sábado, 22 de noviembre de 2014

Koe no Katachi, Ooima Yoshitoki (manga)

Hola! Un altre manga al bloc.
Títol: Koe no Katachi
Significat del títol: Una veu silenciosa
Extensió: 62 capítols (7 volums)
Format original: one-shot que va passar a ser manga llarg
Adaptacions: anime (de pròxima aparició)
Autor original: Ooima Yoshitoki
Altres obres de l'autor/a: Mardock Scramble

T'agradarà si: t'encanta el drama, vols un manga sobre segones oportunitats, desenvolupament de personatges...
Ni ho intentis si: no suportes el sentimentalisme tu quan llegeixes manga només vols divertir-te.





Sinopsi
La Shoko Nishimiya és una estudiant de primària sorda i, que en anar a una nova escola, li faran bullying per això. Amb el pas del temps la cosa anirà a pitjor i s'anirà del col·legi, però l'assetjador més insidiós, el Shouya Ishida serà el que rebi aquesta vegada l'assetjament escolar.
Després de molts anys d'aquest incident el Shouya encara no ha estat capaç de superar-ho i intentarà fer alguna cosa per acabar amb els seus remordiments.

Opinió
Aquest és un manga que vaig començar a llegir fa relativament poc, de fet vaig llegir tot el que hi havia traduït d'una tirada i ja s'anunciava que estava entrant en els capítols finals. No recordo com el vaig trobar, però em va cridar molt l'atenció la sinopsi i per com havia causat polèmica pel tema del bullying cap a una persona amb una minusvalidesa. El cas és que en un principi només tenia intenció llegir del primer capítol que, encara que bastant obert, era un bon one-shot, així que es podia gaudir independentment. Tot i així com em va agradar molt vaig saber que seguiria llegint i em vaig enamorar del drama que impregna les pàgines.

La història és dramàtica en tot moment, així que si no us agrada el gènere podeu ignorar aquest manga. El cas és que és un no parar de situacions emotives, d'amistat, de seguir endavant, de perdonar-se els altres i a si mateix, de créixer... És veritat que en part si que peca una mica de ser exagerat, però com té la capacitat de ficar-te en tot el que està passant, de conèixer als personatges i entendre com són, és fàcil deixar-se portar sense analitzar, encara que de vegades acaba per ser molt optimista.
Potser hi ha un intent de fer certa cosa bastant extrema per part de la Nishimiya que em va semblar una mica forçada, o almenys em va faltar una mica més d'informació del motiu, però a part d'això no he tingut més problemes en el nus.
El meu problema amb la història, com en tantes vegades, és el final. El cas és que m'ha encantat el desenvolupament en tot moment, tenia algun daltabaix de tant en tant, però en general la història no parava d'emocionar i interessar, així que esperava un final a l'altura. D'acord que tampoc és horrible i podria haver estat molt pitjor, però jo volia alguna cosa més dramàtica i sobretot que tanqués més un aspecte de la història.
No vull dir quin aspecte és, però per els que ho heu llegit simplement comentar que deixar obert aquest tros de la història és una cosa molt típica en els mangues on "això" no és el tema principal, però que a mi em fa molta ràbia. Potser fos un element arriscat i que si no s'hagués treballat bé hagués fet perdre l'essència de la història, però contínuament se'ns insinua així que l'autora podria haver estat responsable d'això i arreglar-ho de forma favorable.

El dibuix no és el típic així que destaca, almenys per a mi, positivament. Com sempre em canso de dir no m'interessa massa el tema, però en aquesta ocasió, encara que potser alguns no els agradi, a mi m'ha semblat un dibuix molt personal. A més el detall de les creus a la gent que el protagonista ignora també em semblava molt original.
A més he de dir que és una història, que almenys a mi, em va enganxar una barbaritat i que quan em vaig quedar sense més que llegir esperava amb ànsies que m'actualitzessin.

Els personatges és un dels punts que més m'ha agradat, perquè al llarg d'aquests set volums coneixem un munt de joves que arribaran a fer-se amics, alguns familiars i la majoria estan molt ben desenvolupats.
El que més em crida l'atenció és el protagonista. És a qui més coneixem, i el que veritablement creix al llarg del manga. Aquest no saber que fer per continuar endavant, que en un principi el trobem destrossat i com lentament va creixent i acceptant el seu passat van fer que pogués entendre molt a l'Ishida. Potser no sigui així amb la Nishimiya, però precisament la manca de comunicació és crucial, i aquesta incapacitat per entendre-la, per no tenir veu la fa un personatge interessant, perquè encara que moltes vegades no sapiguem que pensa, l'autora és capaç de crear un personatge sense diàlegs al qual arribem a conèixer en gran part.
Però no només ells dos, per mi els altres membres del grup d'amics també em van agradar. A diferència de molts que han llegit el manga, jo no odiava a ningú, incluides l'Ueno o la Kawai, de fet la primera m'agradava i fins a cert punt empatitzava amb ella, pel seu amor, el seu mal caràcter però en el fons no és tan mala persona (o aquesta és la impressió que m'ha donat).
Un personatge que m'ha agradat molt és la germana de Shoko, per la seva obsessió amb fotografiar la mort, la seva relació complexa amb la seva mare, el seu esperit lliure. De fet la història de la família Nishimiya també em va semblar molt interessant.
Un altre que destaca per mi és el noi que vol ser director de cinema (ho sento, jo i els noms no ens portem bé), m'encanta que s'autoproclami amic de l'Ishida i la inseguretat que sembla patir.

Resumint, un manga que tot fan del drama hauria de llegir. Si no us van les històries emotives, superar el passat, els problemes de comunicació entre els éssers humans, ignoreu-lo, però tot i així us recomano que almenys feu un cop d'ull al primer capítol, i que si aquest us convenç seguiu i sinó ho podeu deixar sense problema ja que en un principi no es pensava continuar.

Per cert, han anunciat un anime així que el manga cobrarà popularitat i espero que així alguna editorial bondadosa es faci amb la llicència. Ho dic perquè se sentien rumors d'alguna editorial, i si es fes realitat ja us dic que em farien molt contenta.

El millor: drama, personatges, enganxa...
El pitjor: el final (no és que sigui dolent, però esperava més).


Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. doncs te molt bona pinta, aixi que segurament el llegire

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, a mi m'ha agradat molt ^^
      Gràcies per coemntar.

      Eliminar