sábado, 15 de noviembre de 2014

Inés i l'alegria, Almudena Grandes (llibre)

Hola! Nou llibre al bloc
Títol: Inés i l'alegria
Autor/a: Almudena Grandes
Altres llibres de l'autor/a: Les edats de Lulú, El cor gelat
Pàgines: 736
Continuacions: (es poden llegir independentment) 2. El lector de Julio Verne 3. Les tres noces de Manolita
De pròxima aparició: 4. Els pacients del doctor García, 5. La mare de Frankestein, 6. Mariano en el Bidasoa
Format original: llibre

T'agradarà si: t'interessa la postguerra espanyola, la novel·la històrica, t'agraden els llibres llargs...
Ni ho intentis si: vols alguna cosa lleugera i fàcil de llegir.

Sinopsi
Aquesta novel·la és la primera d'un projecte on l'autora vol donar a conèixer alguns dels episodis de la resistència antifranquista durant la postguerra. En aquesta ocasió coneixerem un intent de conquesta de la Vall d'Aran, on personatges ficticis es barregen amb alguns reals i molt coneguts.

Opinió
Aquest és un llibre que tenia per casa i que per recomanació i insistència familiar vaig decidir llegir. En un principi he de dir que la històrica em fa una mica de por, no és que odiï el gènere, però si que és veritat que moltes vegades és dens, la Història no és allò que més m'agrada i de vegades en aquest tipus de llibres, l'argument queda en un segon lloc per culpa que se li dóna més importància a la Història en si. En aquest cas he de dir que en general no ha estat malament, però per culpa del moment en què l'he llegit (amb exàmens així que amb un ritme molt lent), que al principi costa centrar-se i hi havia parts pesades no l'he gaudit tan com ho podria haver fet.

La història és entretinguda, té alguns punts emocionants però per mi no arriba a destacar. M'agrada que enmig d'aquesta situació l'autora destaca l'amor, i en aquest sentit la parella protagonista m'interessava, però alhora no ha arribat a ser prou carismàtica o especial per a mi. Això sí, em sembla interessant (tot i que l'autora pugui a ser pesada amb la quantitat de vegades que ho repeteix) això que quan l'amor es creua amb la Història passen coses rares. Perquè és veritat que en els llibres d'història moltes vegades només hi ha fets comptat amb un intent d'objectivitat que deixen de banda qualsevol sentiment quan moltes vegades tenen un gran paper.
També m'ha agradat el senzilles i reals que són les coses que passen i que en general són creïbles, i de vegades emotives.
Tot i així, el meu problema amb l'argument és sobretot la part històrica. L'autora no dubta posar parts on ella mateixa ens fa un resum sobre els fets més importants del l'època i que necessitem saber per entendre el context. No dic que estigui malament que ho faci, però a mi em resultaven pesats, la informació estava molt condensada i no podia evitar desconnectar en aquestes parts.

Un altre punt que em va dificultar la lectura en un principi va ser l'estil. No dic que no m'hagi agradat, però si és veritat que al principi els canvis de temps et fan perdre una mica i preguntar-te què està passant i en quin ordre. Quan t'acostumes no hi ha problema, però l'inici del llibre és un caos perquè el primer capítol és de context històric en el què et perds entre un munt de personatges reals, en el segon de cop i volta, surt l'Inés i va cap endavant cap a darrera i al contrari quan li dóna la gana.
Un altre punt curiós és que hi ha tres tipus de capítols en el llibres, els narrats per Inés, per Galán i els de context històric. M'agrada que hi hagi dues veus narratives, encara que també és cert que de vegades explicar el mateix dues vegades des de dos punts diferents donava la sensació de ser una repetició inútil i en alguna ocasió cansava.
Un punt que es nota que l'autora ha treballat molt és el contingut històric. Només aquests capítols de contextualització on l'autora ens explica el que va passar ens donen a entendre la gran quantitat d'informació que ha hagut de consultar, i per treure'ns de dubtes al final hi ha una nota on explica que vol fer amb aquesta "saga" i els llibres que més li han servit entre d'altres coses.

Els personatges han estat un punt amb el qual he quedat contenta. La Inés és la que més m'ha cridat l'atenció, potser pels seus orígens i com canvia a través de la novel·la, per ser dona i encara que molt ploranera amb gran força. Un altre punt d'aquest personatge molt curiós és que sigui cuinera, els banquets enormes que preparaven em feien entrar gana només de llegir-los. També és curiós com fa servir la cuina com a teràpia antiestrès.
Potser he tingut algun problema amb el Galán. En general no m'ha caigut malament, però té un "no sé què" que no m'acaba de convèncer. Pot ser que de vegades fos una mica irascible i en un moment de la història potser una reacció que té respecte a la Inés és exagerada, encara que si que és cert que en les circumstàncies que viuen més o menys es pot entendre. També em passa això amb el seu amor, que apareix amb una rapidesa aclaparadora...
Els secundaris no arriben a destacar en la seva majoria, però sí que creen bé l'ambient en què viuen i ajuden a donar diversitat de reaccions i pensaments. Potser pel recent que tinc l'última part puc destacar l'Adela ja que m'agrada l'evolució que experimenta.

Resumint, no puc dir que el llibre m'hagi encantat, potser és massa llarg i tenia les expectatives una mica altes, però tot i així en general és entretingut i es deixa llegir bastant bé.

El millor: la història tan senzilla però eficaç, que és amè (en general).
El pitjor: que de vegades part d'Història m'avorria, potser amb menys pàgines i si l'hagués llegit en un altre moment m'hagués agradat més.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario