols (11 volums)
Format original: manga
Autor original: Yamamori Mika
Altres obres de l'autor/a: Sugars

T'agradarà si: vols un manga shojo, no t'importen els triangles amorosos, vols una sèrie llarga i entretinguda, et ve de gust una protagonista que almenys no sigui ploramiques.
Ni ho intentis si: estàs una mica farta del triangle amorós explotat al màxim (i que es torna l'element clau).

Sinopsi
La Suzume haurà de començar de zero i des del seu poble tranquil anirà a viure a Tòquio. Sense saber si sabrà viure a la gran ciutat coneixerà un noi amable que l'ajudarà, s'adonarà que va a la seva escola, però el que no es podia imaginar és que serà el seu professor.

Opinió
Aquest és un dels tants mànigues que seguia des de fa temps per scans esperant actualitzacions. De fet no recordo quant temps fa que l'estic llegint, però suposo que tafanejant per mangahere els shojos més populars vaig trobar-me amb aquest. Una de les coses que més em cridava l'atenció, a part del romanç professor-alumna (que moltes vegades no m'agrada com es desenvolupar), va ser que la protagonista fos de poble. Vaig començar a llegir-lo i em va enganxar prou per llegir tots els capítols que havien sortit en aquell moment i haver de quedar-me amb les ganes de saber com continuava. En general, després de per fi haver-lo llegit sencer puc dir que és un manga entretingut amb alguns errors i moments que no m'han acabat de convèncer.

La història té dues parts molt diferenciades, la primera és la que descric a la sinopsi i més o menys segueix les premisses de l'amor "prohibit" entre mestre i alumna. Aquesta part és la típica de shojo que tracta d'un primer amor fins que arriba un punt dramàtic on les coses canvien bastant donant pas a aquesta segona part.
Diguem que la segona part és la que jo esperava perquè triomfaria el personatge que jo volia, i no obstant això no m'agradava, perquè estic una mica farta d'aquesta direcció que prenen molts shoujo últimament (Ao haru ride, t'estic mirant a tu, si). No dic que estigui malament, però normalment sabem cap a on es dirigeix això i en aquest cas no m'agradava. I no obstant això per a sorpresa de tots, l'autora en un últim moment decideix acabar de forma inesperada i deixant junta a la parella que ningú pensava que quedarien junts però que la majoria volíem que així ho fessin (estic intentant posar pocs spoilers, disculpeu si alguns us ho imagineu).
El cas és que em vaig assabentar una mica abans de llegir el final amb qui es quedava la protagonista i em vaig alegrar perquè m'agradava aquest personatge, però alhora sabia que no em convenceria. Podríem dir que la història gairebé des del títol anava indicant que l'elegit seria l'altre, i m'ha donat la sensació que l'autora ha volgut canviar-ho a última hora i no ha quedat del tot convincent. Així que sí, m'alegro que es quedi amb ell, però crec que podria haver-se treballat més.
Potser un altre punt de la història que m'hagués agradat que s'hagués desenvolupat més són els secundaris. Sobretot l'amiga de la Suzume tenia molt potencial amb el noi, que sí, que sabem algunes coses d'ella, però crec que l'autora podria haver-ho explotat més (encara que no és novetat que jo demani als mangakas que no abandonin els secundaris, per molt inútil que sigui el meu prec).

El dibuix és bonic i m'agrada per ser bastant característic. A més l'estil és bastant dinàmic, es llegeix molt ràpid i crec que a qualsevol que busqui un shojo pot entretenir-se i gaudir amb ell, més enllà del problema del final i del amb qui es queda la protagonista.

Els personatges són un dels punts que més m'han agradat del manga. Sobretot des del principi em va agradar molt la protagonista, perquè la Suzume no és una ploramiques (un punt a favor sent heroïna d'un shojo), és una noia de poble que se sent perduda a la ciutat (Potato Girl, la noia patata, em feia gràcia el nom), però a més normalment actua per ella mateixa i no deixa que el noi ho faci tot (cosa que està força bé).
Però també els dos nois m'agradaven. El Shioshio no em convencia del tot, i la seva actuació amb ella no em va convèncer, però el cas és que coneixent tot el seu drama tampoc em va disgustar. A més m'agradava durant el principi com es tractaven ell i la protagonista.
Tot i així el Mamura em va agradar molt més, perquè encara que és el típic noi amable de manga, la seva timidesa era mona, el seu intent d'ignorar a les dones també així que des d'un principi em vaig fixar més en ell. Així que visca els nois tímids en els mangas, suposo.
I com ja comentava abans l'amiga de la Suzume també ha destacat per no callar res quan parla amb la protagonista i la seva personalitat peculiar. A més del noi que s'enamora d'ella i la seva relació (que em repeteixo però mereixia més desenvolupament).

Resumint, és un manga shojo entretingut que té alguns problemes a nivell d'història, sobretot pel final i que no acaba de dirigir bé amb qui es quedarà la protagonista. Però deixant això a part això si que us el recomano si us agrada o us ve de gust un manga d'aquest gènere ja que per mi els personatges valen la pena.

El millor: personatges, entretingut, enganxa, no es passa amb el drama (normalment).
El pitjor: com es maneja el triangle amorós, i el final mal desenvolupat.


Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. doncs te bona pinta, potse el llegire

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. És un shojo entretingut així que si et va el gènere endavant.

      Eliminar