jueves, 27 de noviembre de 2014

Carta d'una desconeguda (més dues històries curtes Leporela i El refugiat), Stefan Zweig (llibre)

Hola! Nou llibre al bloc.
Títol: Carta d'una desconeguda, Leporella, El refugiat
Títol original: Brief einer Unbekannten, Leporela, Der Flüchtling. Episode vom Genfer See
Autor/a: Stefan Zweig
Altres llibres de l'autor/a: Viatge al passat, Novel·la d'escacs.
Pàgines: 168
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula de la primera història.

T'agradarà si: t'agraden les històries curtes amb drama, normalment et dóna igual l'extensió perquè alguna cosa arribi a agradar-de veritat.
Ni ho intentis si: no ets molt d'històries curtes i només les llegeixes quan són molt impactants, vols alguna cosa amb to lleuger i alegre.

Sinopsi
(De la primera història). Un escriptor d'èxit rep una carta bastant llarga on una dona li explica el seu amor per ell i com la seva vida ha girat completament al voltant de la seva encara que ell no la conegui.

Opinió
Tenia ganes de llegir la primera història perquè he vist moltes opinions positives, també és veritat que la premissa em cridava molt l'atenció i que sabia que tard o d'hora acabaria caient. Tot i així, la veritat és que tampoc sóc molt fan de les històries curtes sinó són summament impactants, així que anava amb ganes que m'impactés però no gaire segura de que ho pogués aconseguir. Les altres dues històries no les coneixia de res, sabia que l'autor va escriure sobretot novel·la curta però poc més, així que no sabia a què atenir-me amb elles.
El cas és que el que esperava que no passés ha succeït, són històries curtes que es llegeixen de forma ràpida i agradable, però no han causat l'impacte que jo volia. Suposo que la premissa de la qual partien tenia potencial, però m'ha donat la sensació que no s'aprofitava tot el potencial i que era massa curt per arribar a desenvolupar-se en gran manera.

La històries són dramàtiques i senzilles, com dic no estan malament, però no em convencen del tot. La primera és la més llarga de les tres i la veritat és que el punt de partida em semblava molt interessant, tenia molt potencial per ser un drama interessant, però fins a cert punt m'ha semblat exagerat i distant. El cas és que no és una mala història, en part és addictiva encara que no ho necessita perquè sent tan curta no hi ha problema en acabar-la, però tot i així, encara que és agradable i romàntica (en el sentit ampli), és molt poc realista i en part infantil. És veritat que potser també l'encant resideix en això, però potser tenia expectatives altes i no les ha arribat a complir (i potser el dia que m'aclareixi les idees cauran vaques del cel...)
Però no m'enrotllo més d'aquesta història, la veritat és que la segona en un principi em va interessar més perquè encara que tenia aire de tragèdia al principi no sabia cap a on es dirigia. No em va acabar de convèncer del tot, però una mica com la primera història la premissa de la qual partia estava bé.
La tercera em sembla en canvi totalment inútil. D'acord tracta el tema de la guerra, la gent que perd el seu lloc i tot això, però el desenvolupament és nul, sembla que només faci la història per escriure el final de la mateixa, em sembla molt innecessària.

L'estil és molt senzill, però peca una mica de ser una mica exagerat en el dramatisme. Com dic les històries són curtes i per això aquesta edició de tres relats es llegeix en un dia o menys i no arriba a cansar. Tot i així té alguns moments de bellesa estilística.

Els personatges són un punt curiós, per viure en poques pàgines alguns tenen una personalitat marcada, però tot i així no m'han convençut del tot. Per a mi destaquen sobretot dos personatges femenins protagonistes del primer i el segon relat. La primera, l'escriptora de la carta, està molt bé personalitzada, encara que no la suportés en ocasions. Em sembla exagerada i obsessiva, però tot i així coneixem tota la seva vida prou per entendre la seva manera de viure -encara pensem que podria haver fet un munt de coses diferents- i en part no la arribi a compadir però sí vaig trobar que aquesta idea que per fi la conegui quan està morta molt romàntica. M'agrada l'amor que sent perquè és més cap a la idealització que ha creat d'ell que d'ell mateix.
També la protagonista del segon relat, Leporella, és una dona curiosa, m'agrada que sigui tan estranya, aquesta falta de comunicació amb els altres i com evoluciona sense arribar a que ningú la entengui.

Resumint, no està malament, però esperava més, sobretot amb les bones crítiques que tenia la primera història. Tot i així com és curt es llegeix ràpid i el drama està ben portat, però faltava alguna cosa perquè m'impactés o simplement que fos més llarg perquè es desenvolupés més.

El millor: es llegeix ràpid, que els personatges siguin característics en tan poques pàgines.
El pitjor: no destaca massa.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario