martes, 25 de noviembre de 2014

Pink Flamingos, John Waters (pel·lícula)

Hola! Nova pel·lícula al bloc
Títol: Pink Flamingos
Director/a: John Waters
Repartiment: Divine, Danny Mills, David Lochary, Mary Vivian Pearce, Mink Stole, Edith Massey
Música: Diversos
Altres pel·lícules del director/a: Hairspray, Viure desesperadament.
Durada: 95 min
Any: 1972
Format original: pel·lícula

T'agradarà si: t'agrada veure barbaritats, et ve de gust una cosa estranya, sense límits que explora qualsevol cosa que et pugui semblar fastigosa, vols pel·lícules diferents i transgressores.
Ni ho intentis si: t'agraden les pel·lícules tradicionals, no t'agrada res que resulti desagradable en excés, o més concretament no vols veure res que tingui a veure amb escatologia, pornografia, canibalisme....

Sinopsi
Bab Johnson, Divine, és considerada la persona més immunda del món per un diari local, però aquest títol deixarà indignats al matrimoni Marble, que es negarà a acceptar-ho.
A partir d'aquesta premissa la cinta ens descobrirà un munt de porqueries i depravacions.

Opinió
Després de dues setmanes sense veure pel·lícula (ho sé, no us importa), per fi em vaig decidir a fer-ho en tenir una mica més de temps, el problema és que després de buscar la pel·lícula que m'havia tocat aleatòriament no la vaig trobar així que em va tocar fer una altra vegada sorteig i va sortir aquesta que us ressenyo. Tenia poca idea que m'anava a trobar, però després de llegir la sinopsi vaig quedar sorpresa per com tothom la considerava fastigosa i que tot i així hi ha gent que ha quedat contenta amb la cinta. En el meu cas he de dir que ja gairebé començant amb certa escena que involucrava pollastres vaig quedar desconcertada i preguntant-me què nassos estava veient. Per descomptat si no us voleu sorprendre veient porqueries no la veieu, si sou curiosos i penseu que cal veure de tot endavant, però si us interessa a nivell argumental deixeu, no crec que ningú que busqués una bona història li agradi això.

Com us acabo de dir l'argument és un pretext per mostrar tot tipus d'escenes desagradables sense o amb sentit. Bàsicament és això, una competició entre les dues famílies que volen ser considerades les més marranes, immundes, porques... així que veurem un espectacle de perversió i escenes repugnants. Però deixant a part l'impacte que poden arribar a causar les imatges, la veritat és que a mi m'avorria perquè només pretén això. Encara que entenc que és tota una experiència visual, la veritat és que a part d'això no hi ha res més.
Per tot això el final acaba amb la confrontació però res més, una manera com una altra d'acabar aquesta gran quantitat de despropòsits sense sentit. Tot i això, m'ha cridat l'atenció que després de la cinta, almenys on l'he vist jo, sortia el director mostrant algunes de les escenes descartades de la pel·lícula. Segueixen en la mateixa tònica que la pel·lícula així que tampoc era res especial, però si que és veritat que m'ha fet gràcia veure el cervell darrere d'aquesta cinta, estic convençuda que s'ho devia passar d'allò més bé a mesura que feia el guió, o almenys jo me l'imagino pensant que era el més desagradable que se li passava pel cap per posar-ho en la història.

Per tot això si que és veritat que és una pel·lícula memorable amb algunes escenes que romanen en la memòria es vulgui o no. Si us he de dir la veritat, encara que hi ha de tot (passant per canibalisme fins pornografia sense censura), com el to de la pel·lícula és exagerat i fins i tot còmic no arriba a traumatitzar com podria haver-ho fet, així que no és del pitjor que he vist, almenys en el sentit de causar fàstic. Encara que això no m'impedia preguntar-me qui em manava a mi veure això, perquè per molta experiència que pugui ser en el fons no m'interessava gens el que passava, així que només la idea de "a veure fins a quin nivell arriba això" era el que em feia continuar.

Un aspecte molt curiós és la música, perquè crec que sobreutilitzen cançons que no paren de canviar i que normalment desentonen amb el que passa creant un efecte bastant curiós.

Un altre punt que volia comentar és l'actuació, que encara que jo no sigui gran experta en el tema ni res m'ha semblat summament exagerada en tot moment. No és que consideri que ho fessin malament, però si que és veritat que em semblava molt fals com parlaven i actuaven.
Per tot això els personatges es fan distants i uns simples bojos que busquen ser els millors en depravació, un tema curiós però que fa dels personatges gent estranya amb la qual l'espectador no es pot sentir identificat i l'únic que pot fer és o sentir fàstic o riure-se'n, en el meu cas m'he quedat al mig dels dos extrems.
Tot i així és cert que de tan exagerats que són els personatges poden resultar suficientment estranys i esdevenir carismàtics.

Resumint, vols veure escenes fastigoses, provar si ets immune a elles o simplement t'agraden? Endavant, és la teva pel·lícula. També si creus que cal veure de tot (jo la primera que estic d'acord encara que de vegades em penedeixi com en aquest cas), perquè consideres que no cal amagar res de la humanitat i tens curiositat per veure coses a les que no estàs acostumat.
Això sí, si vols una pel·lícula on destaquin el desenvolupament dels personatges, l'argument, la manera com està explicada... aquesta no és la teva pel·lícula, tampoc si busques alguna cosa convencional.

El millor: alguna escena impacta, és una experiència curiosa.
El pitjor: només són escenes fastigoses sense sentit, no hi ha cap altre aspecte que destaqui a part de l'intent de sorprendre per tot el que se'ns mostra.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario