viernes, 7 de noviembre de 2014

It's a gift, Norman Z. McLeod (pel·lícula)

Hola! Nova pel·lícula al bloc.
Títol: It's a gift
Director/a: Norman Z. McLeod
Repartiment: W.C. Fields, Kathleen Howard, Jean Rouverol, Julian Madison, Tommy Bupp, Baby LeRoy, Tammany Young, Morgan Wallace, Charles Sellon, Josephine Whittell, T. Roy Barnes, Diana Lewis, Spencer Charters, Guy Usher, Dell Henderson
Música: John Leipold
Altres pel·lícules del director/a: La Gran Nit de Casanova, La sorpresa de Brooklyn
Durada: 73 min
Any: 1934
Format original: pel·lícula

T'agradarà si: no et molesta o t'agrada el cinema antic, busques una comèdia basada en peripècies, cops, no et fa res que l'argument no sigui massa important.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa on l'argument sigui el més important, no t'acaben d'agradar les comèdies que es basen en cops, peripècies ...

Sinopsi
El propietari d'una botiga de queviures rep una herència per la mort d'un oncle. Amb els diners rebuts voldrà invertir en comprar-se un camp de tarongers, però no trobarà amb l'aprovació de la seva família.
Opinió
Una altra pel·lícula que he vist i conegut pel repte que ja us he publicat al blog perquè podeu xafardejar. El cas és que torno a repetir, la selecció de la propera la faig totalment aleatòria així que em va tocar aquesta pel·lícula sense que sabés absolutament res d'ella i la veritat és que després de veure la sinopsi no em convencia gaire. Tenia por que no m'agradés per l'humor que prometia i tenia la suposició que em passaria el mateix que amb Les vacances del senyor Hulot, que no acabaria d'encaixar amb aquest tipus de comèdia. Vaig intentar deixar prejudicis enrere, però la veritat és que no m'ha convençut massa just pel que imaginava que passaria. Tot i això puc dir al seu favor que és curta i té algunes escenes bastant memorables.

La història és bastant simple i es basa més o menys en el que us dic en la sinopsi servint com a excusa per a gran quantitat d'escenes que intentaran fer-nos riure. Tanmateix si cal destacar alguna cosa de l'argument són coses com el conflicte romàntic estúpid i incorporat perquè sí i perquè toca i sobretot el final.
Si ens basem en la història únicament per fer una crítica de la pel·lícula cal dir que el final és un punt bastant interessant però que no arribaria a valer la pena per si sol. M'ha agradat com convenientment tot es soluciona d'una manera tan sobtada i perquè tot plegat és força ridícul.

L'humor és un punt important en tota la pel·lícula, però com he anunciat a mi no m'ha acabat d'arribar. Hi ha escenes que valen molt la pena i que jo crec que és possible que siguin d'aquestes famoses dins del cinema, però no obstant això no compensen a la sensació que intenten fer-te riure massa i no ho aconsegueixen. Encara que estic segura que aquest humor ha de ser bo per a alguns, simplement jo i l'humor de cops no connectem.
Una escena que val la pena en tot això és la que surt el protagonista intentant afaitar-se i es converteix en una missió impossible. És ridícula en molts aspectes, però si que és veritat que per això em va fer gràcia.

La cinta no dura massa, així que encara que no em va resultar amena tampoc va arribar al punt de ser un avorriment mortal. Cal dir també que veure-la en anglès i sense subtítols no va ajudar-hi gaire, perquè si bé s'entenia bastant algun diàleg és possible que se m'hagi escapat, però el cas és que no la trobava per enlloc en un altra idioma.

Sobre els personatges he de dir que compleixen amb un estereotip buscant encara més la comicitat, o això és el que m'ha semblat a mi. El protagonista és el tipus de personatge que tothom s'enfada amb ell perquè moltes coses li surten malament. La veritat és que en el meu desconeixement sobre actuació he de dir que trobava molt expressiu i en general m'ha agradat com actuava.
Els altres també per a mi eren un estereotip. La dona com la típica que s'enfada amb el marit i és una pesada (encara que feia una mica de gràcia que el marit sempre li tanqués la porta i la deixés parlant sola), el nen pesat que sempre pregunta, la parella que no deixen que visqui el seu amor, la mare sobreprotectora...

Resumint, no és una pel·lícula que hagi gaudit massa, però si que és veritat que té algunes escenes divertides. Tot i així he de repetir que jo i aquest humor som incompatible i que potser a vosaltres us sembli una obra mestra.

El millor: no dura molt, alguna escena com la que sortia afaitant-se.
El pitjor: no m'agrada l'humor en general, no destaca, m'avorria, no està en castellà (o no l'he sabut trobar).


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario