domingo, 5 de octubre de 2014

Més enllà del bé i el mal, Friedrich Nietzsche (llibre)

Hola! Nou llibre al blog.

Títol: Més enllà del bé i del mal
Títol original: Jenseits von Gut und Böse
Autor/a: Friedrich Nietzsche.
Altres llibres de l'autor/a: Així va parlar Zarathustra, La genealogia de la moral
Pàgines: 253
Format original: assaig

T'agradarà si: t'agrada la filosofia, no t'importa llegir coses que costen d'entendre, t'agrada llegir ideologies de qualsevol tipus encara que siguin contràries a les teves en algun aspecte.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa lleugera i fàcil de llegir, no tens cap interès en la filosofia.



Sinopsi
En aquesta obra Nietzsche ens explica diferents aspectes de la seva filosofia en nou parts diferents. Un dels temes bàsics de l'assaig és la divisió dels éssers humans entre aquells amb moral de senyor i els de moral esclaus, incloent idees modernes, la religió cristiana com el principal suport de la segona.
Opinió
Tenia ganes de llegir algun assaig filosòfic per augmentar el meu frikisme lector. No, suposo que simplement m'agrada llegir una mica de tot, i com no sabia a qui llegir va passar bastant temps sense decidir-me. El cas és que quan vaig estudiar una mica de filosofia i vaig descobrir Nietzsche em va semblar força interessant. Suposo que una de les idees que més em va cridar l'atenció va ser que era força relativista i la importància que li donava al llenguatge. Em va encantar això de que les paraules canvien de significat amb el temps... Llavors, emocionada en aquell moment per trobar algun filòsof amb el qual compartia alguna idea vaig decidir que havia de llegir alguna cosa seva. Vaig agafar aquest sense cap referència, sense saber si és una bona manera d'endinsar-se al pensament de l'autor. Després llegir-lo he de dir que en la majoria del llibre m'indignava i em donaven ganes de ressuscitar l'autor perquè m'aclarís alguns punts i poguéssim debatre. Tot i això he de dir que tot i que en alguns moments és dens i pesat és una lectura interessant, i encara que pensés en alguns punts contràriament a l'autor en aquest cas m'ha agradat rebatre internament les seves idees.

L'estil de l'autor és molt dens i complex. Una cosa curiosa és com va canviant de tema de manera radical i si no estàs molt atent no t'assabentes de la meitat, encara que també és cert que per molta atenció que li posis a l'assumpte hi ha vegades que no s'entén, o més ben dit que les ments estúpides com la meva no ho entenen, que és més o menys el que no es cansa de dir l'autor, dir estúpid al lector i a la majoria de la humanitat afectada per la moral dels esclaus. En el fons la idea és força elitista i a mi em cansava una mica, però alhora em feia gràcia, perquè imagineu algú dient que ell és superior a tots i que no és que no l'entenguin sinó que és massa elevat i només uns escollits l'entenen... No us sembla graciós? A mi sí, sobretot si afegim la idea que prefereix que el malinterpretin a que l'entenguin. Cosa que és bastant comprensible amb la idea que el filòsof mai no acaba de mostrar tot el que és i com van sorgir els seus pensaments (i en quines condicions). Vaja, que és obvi que l'escriptor no tenia ganes de posar les coses fàcils i per tant l'estil és summament complex. Tot i això cal dir que quan entenia alguna cosa i no tenia son (confesso que he llegit parts d'aquest llibre mig adormida) cal dir que la seva forma d'escriure m'agradava.

L'estructura m'ha agradat i té el punt a favor de ser potser l'única cosa que pugui transmetre una mica d'amenitat en el llibre (exagero). Però si que és cert que les divisions en part petites ajuden a que sigui més fàcil la seva lectura i a poder-lo deixar-lo en qualsevol punt si ets un maniàtic que li fa ràbia no deixar el llibre acabat un capítol o part (com ho sóc jo, ho confesso).
A banda d'aquestes parts més petites l'autor divideix el seu llibre en 9 capítols. Una de les més curioses ha estat la que està escrita en aforismes.

Com ja he dit algunes idea no m'agradaven, però altres compensaven i m'interessaven. Una de les menys populars i que a mi m'exasperava de tant en quan és la misogínia de l'autor. M'estic acostumat a llegir obres amb aquest to i em cansa, molt, haig de llegir alguna cosa feminista radical només pel plaer de canviar aquest to que sembla perseguir-me. En qualsevol cas queda clar que l'autor va tenir males experiències amb les dones. O aquesta és la impressió que m'ha donat a mi.
També em sembla que generalitza molt quan comença parlar dels diferents caràcters segons la nació en què viu cada humà. Jo no dic que no tingui res a veure amb tu el lloc on vius, però tant com dir que tota la gent d'un lloc sol tendir cap a un tipus de caràcter... El mateix que amb les dones, per a ell totes són inferiors, no només les que ha conegut o la majoria, sinó les dones.
Una altra cosa molt curiosa és la tendència de la autor de queixar-se de tot, de les idees modernes, fins i tot de les antigues (encara que de vegades em sonava una mica a "oh que bonic que era tot en la Grècia antiga"), però si li preguntes les solucions o que proposa, llavors et diu que en el futur apareixeran grans filòsofs que canviaran el món. D'acord, exagero, però em semblava una mica ridícul...
En canvi hi ha alguns moments que m'han agradat força. Cap al final l'autor parla més de la solitud en la qual es crea el pensament. La posa positivament però alhora es percep (o jo he percebut), una mica de malenconia i fins i tot de sinceritat. Em feia la sensació que després de fer-se el revolucionari i queixar-se de tot apareixia una mica l'home cansat de mantenir les seves idees. Però no em feu cas en això, potser sóc jo buscant un rastre de romanticisme en tot.

Resumint, no tinc gens clares les meves idees sobre el llibre, perquè en molts aspectes m'indignava em donaven ganes de tirar-lo a terra per després recollir-lo i seguir llegint i enfadant-me. Tot i així crec que val la pena llegir-lo ni que sigui per reflexionar, a favor o en contra.

El millor: l'estil (encara que de vegades es fa horriblement complicat), reflexions sobre la solitud...
El pitjor: les idees que m'enfadaven (encara que de vegades també era divertit indignar-se).


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario