viernes, 14 de noviembre de 2014

Solanin, Inio Asano (manga)

I un altre manga més per al blog!
Títol: Solanin
Extensió: 1 volum (28 capítols)
Format original: manga
Adaptacions: pel·lícula amb actors
Autor original: Inio Asano
Altres obres de l'autor/a: Nijigahara Hollograph, La noia a la vora del mar.

T'agradarà si: t'agrada el drama, has llegit alguna obra de l'autor i et va agradar l'estil de l'autor, t'agraden les obres que tracten sobre passar de l'adolescència a la maduresa, de la incomprensió i no saber què fer...
Ni ho intentis si: no suportes el drama, ni el manga on els personatges i el factor psicològic és el més important.

Sinopsi
Un grup d'amics que es van conèixer a la universitat, concretament en un club de música. El pas del temps els fa seguir reunint-se de tant en tant, però tots ells se n'adonen que la vida adulta no és el que esperaven, que cal prendre moltes decisions, renunciar coses i aguantar-ne d'altres, deixar somnis enrere, ser realistes... O potser encara no?

Opinió
El cas és que des que vaig saber que publicaven una altra obra d'Asano em va cridar l'atenció. Al principi no tenia intenció de comprar-lo ja que l'altre mana que tenia l'autor el recordava poc, però com quan el vaig rellegir vaig quedar fascinada per l'estil tan personal i vaig decidir que necessitava una mica més d'aquest autor, sabent que aquesta és una de les obres per les quals és més conegut vaig saber que acabaria fent-me amb aquest gran tom (en sentit literal i figurat). He gaudit una barbaritat, m'ha sorprès moltíssim i ha superat les meves expectatives.

D'acord, potser aquest paràgraf us hagi sonat una mica exagerat, però de veritat que feia molt de temps que un manga no m'agradava tant. El cas és que esperava una cosa tan estranya com Nijigahara Hollograph, que em va agradar bastant però per la seva dificultat no vaig arribar a connectar totalment amb el manga i els personatges, però Solanin és realista, amb personatges amb els quals s'empatitza totalment, amb filosofia però bastant accessible per a tots i el millor de tot amb un ambient increïble de somnis frustrats, de no saber què fer, de preguntar-se que fer amb la vida...
Potser m'hagi agradat perquè tinc debilitat per les històries de creixement on els personatges no són joves ni adults són quelcom entremig i se senten perduts enmig d'una societat en la qual tothom sembla estar segur del que vol fer. Però també he d'assegurar-vos que podeu donar-li una oportunitat si us crida l'atenció el que dic perquè almenys per a mi ha valgut molt la pena (tot i que el preu pugui tirar enrere, però penseu que són dos volums en un).

Pot ser que la història no sigui el més important de l'obra, perquè si bé passen algunes coses (i una força dramàtica i en un primer moment inesperada), també és cert que no és tant pel què sinó pel com, per molt que l'expressió soni a tòpic.
Tot i així, si he de buscar-li un punt negatiu a la història en si pot ser que sigui el final. Hi ha algunes coses que m'haguessin agradat una mica més tancades, però tot i així és veritat que té més sentit al final que tria ja que li dóna més realisme.

L'estil és el punt que més m'agrada del manga. No tant pel dibuix, encara que m'agrada bastant també, (i sobretot com en algunes escenes representa els pensaments dels personatges, penso en una en concret on un personatge surt dibuixat moltes vegades), sinó per la forma que té d'explicar la història, passant pels pensaments dels personatges principals, arribant a conèixer i comprendre la seva situació.

Aquest és un manga amb gran quantitat de pensaments i diàlegs llargs, que es llegeix amb calma i poc a poc es va entrant cada vegada més en aquesta ambientació (que fàcilment t'envolta) per la qual es mouen els personatges, que enmig de somriures se senten perduts i segueixen endavant sense saber cap a on. Sobretot aquesta nostàlgia per la joventut i pel temps passat unida a la música com una mena de salvació.

Fins i tot els personatges m'agraden. D'acord, tens raó lector, si jo estigués en la teva posició també pensaria en l'exagerada que és qui sigui que està redactant la ressenya, però en aquesta ocasió els defectes no m'han semblat prou importants per haver de destacar gairebé res. En aquest apartat l'únic que puc dir és que la meva vena més romàntica potser hauria volgut una parella més que s'intuïa en la meva ment, però tampoc he trobat que perdi punts per això.
A part d'això cal dir que adoro el Taneda per ser un somiador i un romàntic (sentit ampli), i fins i tot m'agrada més pel que li passa, perquè és fins i tot metafòric el que li passa i en el moment que ho fa. Però la Meiko és la que fins i tot destaca més, per ser una noia indecisa, feble però amb fortalesa interior, per ser contradictòria i sentir-se perduda.
Potser els altres personatges no destaquen tant, però sí que valen la pena i ajuden a crear tot aquest ambient del què us parlo.

Resumint, en aquesta ressenya completament idealista i exagerada puc dir que m'ha encantat aquest manga i que crec tard o d'hora que em faré amb alguna altra obra d'Asano. M'he enamorat de la forma tan especial que té d'explicar històries.

El millor: l'estil, els personatges, l'ambientació, el dibuix...
El pitjor: potser el final hagués pogut ser millor, però això no és significatiu.


Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. em vaig estar a punt de comprar aquest manga pero al final no em vaig animar es una pena perque despres de llegir la teva opinio li tinc moltes ganes

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, a mi m'ha agradat força :) Però bé sempre pots provar primer per scans per veure si t'agrada l'estil del autor.
      gràcies per comentar^^

      Eliminar