viernes, 21 de noviembre de 2014

Fahrenheit 451, Ray Bradbury (llibre)

Nou llibre al blog
Títol: Fahrenheit 451
Autor/a: Ray Bradbury
Altres llibres de l'autor/a: Cròniques marcianes, El vi de l'estiu
Pàgines: 227
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula
Enllaços d'interès: http://www.raybradbury.com/

T'agradarà si: tens interès en les distopies o les construccions de mons opressius, et causa suficient curiositat un món on els llibres es cremen per llegir-lo.
Ni ho intentis si: no t'atrau en absolut el concepte que explora l'autor, et ve de gust llegir alguna cosa relaxada i fàcil.




Sinopsi
El Guy Montag és un "bomber, però en aquesta societat tan diferent els bombers es dediquen a cremar llibres per considerar-los un perill. A canvi ofereixen programació 24 hores a televisions cada vegada més grans que poden arribar a ocupar parets senceres.
El protagonista intentava viure d'acord amb la societat, però la seva curiositat, cada vegada més creixent, li farà canviar el seu punt de vista.

Opinió
Aquest és un llibre que sabia que acabaria llegint tard o d'hora si o si. Per què? Òbviament per formar part del trio més conegut de distopies que també conté 1984 i Un món feliç. Si he de ser sincera, els dos altres llibres se'm van fer pesats en alguns punts i no em van acabar de convèncer del tot, però si que és veritat que, tot i així, em semblava molt interessant el tema i alguns dels conceptes que es desenvolupaven en tots dos. En canvi, no puc dir que Farenheit 451 m'hagi encantat, però si que és veritat que és molt diferent a les altres dues i que m'ha sorprès en alguns aspectes deixant-me amb una opinió contradictòria.

La història en si no és el més important en el llibre. Podríem dir que en aquestes escasses pàgines no passa massa però si prou perquè canviï la manera de veure el món del protagonista. El que vull dir amb això és que si busqueu un argument ple d'acció o aventures, aquest no és el vostre llibre, encara que amb la sinopsi o el poc que sapigueu crec que més o menys tots podeu imaginar que entra més en el terreny de la reflexió.
Perquè a la majoria de lectors el món d'aquest llibre crec que ens pot donar molta por, què faríem sense llibres? El cas és que encara que com podeu veure en el blog adoro llegir, però no només llibres, em feia una mica de por que les reflexions fossin dient que el saber només està en els llibres o alguna cosa així. Per això vaig quedar molt contenta quan en una conversa un dels personatges diu que no només està en els llibres això que busquen per lliurar-se de la ignorància, per intentar entendre per què viure, que es podria transmetre de moltes maneres, fins i tot en aquestes gairebé monstruoses televisions...
De fet m'agrada el to pessimista que té de vegades la novel·la, sobretot recordo com en una conversa li diuen al protagonista com potser el que busca no està en els llibres. També per això m'agrada aquesta faceta de recerca tan humana que té el protagonista, que encara que el món sigui estrany ens fa connectar amb el que passa en la novel·la.
No obstant això el meu problema ve amb el final, no és que no m'esperés que no hi hagués cap tipus d'esperança però potser com el llibre m'anava agradant pensava que si el final era inesperat encara m'hagués impactat més, però no ha estat així.
Començo a no tenir problemes amb els finals oberts, però hi ha algunes novel·les que em dóna la sensació que necessitaven alguna cosa més perquè m'arribessin a impactar i tenien una gran oportunitat en la conclusió, que en no ser aprofitada, m'acaba fent l'efecte que li falta alguna cosa al llibre, com és el cas.

L'estil és bastant dinàmic, de fet me'l vaig llegir en un dia sense cap tipus de problema. Tampoc esperis una lectura que t'enganxi i no puguis parar de llegir, però si que és veritat que es llegeix força bé.
Potser alguns haurien preferit més pàgines descrivint el tipus de món en què viuen, perquè encara que sabem alguns detalls no és el més important saber com és en tots els camps sinó fer-nos una idea general. Jo la veritat és que agraeixo que l'autor no entri molt en detalls, però contradictòriament m'hagués agradat saber una mica més... Suposo que no m'aclareixo ni jo així que no cal que m'entengueu.

Els personatges són un dels punts que més m'ha sorprès. Sens dubte m'ha agradat molt el protagonista, el Guy, pel gran desenvolupament que experimenta en la novel·la i com tot i ser d'un món fictici és bastant proper al lector. També m'agrada el contrast amb el senyor gran, la seva experiència i la seva covardia, alguns dels diàlegs que té amb ell són una part molta interessant d'aquesta novel·la.
A això afegir-li la idealització de la noia del principi, el bomber que sembla amagar moltes més coses de les que ens expliquen i la dona del Guy com a mostra de la societat...

Resumint, crec que per ser una novel·la tan curta té un munt de coses que no esperava, sobretot uns personatges que en poques pàgines aconsegueixen destacar i causar interès al lector, però també els conceptes i preguntes que planteja la història són interessants de per si. Tanmateix, potser sí que és veritat que esperava alguna cosa més, sobretot en referència al final.

El millor: personatges, reflexions.
El pitjor: final.


Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. Personalment a mi el final em va encantar, és molt original i explica una forma molt bonica i a la vegada metàforica per a les persones que volen reprimir la nostra intel·ligència. I el nostre poder resideix en les nostres ments mateixes, i ningú no ens ho pot arrabassar allí. Trobo natural però que no t'hagi agradat si estàs acostumada a novel·les amb més acció i girs inesperats.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, però des del punt de vista del protagonista no m'arriba a convèncer, m'hagués agradta saber una mica més del tipus de vida i què en pensa. A més, és un pel idealista i sobtat.
      I no et pensis, no és tant en relació als altres llibres que he llegit (últimament els llibres que més m'agraden tenen molt poca acció) sinó a les vibracions que em dóna una història quan l'estic llegint, en aquest cas potser m'hagués agradat que fos un pel més pesimista potser.
      Gràcies per comentar.

      Eliminar