sábado, 20 de diciembre de 2014

Alice 19th, Yuu Watase (manga)

Hola! Nou manga al blog, en aquest cas una relectura d'un manga que ja tenia fa força temps.

Títol: Alice 19th
Significat del títol: Alice, la dinovena.
Extensió: 40 capítols (7 volums)
Format original: manga
Autor original: Yuu Watase
Altres obres de l'autor/a: Fushigi Yuugi, Ayashi no Ceres

T'agradarà si: no t'importen les històries entretingudes i simples, t'agrada el shojo amb màgia...
Ni ho intentis si: vols una història complexa, que et marqui per sempre, et molesta tot el que pugui ser una mica infantil.




Sinopsi
L'Alice viu a l'ombra de la seva germana, a l'escola només la coneixen per això, però la seva vida està a punt de canviar més del que s'imagina. Tot començarà quan salvi un conill de ser atropellat i el Kyo, un noi popular del institut, la salvi a ella a la vegada. I, a més. l'animal li donarà una estranya polsera amb una pedra vermella. En què s'ha ficat l'Alice?

Opinió
Alice 19th, és un manga que vaig llegir fa molts anys així que no em recordava gaire del que passava i gairebé ni sabia de què tractava. No obstant això si que tenia en ment que en el seu moment em va agradar bastant perquè en aquell temps qualsevol cosa que tingués fantasia m'apassionava, i en el cas en concret crec que em feia gràcia el poder de les paraules com a forma de màgia.
Ara bé, encara que esperava trobar-me amb una història de màgia, una mica estereotipada i infantil, en aquesta relectura m'ha semblat encara pitjor del que les meves expectatives suposaven trobar-se, que ja era poc.

Anem a veure, la història té algunes coses que no estan malament del tot, però que em semblen mal aprofitades, i sobretot un altre munt de coses que són molt típiques i el pitjor de tot, que pretenen ser moralistes. La premissa sobre la qual es basa és el poder de les paraules, una mena de no a la guerra, sí al diàleg, i serà una reflexió molt bonica si voleu, però a mi em sembla massa òbvia per fer una representació visual de la mateixa. Perquè crear tot aquest poder de les paraules per acabar dient com ens poden danyar certs diàlegs i que els personatges es fiquin en el "cor interior" de la gent per, mitjançant paraules poder salvar-los és bastant ridícul al meu parer.
Després està l'altre dels punts principals de l'obra: la lluita del mal contra el bé. Diguem que no sóc molt fan de les històries que ja, t'estan dient que les coses són blanques o negres i que no hi ha punt intermedi així que llegir sobre com hi ha paraules "dolentes" i "bones" tota l'estona era avorrit i pesat. A més d'afegir a això l'altre tòpic que solen tenir aquest tipus d'arguments: "ets l'elegit i no pots escapar d'això". Quan hi ha gent molt més preparada però que mira, no són tan purs o alguna bestiesa així.
Potser un punt que no està tan malament és l'amor. Ho dic perquè almenys l'autora juga amb el no puc dir-t'ho encara que vulgui, els sentiments confusos del noi, la culpabilitat per la germana... No és que sigui una meravella ni de bon tros, però potser per mi era el més interessant del manga.
El final és el que esperem des del principi, la resolució del conflicte amb la germana, i potser la relació amb aquesta no estigui tan mal feta, perquè almenys l'autora juga amb els sentiments de les dues noies, com l'Alice es sent inferior però tot i així estima a la seva germana, com no s'atreveix a dir-li els seus sentiments... no està malament del tot, però potser si s'hagués centrat més en això i no tant en el món màgic (o haver-ho plantejat millor o que fos un manga realista, una de dues), m'hagués convençut més.

L'ambientació per a mi també és un problema. L'autora crea un món dominat per mestres del lotus o de les paraules sagrades que al principi no està malament, té el seu punt d'originalitat, però es nota que al final l'autora no tenia temps per remarcar totes les que existien. A més compta amb el problema de no desenvolupar gens bé totes les organitzacions que hi ha al voltant d'aquest poder, i explicar tot bastant per sobre. El cas és que crec que tenia un gran terreny per explorar i en set toms queda curta en aquest aspecte.

Els personatges tampoc són una meravella. No és que em caiguessin malament, simplement no sentia res per ells en la majoria de casos. L'Alice és una protagonista tímida, poca cosa, que sempre intenta fer tot bé i ajudar a tots, és a dir, en general una persona tan normal que avorreix. D'acord, estic sent una mica dura, però a mi que tothom sigui tan bo i perfecte m'acaba per cansar una mica. El mateix dic del Kyo, almenys juga al seu favor tenir un passat més o menys interessant i alguns traumes, però poca cosa més. Per al meu gust és un bon noi sense més que no m'ha acabat de convèncer. Potser el que més m'ha agradat és el Frey, també és el típic bromista que fa veure que no l'importa res però en el fons és un tros de pa enamorat. Tanmateix aquest tipus de personalitats m'agraden més i de tant en tant aportava una mica de humor a la història (que no estava de més, perquè tampoc és que m'interessés massa el que passava). La conilleta també tenia els seus moments d'humor, i els altres personatges són pur farciment (almenys des del meu punt de vista).

Resumint, és un manga bastant passable, que per a mi té més punts negatius que positius així que no us ho recomano. Potser per a fans de la fantasia i que només vulguin entreteniment no estigui malament del tot (com jo quan era petita), però d'altra banda no crec que arribi a agradar-vos massa.

El millor: es llegeix ràpid, entreté.
El pitjor: no destaca, tòpics, (la lluita del bé i el mal, el poder de les paraules...)


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario