domingo, 12 de octubre de 2014

Rellegint: Harry Potter i les reliquies de la Mort, J.K.Rowling (llibre)

Hola! Nou llibre de la saga Harry Potter.
Títol: Harry Potter i les Relíquies de la Mort
Títol original: Harry Potter and the Deathly Hallows
Autor/a: J.K. Rowling
Pàgines: 636
Precedit de: Harry Potter i la pedra filosofal, Harry Potter i la cambra secreta, Harry Potter i el Presoner d'Azkaban, Harry Potter i el calze de foc, Harry Potter i l'orde del Fènix Harry Potter i el Misteri del Príncep
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula, videojoc...

T'agradarà si: t'han agradat els anteriors, t'agrada la màgia, no et fa res que en aquest hagi una mica més de drama o t'agrada, vols saber com acaba aquesta saga.
Ni ho intentis si: no et van agradar els anteriors, se't van fer pesats a partir del quart...

Sinopsi
(pot contenir spoilers de llibres anteriors)
Després de la mort del director d'Hogwarts, el Harry haurà de complir la missió que aquest li va encomanar: destrossar els horricreus en què Voldemort ha dipositat parts de la seva ànima. Amb aquest objectiu el Harry i els seus amics Ron i Hermione no assistiran a l'escola, però s'hauran d'enfrontar amb perills inimaginables.

Opinió
I amb aquest llibre acabo la meva relectura de la saga Harry Potter. Podria dir que sento en part el típic efecte d'acabar una saga llarga i trobar-se amb no saber que llegiràs a continuació. Tampoc és que m'hagi donat molt fort perquè no és la primera vegada que la llegeixo, però si que és veritat que dóna la sensació que t'agradaria seguir llegint una mica més sobre tots aquests personatges que amb el pas del temps acabes coneixent tan bé i fins i tot estimant-los. En aquesta ocasió el setè llibre encara que comença amb un ritme molt lent m'ha convençut per la quantitat de coses que passen a mesura que s'acosta el final. Encara que esperava amb tantes ganes certa part que se m'ha fet curta.

En aquesta part s'han de solucionar moltes coses així que potser en algun moment segons quines van molt ràpid i altres massa lentes. Tampoc diré que se m'hagi fet pesat, però si que és veritat que la primera part és una mica més lenta i que amb el contrast de la rapidesa de la batalla final dóna una sensació d'estar descompensat.
També ha col·laborat a aquesta impressió el fet que l'aparició dels horricreus en el sisè llibre sigui una cosa bastant convenient. Em fa la impressió que l'autora no tenia massa clar com acabar-ho tot i se li va ocórrer una mica tard la idea.

La història en aquest llibre arriba a tenir prou drama traduït en una mena de matança. De debò, en aquest llibre moren molts personatges perquè tocava donar-li realisme a que estaven en guerra. No critico aquest punt, estava clar que no podien seguir tots amb vida, el problema potser és la proporció en comparació als anteriors on com a molt en mor un. Tot i així està prou justificat per les circumstàncies que es viuen. Tampoc us negaré que la majoria d'aquestes fan pena com la de cert personatge que és el meu preferit (crec que si heu llegit les meves ressenyes de la saga podeu saber de qui parlo).
A la primera part del llibre sembla que no arribi enlloc, però tot i així al seu favor podríem dir que dóna realisme al que succeeix, perquè encara que en aquest tipus d'història, que el protagonista tingui una inspiració i resolgui tot un gran misteri ja és habitual, així que li costi una mica i es noti desesperat tampoc està tan malament.
Potser un punt amb el qual ja no he quedat tan satisfeta, o més aviat no li veig massa justificació o sentit, és l'assumpte de com l'amor ho és tot, certa conversa amb cert personatge en un espai una mica estrany que té el Harry (per no posar spoilers...). Em sembla que no és massa convincent, és còmode i típic. Tot i això segueixo dient que no sóc objectiva amb Harry Potter així que encara que no em convenci està clar que he quedat satisfeta en general.
He de dir que l'última part es fa curta però resulta un bon punt final. No deixa insatisfet al lector i crec que no deixa res important per resoldre.

Els personatges com no em canso de dir és del millor i més complet que té la saga. En aquesta ocasió tot i que el Harry segueix sentint-se completament segur de suposiciones que tenen a vegades pocs fonaments (cosa que em cansa), no se m'ha fet tan pesat i he trobat que el Harry era més madur. Sobretot quan pren certa resolució final, encara que sigui molt propi de la seva part més de "heroi".
Dels seus dos amics he de dir que m'agrada que entre els tres hi hagi discussions fins al final i el moment en què un dels dos se'n va és força dramàtic. També és curiosa la relació entre el Ron i la Hermione en la qual, per fi en aquest llibres, se'ns donen mostres (sí, amb aquesta frase em podeu veure com una fangirl boja de la parella).
Un personatge que té el seu protagonisme és el Neville per la seva valentia i alguns moments en què destaca bastant. Però per a mi el que encara és més important és l'Snape, coneixem ja definitivament tot el que havia pensat i les seves motivacions ... La veritat és que és un dels personatges més complets de tota la sèrie, perquè al principi ningú sap pensar d'ell i costa entendre qui és realment el Severus.
Un altre que per a mi destaca és el Lupin, per aquest moment de debilitat, les seves inseguretats amb la Nimfadora i el seu fill... També el Kreacher té grans moments igual que Dobby (visca els elfs domèstics).

Resumint, i sense gran inspiració us puc dir que amb aquesta ressenya acabo amb la meva relectura de Harry Potter i bastant contenta amb el resultat. Perquè aquesta saga val la pena, de debò. O almenys per a mi és una gran lectura sobretot genial per iniciar a la lectura i pel món tan ric en detalls i persoanjes que crea.

El millor: personatges (Snape... entre d'altres, ha, ha), el món que crea, la història en general.
El pitjor: alguns punts de la resolució massa convenients.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario